Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.

Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.

La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata  −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.

Llegeix més »

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya ǀ Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions. EAPC

gestio-mancomunadaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 13 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, un estudi col·lectiu dirigit pels professors de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Marc Vilalta i Ricard Gracia.

La recerca delimita el concepte general “gestió mancomunada de serveis públics” per mitjà d’una anàlisi de les diverses formes de gestió dels serveis públics i les característiques generals de la fórmula mancomunada, com ara la seva composició plural, el caràcter supramunicipal i voluntari o la seva personalitat jurídica.

El gruix del treball fa un estudi exhaustiu del règim jurídic de les dues formes de gestió mancomunada més habituals a Catalunya: les mancomunitats de municipis i els consorcis locals. Finalment, els autors inclouen un apartat de conclusions sobre la implantació territorial, els criteris de valoració i un quadre comparatiu de les formes de gestió mancomunada.Llegeix més »

Dret, juristes i gestió pública a Catalunya. Lectures de dret públic català | Post de Òscar Capdeferro, Juli Ponce i Josep Maria Moltó

El Dret públic com a eina essencial per a la millora de la gestió pública

En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques.  Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals.  Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant.Llegeix més »