La invisibilitat social de la infància és una realitat altament significativa, però encara ho és més la d’aquella infància que pateix una situació de separació familiar,  independentment  dels motius que la generin. Aquest col·lectiu, de més de 2.600 infants i adolescents a Catalunya, viuen actualment de forma temporal en centres residencials o d’acollida.

Es coneix prou què són els centres del sistema de protecció a la infància i l’adolescència catalans i com s’hi treballa? La resposta —més que probable— és que no.

Dins el Sistema dels serveis socials, ocupa un lloc preferent l’atenció a la infància en situació d’especial vulnerabilitat a causa de situacions familiars desestructurades, amb mancances i amb dificultats per oferir als infants i adolescents respostes educatives i atencions bàsiques que garanteixin l’atenció de les seves necessitats i l’acompliment dels seus drets. Això fa necessari que, per a molts d’ells, sigui l’Administració pública qui substitueixi, temporalment, les responsabilitats parentals. Ho fa mitjançant els equips de professionals dels centres, que  atenen els nens i nenes durant el període de la seva vida que ho necessiten. L’Administració ha de garantir una atenció i educació amb alts nivells de qualitat.Llegeix més »