Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Llegeix més »