Estratègies dels municipis en matèria de joventut a Catalunya │ Apunt de Saleta Fabra

aportacionsokAquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.

L’anàlisi plantejat parteix de la classificació dels municipis catalans en funció de la seva capacitat per abordar polítiques adreçades a joves en tres paradigmes d’intervenció en matèria de joventut: les polítiques afirmatives, enteses com a aquelles que cerquen enfortir i visibilitzar la condició juvenil com una etapa plena; les polítiques de transició, basades en una condició de la joventut com un període de pas entre la infància i l’adultesa; i les polítiques orientades a incidir en els eixos de desigualtat, on es prioritza una visió de la joventut en què es donen un seguit de processos que poden generar més risc de vulnerabilitat present i futur. Així mateix, l’estudi intenta retre comptes de quins són els factors que contribueixen a desenvolupar unes o altres estratègies en cadascun dels tres paradigmes analitzats.Llegeix més »

Les transicions juvenils en un context de crisi l Post de Pau Serracant

L’etapa de la vida que anomenem joventut està experimentant una profunda transformació. En un passat no tan llunyà, la joventut era un període relativament acotat en el temps en què els individus seguien uns camins clarament marcats (en funció de les seves característiques personals i familiars). En les darreres dècades, el pas de les societats industrials a les societats industrials avançades ha redefinit les diferents etapes del cicle de vida, i la joventut ha estat una de les més afectades. L’etapa juvenil és ara més extensa, menys lineal i més diversa. En part, aquests canvis es deuen a la millora en el benestar material de les societats occidentals, que ha permès disposar de més recursos per facilitar el pas a la vida adulta (un exemple clar seria la universalització de l’educació); en part, però, la transformació de la joventut també està lligada a un procés de desregulació del mercat de treball i d’afebliment de les polítiques socials.

La crisi econòmica actual i les reduccions de la despesa pública que hi estan vinculades reforcen aquesta segona tendència de vulnerabilització del col·lectiu juvenil. En el context actual, les desigualtats entre joves i no joves s’accentuen; però també les desigualtats entre el col·lectiu juvenil, especialment a través del reforç de les desigualtats de partida (com el lloc de naixement o la classe social).Llegeix més »

Euromed Survey of Experts and Actors II | Post de Xavier Aragall i Jordi Padilla

Els resultats de l’edició 2010 d’aquesta enquesta euromediterrània que elabora anualment l’IEMed permeten detectar dificultats a curt i llarg termini a la regió mediterrània i, de manera particular, problemes que afecten les poblacions (impacte de la crisi en el desenvolupament, tensions socials a partir de l’atur estructural, continuïtat de les migracions irregulars).

Alhora, posen de manifest l’alta probabilitat que els règims polítics tinguin continuïtat i, per tant, que els problemes detectats i diagnosticats siguin abordats o resolts de manera efectiva. Estem davant unes respostes que denoten una acceptació resignada d’una situació que difícilment es pot canviar.

En aquest sentit, és molt interessant preguntar-se per què cap expert dels que van participar en aquesta edició de l’enquesta va encertar a l’hora de pronosticar els grans canvis que van tenir lloc a finals d’any amb l’anomenada “primavera àrab”. No es detecta una situació prerevolucionària tot i la proximitat temporal i que les respostes sobre escenaris de futur coincideixen amb les de 2009 i en alguns aspectes dibuixen un escenari millor. Llegeix més »