Las Comunidades Autónomas en la Unión Europea. Condicionantes, evolución y perspectivas de futuro

La Unió Europea ha modificat profundament les estructures constitucionals. El principi federal no ha estat aliè a aquest impacte tot i que les conseqüències segueixen sense ser clares. És prou coneguda la controvèrsia sobre si ha sorgit una “Europa de les regions” o una “Europa d’estats amb regions”. Això no obstant, existeix un consens sobre la necessitat que la participació de les regions a la UE es canalitzi a través dels acords amb l’estat, així com també mitjançant espais propis i directes.

La situació de les comunitats autònomes és particularment precària. La seva integració en el procés europeu deriva de l’autonomia política, però la Constitució no la reconeix expressament. Com a conseqüència, ha calgut negociar amb l’Estat espanyol la inclusió de representants autonòmics a cada fòrum europeu. Tanmateix, l’estat desconfia de les comunitats autònomes. En general, la posició de les regions a la UE depèn, en gran mesura, dels partits majoritaris en el govern central i en els governs regionals. En altres termes, si en el govern central i en els governs regionals hi ha el mateix partit la cooperació entre regions i l’Estat en assumptes europeus és més gran. Read More »

Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Read More »