Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona | Post d’Enric Saguer

Per què “forçats a foc i llum”? En les presentacions que hem fet del llibre i en algunes entrevistes a propòsit del mateix, la pregunta sobre el sentit d’aquest títol se’ns ha plantejat de forma recurrent. A banda de raons estètiques i similars, l’explicació més simple rau en la presència en els contractes de masoveria d’una clàusula que obligava els masovers a residir en el masos: “Deurà habitar la casa junt amb sa família i bestiar fent en ella foc, llum i contínua residència”, s’estipulava en un contracte de 1848 del mas Domènech de Llambilles, però podia dir-ho qualsevol altre contracte perquè es tractava d’una fórmula estereotipada. En ella s’observa que aquesta obligació no afectava només al signant del contracte, sinó al conjunt de la seva família -incloent-hi els fills no emancipats- i fins i tot al bestiar que posseïa.

Definir la masoveria no és una tasca senzilla, donada la plasticitat del seu règim d’explotació, que tant podia adoptar el caràcter d’una parceria -dominant fins al segle XIX- com el d’un arrendament monetari -especialment durant el segle XX-. En el fons, els dos trets més permanents de la masoveria, els que la identifiquen, són la seva vinculació a un tipus d’explotació concret -el mas- i aquesta exigència que els masovers hi residissin. En aquest sentit, Victorino Santamaría, notari i tractadista del dret consuetudinari, va escriure que “es de esencia de la masovería que el cultivador resida en el mas, masía ó manso de la heredad“.Read More »

El Bages. Cançons, tonades i balls populars | Post de Ramon Vilar i Josep Crivillé

Comprovar l’estat de salut de la tradició oral en un temps i espai determinats ha estat l’objectiu primer d’aquest treball. Per tant, les dones i homes que amb les seves informacions protagonitzen aquesta producció presentada en tres suports –doble CD, DVD i llibre–, són testimonis qualificats de la història concreta i anònima d’aquesta unitat geogràfica anomenada la comarca del Bages. Les cançons i tonades que s’hi canten o les danses que s’hi ballen tenen el seu propi context i raó de ser, i, per aquest motiu, no deixen de mostrar-nos un cert retrat antropològic o etnològic d’un període de la nostra història: la pràctica totalitat del segle XX.

Els cançoners d’arreu del món s’han fet a través del mètode del treball de camp, és a dir, de l’acció de “gratar” en la memòria de persones diverses les melodies que s’hi guarden a causa del seu impacte emotiu i estètic. Read More »