El mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.
Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.
L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Llegeix més »