Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

32-33Catalunya és un país amb una gran diversitat i riquesa de paisatges, que són el resultat de segles d’activitat humana sobre un territori molt variat. Des de la costa fins a l’alta muntanya i passant per les planes de l’interior, els paisatges que trobem al nostre país són el reflex de les formes de vida de la gent que hi ha viscut al llarg del temps. L’arquitectura tradicional és un dels elements bàsics que donen forma i constitueixen aquest paisatge.

L’arquitectura i el paisatge com a creacions socioculturals constitueixen una part substancial del patrimoni d’una societat. Això s’ha traduït en un gran nombre d’estudis que tracten l’arquitectura, les seves funcions i els seus aspectes socials, econòmics i tècnics. La fascinació per la casa, per exemple, es deu al fet que contribueix a donar als paisatges el seu caràcter distintiu i al fet que és un element central que permet apropar-nos a altres aspectes de la vida social.Read More »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsRead More »

L’envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major ǀ Post de Francesc Albaraner i Josep Mañà

envelat

Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Read More »

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

etnologiaEl nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).Read More »

Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius l Post de Mireia Roca i Eva Cerveto

Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que un culte d’origen incert en el temps s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius, a la comarca del Maresme. La festa té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou.

Lluny de buscar l’origen històric d’aquesta celebració, les autores complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’Arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten.Read More »

Requetetxec. Descobrim els instruments i grups instrumentals dels països catalans | Post de Maria Antònia Pujol i Josep Maria Mayol

Tot just fa dos mesos de la presentació del Requetetxec i ja hem rebut una bona colla d’opinions dels qui l’han anat coneixent, sigui com a llibre o en la seva versió web. Constatem que els mestres valoren molt que sigui una eina pràctica, i això ens fa contents: la nostra idea era que el Requetetxec fos útil i fàcil de fer servir a l’aula, i sembla que de moment els usuaris el veuen així. Gràcies a tothom!

Per altra banda, algunes persones ens han destacat que el Requetetxec servirà perquè els infants i els mestres descobreixin una part del nostre patrimoni musical: els instruments i conjunts, la música que toquen i els contextos on actuen. Hi estem d’acord, però voldríem introduir-hi un matís: el que hem volgut retratar al Requetetxec no és un patrimoni antic conservat a les vitrines d’un museu, sinó una realitat ben viva (encara que poc present, és cert, dins la particular “realitat virtual” que ens van servint determinats mitjans i creadors d’opinió). Feu una ullada al llibre i ho comprovareu: tret d’algunes referències al passat —necessàries per entendre el present—, el que ensenyem és un panorama actual, vigent. I tan extens i variat, afegiríem, que de vegades ens ha costat encabir-lo en unitats de títol concret i extensió limitada.Read More »