El 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Llegeix més »