Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia│ Apunt de Institut d’Estudis de l’Autogovern

Un dels aspectes nuclears de l’Estat de dret que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova és la divisió vertical del poder, això és, la distribució territorial del poder polític. No en va, l’opció precoç per l’estat d’alarma i per l’exercici de funcions de coordinació en sentit fort per part del Govern de l’Estat, en un àmbit de compartició competencial com el que caracteritza la sanitat i la salut pública, en què les comunitats autònomes detenen competències de gestió ordinària, ha suposat no només la concentració del poder de presa de decisions en els titulars de l’excepció, sinó també una “flexibilització” del sistema de distribució competencial.

No obstant això, la gestió de la crisi sanitària ha oscil·lat entre la primerenca centralització del poder a favor del Govern central i la posterior cogovernança, una mena de modalitat de gestió inèdita, més respectuosa amb el repartiment de competències, mitjançant un enfocament divers de la coordinació que, per altra banda, ha significat un esforç notable en l’àmbit de les relacions intergovernamentals.

En aquest context, però, la forma com va instrumentar-se la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes ha posat en relleu en molts casos la manca de greixatge i d’institucionalització dels mecanismes instrumentats tant per a la cooperació i l’intercanvi d’informació com per a la coordinació en sentit estricte, en què l’Estat s’ha reservat un notable poder de direcció.

Llegeix més »

Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation | Apunt de Joan Antoni Santana

La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat, en els països més desenvolupats, en una profunda crisi econòmica, d’una intensitat sense precedents en l’època contemporània.

Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient.

La crisi de la COVID-19 irromp en un moment en què l’economia catalana, d’una banda, es troba immersa en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital. De l’altra, assistim al trencament del vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta i segons el qual, el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per càpita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés de convergència del nivell de benestar material de la seva població (expressat pel PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu). Aquest fet fa palesa la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió a Catalunya per obtenir un millor rendiment del capital instal·lat i per garantir un creixement sostenible de l’ocupació i de la riquesa.

Llegeix més »

Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom | Apunt de Joan Antoni Santana

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)ha elaborat un informe centrat en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre el treball autònom. En concret, s’analitzen les darreres dades d’afiliació al RETA i d’ocupació estimada per l’EPA, així com les mesures de suport i consolidació dirigides al treball autònom.

El CTESC constata que els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals col·lectius afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen per controlar la incidència de la COVID-19, com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura, etc.). També cal afegir que ens trobem en un context incert quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.

A partir de l’anàlisi i el debat d’aquesta informació, i sobre la base de la diagnosi formulada, el CTESC emet, en aquest informe, les consideracions i recomanacions següents.

El CTESC considera que, en línia amb el Pla de reactivació econòmica i protecció social i l’Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a què, amb urgència i en el marc del Consell Català per al Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, etc.).

Llegeix més »