Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques │ Apunt de Cristina Baulies

L’Institut Català de les Dones ha publicat la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques amb l’objectiu facilitar eines i recursos per avançar en una comunicació equilibrada i normalitzada pel que fa al gènere. Pretén cobrir les necessitats de professionals de la comunicació que exerceixen en el sector públic i de tot el personal de les administracions que fan comunicació i que estan treballant en la línia d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les comunicacions públiques i a tots els nivells.

Les administracions públiques han d’incorporar el principi d’igualtat en les polítiques públiques de tots els àmbits, i també a les seves comunicacions, ja siguin orals, visuals, escrites, digitals, etc. La publicació destaca el fet que les administracions tenen una gran capacitat comunicativa i estan molt presents en la vida de les persones i això les situa en la primera fila com a agents de la normalització i l’equilibri que cal en la representació comunicativa del gènere.

La raó principal és la creació i impuls d’imaginaris que permetin que la igualtat de gènere sigui una realitat al més aviat possible ja que el gran biaix de gènere que hi ha a les comunicacions de tota mena és un important obstacle per avançar en aquest objectiu de la nostra societat.

Llegeix més »

La comunicació a les grans organitzacions | Post del Servei de Difusió del Departament de Justícia

Hem tingut problemes de comunicació… No hem sabut explicar-nos bé… La comunicació no és fluida… Us sona la cançoneta? En grans organitzacions, partits polítics i fins i tot en l’àmbit de la parella s’assenyala la comunicació com la responsable de tots els seus mals. Segurament en fan un gra massa, però és ben cert que la comunicació influeix en gran mesura en l’èxit dels projectes en què intervenen les persones.

A més, l’ús generalitzat d’internet, les xarxes socials i la telefonia i els dispositius mòbils ha comportat un canvi radical en l’àmbit de la comunicació, no només augmentant el nombre de canals, sinó també creant-hi un marc multidireccional que provoca canvis essencials en la relació de les persones i les organitzacions (i també en l’estructura del llenguatge), i on els elements multimèdia i transmèdia tenen cada cop un paper més determinant.

En el cas d’organitzacions grans com el Departament de Justícia és essencial establir fluxos, interlocutors, criteris i canals perquè la comunicació sigui fluida, homogènia i transparent. L’objectiu és que tots els que formem part de la institució tinguem les eines adequades de comunicació interna per poder desenvolupar la nostra feina i que la ciutadania rebi una atenció adequada i homogènia pels diversos canals de comunicació, ja sigui a través de l’atenció presencial o telefònica, ja sigui mitjançant formularis de contacte, webs i xarxes socials.Llegeix més »

Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010 | Post de Marta Civil

Com incideix la crisi econòmica en els diversos sectors del sistema de comunicació a Catalunya? La transició de la televisió analògica a digital ha comportat una important reordenació de l’oferta audiovisual pública i privada, però això ha afavorit el pluralisme o ha fomentat la concentració del mercat català? La progressiva implantació d’Internet i la proliferació de nous equipaments tecnològics, com els telèfons mòbils d’última generació i les tauletes, estan modificant els usos i consums de la informació i dels mitjans de comunicació en general, però aquesta nova tendència fomenta i augmenta el consum dels mitjans en català o precisament fa perillar el seu futur?

Aquestes i altres preguntes són les que posa a debat l’Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010, una obra col·lectiva d’investigació original, de periodicitat biennal, de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que arriba, amb aquest volum, a la seva sisena edició.

L’Informe neix com a eina de consulta, per poder ajudar a interpretar no només els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio, televisió, cinema), sinó també les indústries culturals (editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia), factors transversals que configuren el sistema de comunicació (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, Internet i telecomunicacions), elements essencials de l’espai català de comunicació (la llengua i la comunicació local), a més a més d’aprofundir en l’estat dels estudis i la recerca en comunicació a Catalunya. Llegeix més »