Amer Massó. Memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774) l Post de Jordi Curbet

Com a nova aportació al corpus memorialístic català, dins de la col·lecció Arxius i societat (número 8) ha aparegut el volum Amer Massó: memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774), a cura del documentalista Jordi Curbet Hereu, investigador de la Red AIEP. Es tracta de l’edició íntegra del singular llibre manuscrit d’un pagès de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Pla de l’Estany), que va escriure en la seva vellesa, a partir de 1759, unes memòries de vida que s’enfonsen en el record familiar i arriben fins al 1774, poc abans de morir. L’obra no només és ressenyable per l’extensió —gairebé 400 pàgines— sinó pel contingut i l’estructura. Antiborbònic declarat, Massó es rebel·la amb vehemència contra la derrota catalana del 1714 i la situació d’espoli fiscal i repressió que s’oficialitza amb els decrets de Nova Planta. Home de família avesada a les guerres contra el gavatx, el memorialista passa de la francofòbia a la castellanofòbia, provocada per la vinguda d’estols de funcionaris corruptes i arrogants, com també pels funestos “traïdors a la pàtria”, com anomena els col·laboradors catalans amb les autoritats filipistes.

Bon coneixedor de la realitat local i extralocal, la voluntat de Massó és desmentir la falsa visió de la recuperació econòmica que caracteritza la segona meitat del set-cents i que, al seu parer, amaga un panorama nacionalment apocalíptic. La política borbònica inspira Massó a augurar un mal final per a la nació espanyola, del qual Catalunya no en sortirà il·lesa. “Lo que cegons mon judici dich que España cerà aclaperat […], lo que tantas trepasserias ordidas y premesas España Déu las castigarà. Qui quedarà mal cerà Cataluña, lo que la por me fa fer nota”, afirma, en un passatge que resulta gairebé visionari. El manuscrit original d’aquesta petita joia de la memorialística rural, rescatada per una família de la localitat, es troba, en còpia digital, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i al repositori Arxius en línia.

Jordi Curbet i Hereu
Investigador de la Red AIEP

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la guerra de Successió a Publicacions de la Generalitat

L’aposta catalana a la Guerra de Successió, 1705-1707 | Post d’Agustí Alcoberro

Repensar la Guerra de Successió

El llibre recull les aportacions dels millors especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya i arreu d’Europa. I se centra en els anys inicials de la contesa i, doncs, en les seves causes, en la implicació de col·lectius, estats i territoris en un o altre bàndol, i en la formació de les aliances militars.

El primer bloc, La dimensió europea de la Guerra de Successió, subratlla el caràcter internacional (de fet, mundial) que va assolir el conflicte, un aspecte sovint negligit per les historiografies catalana i espanyola dels segles XIX i XX. Com remarca Lucien Bély, l’accés de la dinastia borbònica a la Monarquia Hispànica, una potència colonial de gran importància, tot i que aleshores decadent, va encendre els llums d’alarma entre la resta d’estats europeus. La cronologia és aquí important: la proclamació del duc d’Anjou com a Felip V es produeix l’any 1700. Un any després, el 1701, l’Imperi Alemany, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos formen la Gran Aliança de la Haia per oposar-se a l’hegemonia dels Borbons. El 1702 s’inicia la guerra internacional, però no és fins al 1703 que els aliats proclamen rei de la Monarquia Hispànica, a Viena, l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el nom de Carles III. I encara, no és fins al 1705 que s’inicia de ple la guerra peninsular, amb el desembarcament aliat a Barcelona. Com assenyalem en la nostra ponència, sense l’esclat de la guerra internacional, no s’hauria produït la guerra civil. En aquest sentit, presentem diversos textos escrits i difosos en la clandestinitat que van resultar claus en la formació del partit austriacista, i que subratllen els progressos dels aliats en la primera fase de la guerra.Read More »