Roda el món i torna a Catalunya. La dita no és ben bé així però ens va bé per introduir el tema que ens ocupa: ja fa massa anys que ens remenem dins la percepció equivocada que per gaudir de vivències significatives vinculades amb el patrimoni ens hem de desplaçar a terres llunyanes. Dins d’aquesta ben orquestrada enganyifa, el cas dels castells és potser dels que ha aixecat més tòpics: la ruta dels càtars, la dels castells de Loira i d’altres rius i regions del nostre país veí del nord, rutes a Escòcia, a Alemanya… Itineraris evocadors de grates sensacions que s’adquireixen mitjançant la visita als seus castells i el coneixement de la seva història.
Conèixer el de fora ens permet valorar millor el de casa nostra i ens permet afirmar, també, que cap dels països que ens envolten, ni al nord ni al sud, posseeix la riquesa patrimonial del nostre pel que fa a qualitat, quantitat i distribució geogràfica de castells medievals. Vora dues mil fortaleses, producte de les lluites pel domini de la terra al llarg dels segles, configuren encara avui aquesta Terra de castells que és Catalunya, on fins i tot el nom del país prové de “castlà” (governant del castell), origen del mot “català”.