Què fan els nens i les nenes als museus? │ Post del Museu d’Arqueologia – Girona

nens museusAquest treball analitza les pautes de comportament objectivables dels visitants infantils d’entre 5 i 12 anys d’edat, que visiten de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona.

Per tal de verificar la hipòtesi de partida i assolir-ne els objectius, el treball s’ha basat amb el que es coneix genèricament com a “estudis de públic”.

Per dur-ho a terme hem combinat diferents metodologies per a la recollida de dades: enquesta, observació directa no participant i llenguatge simbòlic a partir de la  resposta escrita autoadministrada i oferta. Com és sabut, l’ús de la triangulació i la combinació de diferents tècniques ajuda a descriure i comprendre millor aspectes relacionats amb l’experiència, a interpretar determinades accions i ajuda a fer descripcions en profunditat.

Com a resultat, hem sabut com els nens i les nenes interactuen amb els materials del museu, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen materials complementaris per fer la visita, quin itinerari fan, com fan les visites a les sales, quins textos llegeixen, a quines unitats d’atenció presten més interès, quins colors els atrauen més… També hem sabut quins efectes en el seu comportament poden tenir la il·luminació, el soroll i la temperatura, quines són les seves preferències…. i, a més a més,  quins són els perfils de famílies que visiten els museus de Girona.Read More »

Guia de bones pràctiques per a centres del Sistema de protecció a la infància i l’adolescència | Post d’Ana Avellaneda

La invisibilitat social de la infància és una realitat altament significativa, però encara ho és més la d’aquella infància que pateix una situació de separació familiar,  independentment  dels motius que la generin. Aquest col·lectiu, de més de 2.600 infants i adolescents a Catalunya, viuen actualment de forma temporal en centres residencials o d’acollida.

Es coneix prou què són els centres del sistema de protecció a la infància i l’adolescència catalans i com s’hi treballa? La resposta —més que probable— és que no.

Dins el Sistema dels serveis socials, ocupa un lloc preferent l’atenció a la infància en situació d’especial vulnerabilitat a causa de situacions familiars desestructurades, amb mancances i amb dificultats per oferir als infants i adolescents respostes educatives i atencions bàsiques que garanteixin l’atenció de les seves necessitats i l’acompliment dels seus drets. Això fa necessari que, per a molts d’ells, sigui l’Administració pública qui substitueixi, temporalment, les responsabilitats parentals. Ho fa mitjançant els equips de professionals dels centres, que  atenen els nens i nenes durant el període de la seva vida que ho necessiten. L’Administració ha de garantir una atenció i educació amb alts nivells de qualitat.Read More »