Anàlisi del federalisme i altres textos | Post de Ronald L. Watts

La visió de Daniel Elazar a Anàlisi del federalisme i altres textos és d’interès per la gran quantitat de temes importants que planteja en relació amb el federalisme. Un aspecte especialment interessant és el seu argument que el nacionalisme ètnic dins de les federacions fa que sigui més difícil sostenir-les i menys probable que sobrevisquin. Defensa que allà on hi predomina el nacionalisme ètnic les federacions corren el risc de patir una guerra civil i que en aquestes situacions les confederacions, tot i que corren el risc d’una secessió, poden tenir més probabilitats d’èxit.

Però la realitat és tan parcial com suggereix Elazar? S’han de tenir en compte federacions multilingües com ara Suïssa, el Canadà i l’Índia, que han sobreviscut i progressat durant un segle i mig en els dos primers casos i durant 60 anys en el tercer. Aquests exemples mostren que és possible que Elazar hagi subestimat fins a quin punt, amb les institucions adequades i unes cultures polítiques que els donin suport, les federacions multiètniques o multinacionals efectivament es poden mantenir i poden fins i tot ser preferibles a les confederacions, que tendeixen a ser més fràgils.Read More »

Valentí Almirall. Antologia de textos| Post de Josep Pich Mitjana

Aquest setè volum de la col·lecció Clàssics del Federalisme de l’Institut d’Estudis Autonòmics està centrada en l’obra de Valentí Almirall. El seu objectiu és facilitar l’accés al pensament federal d’un dels principals intel·lectuals catalans del segle XIX. A l’antologia, el lector hi trobarà un estudi introductori sobre Valentí Almirall de l’autor d’aquestes ratlles i una mostra significativa de textos que reflecteixen l’evolució del seu pensament polític, des del federalisme intransigent dels seus anys de joventut al projecte federalcatalanista de la seva maduresa.

A finals de 1868, publicà les Bases per a la Constitució Federal de la Nació Espanyola i per a la de l’Estat de Catalunya; un opuscle que reiniciava el debat sobre la vertebració políticament descentralitzada d’Espanya. A principis del Sexenni democràtic, Almirall defensava la transformació del sistema polític centralista espanyol, en un de federal que acabés amb la centralització política i amb la uniformització cultural vinculada al castellà.

A Idea exacta de la Federació. Dades per a l’organització de la República Federal Espanyola planteja l’essència, l’objecte, les principals clàusules del pacte o Constitució federal, les institucions, els mecanisme de defensa i de reforma de la mateixa federació i com haurien d’organitzar-se els Estats particulars, si Espanya s’arribés a transformar en una federació. El 1869, concebia la federació com una aliança de pobles lliures i sobirans que cedien part de la seva sobirania, entesa com a capacitat competencial, a través d’un pacte que es concretava en la Constitució federal.Read More »

Les nacionalitats. Escrits i discursos sobre el federalisme | Post de Ramón Máiz

Contra l’oblit de Pi i Margall

El federalisme de Pi i Margall és d’una actualitat sorprenent almenys per tres raons: 1) davant del federalisme unitarista, o federalisme nacional, com el dels EUA o Alemanya, això és, del federalisme al servei d’una sola nació, de la mà de l’equació de l’Estat-nacional (Un Estat = Una nació = Una llengua = Una cultura = Un dret = Una història, etc.), el federalisme de Pi és un federalisme plurinacional. L’Estat espanyol s’entén integrat no per les províncies administratives de Javier de Burgos, sinó per un conjunt de províncies o regions “que al seu dia van ser nacions”; 2) Però davant del nacionalisme organicista i el principi de les nacionalitats, Pi rebutja un retorn impossible a les nacions que van ser en la història i, aliè al mite dels orígens essencialistes, apunta a una Nació espanyola plural, plurinacional, de nou encuny, capaç d’acomodar les diverses realitats nacionals i regionals que conviuen en el si de la mateixa comunitat; i 3) davant del model confederal, cal assenyalar que l’oscil·lació lèxica “federal”/“confederal”, per tal com ambdues variants s’utilitzen al llarg dels textos de Pi, resulta purament terminològica però no conceptual, ja que el nostre autor no s’allunya en cap moment del marc de la federació, això sí, pluralista.Read More »