Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Read More »