Déus i mites de l’antiguitat. L’evidència de la moneda d’Hispània | Post de Marta Campo

En l’antiguitat, la importància dels déus protectors i dels mites sagrats va quedar reflectida en la iconografia de les monedes. Quan els pobles indígenes de la península Ibèrica van encunyar moneda, molt sovint van manllevar imatges gregues, feniciopúniques i romanes per representar les seves deïtats. Així, en moltes monedes íberes, celtíberes o turdetanes podem veure efígies masculines i femenines pròpies de cultures foranes sota les quals s’amaguen divinitats locals. Els pobles hispans també van gravar referències a mites d’origen llunyà, com el d’Europa, la filla del rei de Sidó que va ser raptada per Zeus, i éssers fantàstics com l’Esfinx o el Pegàs, però no sabem si per als hispans aquesta iconografia tenia el mateix significat que per als grecs o els romans. A més, contenen nombroses representacions d’animals, vegetals i símbols astrals que mostren la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura, també documentats en santuaris i restes materials com ara exvots, amulets o ceràmica decorada.

A partir del regnat de l’emperador Calígula es va deixar d’encunyar numerari a Hispània i, en endavant, es va utilitzar moneda fabricada en altres territoris de l’Imperi. Llegeix més »

Mites, ofrenes funeràries i monedes | Post de Marta Campo

Els mites relaten històries fabuloses en les quals els actors principals són déus, semidéus, herois i monstres. Aquests personatges van protagonitzar infinitat d’aventures i gestes de tota mena, que van quedar plasmades en els textos clàssics i en diversos suports com ara les ceràmiques, els mosaics i també les monedes.

El Curs d’història monetària d’Hispània se centra precisament en l’estudi de la relació entre les iconografies monetàries i alguns d’aquests mites. La quinzena edició de la trobada, que es va celebrar al Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2011 i de la qual dóna testimoni aquest llibre, va analitzar la traça d’alguns dels mites més destacats d’origen grec i fenicipúnic.

Un bon exemple n’és la figura d’Hèracles, el més conegut dels herois grecs, de força sobrehumana i protagonista d’un gran nombre de proeses singulars, que també va ser venerat com a déu. D’acord amb la seva popularitat, Hèracles va aparèixer en encunyacions de diferents territoris de la Mediterrània, entre ells Hispània, amb atributs que podien variar segons les circumstàncies històriques i culturals de la ciutat emissora. Llegeix més »