Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2015 ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

memo-ctesc-2015En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que el creixement que s’ha assolit l’any 2015 (3,4%) depèn, en part, de factors exògens. Aquest fet fa que l’evolució de l’economia pugui ser vulnerable als canvis de cicle. Entre aquests factors hi trobem els preus baixos del petroli, la combinació de paritats canviàries (favorables a l’euro), així com el context financer europeu, amb tipus d’interès baixos. La situació geopolítica també ha afavorit l’afluència de turistes a Catalunya.

En el mercat de treball, l’any 2015 la població ocupada segueix creixent i la taxa d’atur disminuint arran de la recuperació econòmica. Malgrat això, la taxa d’atur  encara es troba lluny dels valors precrisi. És significativa, però, la creació de llocs de treball a la indústria i l’increment del seu pes sobre l’ocupació, un fet que no s’havia produït des de l’inici de la crisi. Les previsions d’una desacceleració suau del creixement econòmic poden provocar que el ritme de generació de llocs de treball també disminueixi.Read More »

La inversió estrangera a Catalunya l Post de Joan Antoni Santana Garcia

inversió estrangeraLa inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.

En un context de globalització i incertesa econòmica derivada de la crisi econòmica, tant a escala local com mundial, resulta útil tenir el major nombre d’eines possibles per diagnosticar si l’economia catalana transita correctament pel cúmul de canvis de paradigma. En aquest sentit, la inversió rebuda s’utilitza sovint com un indicador de l’atractiu que genera un territori envers l’exterior, fet que es pot interpretar en termes de potencial de creixement i d’estabilitat.

Així doncs, el CTESC ha elaborat l’Informe La inversió estrangera a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de la inversió estrangera directa a Catalunya i per tal d’obtenir una aproximació de la seva importància, posant especial èmfasi en l’anàlisi sectorial i de procedència d’aquesta inversió.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Read More »

La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària l Post de Xavier Riudor

Algunes de les transformacions socials del segle XX i XXI fan emergir una preocupació creixent al voltant de l’organització social del temps així com un interès creixent envers el temps com a factor de benestar. És en el si d’aquesta concepció que cal ubicar els debats a l’entorn de la distribució social i de gènere del temps, i de la racionalització i conciliació horària des del punt de vista de les necessitats productives de les organitzacions i de les persones que hi treballen.

La racionalització horària s’entén com el conjunt de mesures a l’entorn de l’organització dels temps socials que fan possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i, al mateix temps, una optimització del temps de treball.

En aquest context, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Consell de Relacions Laborals, va encarregar al CTESC un informe sobre les mesures que s’han d’adoptar en els àmbits del treball, l’economia i la societat per a una racionalització dels horaris que contribueixi a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones, i especialment a favor de la igualtat entre homes i dones.Read More »

Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger | Post de Joan Antoni Santana

El Consell ha elaborat l’Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger, que recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’estranger i amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sobre una desagregació sectorial, la qual cosa permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials.

Durant tot el període estudiat es manté un saldo comercial positiu amb la resta de l’Estat que compensa, en la majoria d’anys, el dèficit amb l’estranger. En relació al PIB, hi ha una pèrdua de pes d’aquest saldo positiu de Catalunya amb la resta de l’Estat, mentre que el saldo amb l’estranger, tot i continuar sent globalment negatiu, millora. Es constata un procés de reorientació de la producció catalana cap a l’estranger, amb un increment tant del pes de les exportacions com de les importacions, amb independència de la conjuntura econòmica. Durant la crisi s’ha reforçat aquest procés. Si bé aquesta tendència també es produeix a la majoria de comunitats autònomes, a Catalunya és més intensa.Read More »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Read More »

L’emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques l Post de Xavier Riudor

La persistència de la crisi ha rellançat l’emprenedoria com una de les possibles sortides de l’estancament, com a factor de creixement empresarial i d’ocupació. En conseqüència, s’ha convertit en la protagonista principal de moltes iniciatives públiques i privades, de debats polítics, empresarials, sindicals i acadèmics.

A partir de la singularitat pròpia que aporten els documents del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha fet una radiografia de l’estat de l’emprenedoria a Catalunya per tal de fer un seguit de consideracions i recomanacions en aquest àmbit.

Així, si bé les dades ens indiquen que la situació de l’emprenedoria a Catalunya es troba en un punt intermedi en el context europeu, el cert és que encara tenim un ampli marge de millora per consolidar l’emprenedoria en el teixit social i econòmic del país. Hi ha tot un seguit de factors que requereixen una millora, entre els quals destacaríem els següents:Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans | Post d’Ernest Ruiz

Aquest llibre, fruit de la meva tesi doctoral, pretén avaluar si les finances locals representen un problema per a l’activitat turística i quines serien les possibles solucions, un problema antic i reivindicat de forma persistent per les poblacions turístiques i que mai no ha trobat una resposta adequada.

El sistema de finançament municipal ignora el fenomen turístic i les necessitats de despesa que la prestació de serveis turístics comporta per a aquestes poblacions. Davant la major demanda de serveis i, per tant, de despesa que tenen els municipis amb alts nivells de població turística, el vigent sistema de finançament local, generalment insuficient, no ha previst instruments per compensar econòmicament aquestes necessitats.

Aquesta situació porta els municipis turístics a distribuir internament la despesa en perjudici de la dirigida a àrees amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident. És a dir, si els municipis turístics destinessin els mateixos recursos per capita a aquesta tipologia de despesa s’empobriria el producte turístic, atès que rebria una menor atenció pressupostària. Aquest desequilibri podria derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques, fet que desencadenaria en la pèrdua de competitivitat de la destinació.

Read More »

Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya | Post de Xavier Riudor

Els darrers anys, les institucions europees han esmerçat esforços en la millora de la formació de la població. A banda de la innegable contribució de l’educació a la igualtat d’oportunitats i al desenvolupament social i democràtic, és imprescindible ressaltar el seu paper essencial per garantir la competitivitat present i futura del país. Així, la lluita contra l’abandonament prematur escolar i el fracàs escolar es converteixen en elements centrals de l’Estratègia Europea 2020.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, atesa la preocupant evolució del risc de fracàs escolar a Catalunya, va decidir dur a terme un informe sobre aquesta problemàtica. L’informe defineix els conceptes de risc i fracàs escolar, identifica l’alumnat en aquesta situació de risc i els factors que la determinen i l’expliquen. Les aproximacions han estat diverses. Read More »