Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans, de Júlia Lladós Vila, és l’obra premiada en la cinquena edició del Premi de Recerca en Drets Humans, que convoca anualment el Departament de Governació i Relacions Institucionals.
L’estudi analitza la qüestió de l’enginyeria genètica aplicada a l’agricultura. Concretament, s’hi exposen els diferents processos de producció i tipus de transgènics, i com, amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (1995), els organismes genèticament modificats esdevenen un bé d’interès privat, patentable sense reserves. Aquest Acord posa en qüestió els instruments de protecció de la diversitat biològica adreçats a garantir la seguretat de la biotecnologia moderna.
També es revisen els Protocols de Nagoya (2010), resultat de la desena Conferència de les parts del Conveni sobre diversitat biològica (COP 10), que comporten un canvi de discurs tot i no haver entrat encara en vigor.
En un inici, la voluntat teòrica de la biotecnologia agrícola era “guarir” la fam al món, però l’Acord sobre els aspectes de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç discuteix la praxi d’aquest propòsit. La competitivitat comercial posa en risc el medi ambient en general, i la diversitat biològica en particular; i implica conflictes socials.Llegeix més »
Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.
