Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació, número 12 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. La publicació descriu les funcions que cal exercir en processos col·laboratius de recerca i innovació encaminats a la transformació i millora de les administracions públiques, identifica deu competències clau per als membres dels equips (i els comportaments associats), i posa les bases per a un futur programa específic de desenvolupament competencial.

El Marc competencial té com a objectiu general contribuir a l’èxit dels projectes dels equips col·laboratius. Els objectius específics són: 1) identificar i conèixer les competències que han de mobilitzar les persones integrants dels equips transdisciplinaris; 2) descriure els comportaments amb què aquestes competències es manifesten; 3) dibuixar un mapa de funcions i competències i establir-hi connexions; 4) posar les bases per elaborar una eina d’autodiagnosi competencial; 5) traçar estratègies per oferir eines i suports formatius, d’aprenentatge i acompanyament als membres dels equips, i 6) disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial adequat per a les persones que han de formar part d’un equip col·laboratiu.

Llegeix més »

El més llegit de 2021 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

Llegeix més »

Les competències de direcció i comandament a l’Administració local. El cas de l’Ajuntament de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 33 de la col·lecció Obres Digitals, Les competències del rol de direcció i/o comandament a l’Ajuntament de Ripollet: un instrument d’avaluació amb una mirada de 360 graus i basat en la tècnica de la ludificació. Es tracta d’un estudi de tres empleats de l’Ajuntament de Ripollet i alumnes de Tercer Cicle a l’EAPC, Albert Obrero Cusidó, Antonio Quesada Puertas i Araceli Sánchez Rivas. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró, 2018-2019.

La construcció d’un model d’Administració oberta, orientada a la millora continuada i que ofereixi uns serveis de qualitat a la ciutadania és un propòsit a perseguir per part de les administracions locals. L’estudi identifica els aspectes no incorporats a la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Ripollet sobre els quals cal treballar: el predomini de compartiments estancs, la manca de consciència institucional, una estructura de comandament dèbil, l’absència d’eines de comunicació interna o la poca experiència en el treball per projectes i en equip són punts que cal millorar i transformar.

En aquest sentit, els autors consideren que el focus amb què s’ha de treballar per assolir aquesta reorientació de la gestió pública se centra en els empleats i les empleades municipals. I que, per construir aquest nou model d’Administració, es requereix un lideratge clar i accions orientades a millorar les capacitats dels servidors públics del consistori. És en aquest entorn i amb aquestes necessitats que es fa imprescindible un canvi de paradigma i de cultura organitzativa: el model de gestió i direcció de persones per competències.

Llegeix més »

Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.

Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.

La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata  −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.

Llegeix més »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsLlegeix més »

L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

articulació geograficaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 18 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball dirigit per Joan Tort i Ramon Galindo, professors de geografia i de dret administratiu, respectivament, de la Universitat de Barcelona. La publicació és fruit de la convocatòria 2015 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

L’estudi aborda amb caràcter global la frontera interautonòmica entre Catalunya, Aragó i el País Valencià amb voluntat d’analitzar la problemàtica territorial intrínseca des d’una dimensió geogràfica i juridicoadministrativa. Els autors constaten com els municipis que viuen a la frontera entre aquestes tres comunitats -frontera essencialment fluvial- comparteixen unes mateixes dinàmiques culturals i socioeconòmiques. Una unitat territorial que xoca amb l’ordenament jurídic particular de cada legislador autonòmic, sovint motivat per reforçar el sentit d’oposició a la comunitat veïna.

La recerca analitza el fenomen de les fronteres interiors com a conseqüència de la descentralització territorial de l’Estat espanyol. S’assenyala la importància del context en l’aplicació de les normes, ja que moltes obvien l’entorn en què s’han d’aplicar. Els autors identifiquen molts elements separadors però també alguns d’integradors -de vegades explorats amb cert èxit- com les mancomunitats, els consorcis, els convenis o les societats mercantils interadministratives.Llegeix més »

Marc professional de la funció directiva a les administracions públiques | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

erh10_coberta.png_1610800796L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 10 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans amb el títol Marc professional de la funció directiva a les administracions públiques. L’obra defineix el marc funcional i competencial del perfil del personal directiu públic i vol ser un instrument de referència per al desplegament del sistema de direcció pública professional, tant pel que fa a l’accés com al desenvolupament, el seguiment i l’avaluació posteriors.

Amb la definició d’aquest marc professional l’Escola posa a disposició de les unitats de recursos humans una eina valuosa per a la implantació de polítiques de desenvolupament de persones i gestió del talent. El marc permetrà definir els llocs de direcció pública d’acord amb les funcions i les competències transversals, amb flexibilitat i adaptant-se a les característiques de cada administració o entitat pública, sense oblidar l’avaluació continuada per a la millor presa de decisions.

Aquesta línia de treball, inclosa en l’actual Pla director de l’EAPC, té els següents objectius: 1) establir la professionalitat requerida en una direcció pública; 2) concretar un model per al disseny de la formació inicial i continuada impartida des de l’Escola; 3) determinar els objectius de la formació a assolir; 4) ajudar en la gestió dels perfils directius públics; i 5) constituir un referent pel que fa a l’avaluació de la competència professional i la presa de decisions en processos de selecció, provisió, promoció i carrera professional.Llegeix més »