Tradicionalment, la formació professional (FP) es considera com l’etapa formativa de caràcter professionalitzador per excel·lència. Pel que fa a l’alumnat, es considera que l’FP té efectes positius en la seva ocupabilitat, i per tant, en la seva inserció laboral. Pel que fa als centres fomatius i les empreses, se sosté que l’FP contribueix a aproximar aquests dos àmbits i a enfortir les seves relacions.

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 va suposar, entre altres efectes, l’increment de la taxa d’atur juvenil. Gran part de les solucions proposades per reduir-la es van centrar en la necessitat de potenciar la formació i qualificació professional dels joves. Entre altres mesures, es va decidir apostar per l’FP dual, una modalitat formativa consolidada en països centreeuropeus com Alemanya, Suïssa i Àustria. De fet, a Catalunya, es va implantar per primer cop en el curs 2012-2013, tot i que les primeres experiències pilot daten de l’any 2008.

El Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) defineix l’FP dual com aquella educació formal on l’aprenentatge es desenvolupa de manera alternativa en el lloc de treball i en la institució educativa i que condueix a una qualificació professional reconeguda oficialment. A més a més, la persona aprenent té l’estatus d’empleada i rep una retribució per la seva feina, generalment sota l’empara d’un contracte entre la persona aprenent i l’empresa formadora.Llegeix més »