La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. II Col·loqui internacional Memorial Democràtic

Podran jutjar-se els crims del franquisme? Gaudeixen d’impunitat les dictadures? Fins a quin punt la justícia universal pot posar-hi fre? Moltes d’aquestes qüestions es van plantejar a Barcelona en el marc del II Col·loqui internacional Memorial Democràtic: La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. El col·loqui, organitzat conjuntament amb l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, es va celebrar els dies 9, 10 i 11 de juny de 2010. Durant aquests tres dies, eminents juristes, historiadors i estudiosos de la dictadura franquista, van debatre sobre la violència, el seu aparell estatal i la seva evolució per posar sobre la taula les possibilitats de jutjar aquests crims a partir d’una visió global, comparant el cas espanyol amb el d’altres estats què s’han enfrontat al seu passat dictatorial.

La sessió inaugural, amb la participació de Juan Guzmán —el jutge que va processar al dictador xilè Augusto Pinochet— i Estela de Carlotto —presidenta de l’associació argentina Abuelas de la Plaza de Mayo—, va donar inici a tres intenses jornades plenes de ponències, taules rodones i actes paral·lels. Read More »

Crònica menuda de la ciutat de Berga | Post de Xavier Pedrals

Una visió crítica de la vida ciutadana durant el franquisme

La Crònica menuda de la ciutat de Berga és un dietari de l’actualitat berguedana des del 1948 fins el 1975. L’autor, extraordinàriament ben informat, anota amb precisió la vida de la ciutat durant el franquisme; així, la Crònica esdevé un exemple de la vida a una població de la Catalunya interior en aquest període i reflecteix de manera ajustada les reaccions del país davant del règim polític, la immigració, el canvi de costums, el desenvolupament econòmic, etc. Escrita amb absoluta llibertat i amb crítica argumentada, recull tots els fets significatius, explica els antecedents, inclou biografies de personatges de tota índole i té una especial atenció de les entitats cíviques. Algunes de les valoracions que fa (sobre personatges, grups, situacions, les activitats polítiques en general i la situació berguedana en particular) són del màxim interès. L’autor era conscient de viure una època de foscor, de la qual calia deixar testimoni. Amb la informació que aporta, el debat ciutadà i nacional sobre l’època resta ara més obert que mai.Read More »