Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans l Post d’Ignasi Sardà

Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans, de Júlia Lladós Vila, és l’obra premiada en la cinquena edició del Premi de Recerca en Drets Humans, que convoca anualment el Departament de Governació i Relacions Institucionals.

L’estudi analitza la qüestió de l’enginyeria genètica aplicada a l’agricultura. Concretament, s’hi exposen els diferents processos de producció i tipus de transgènics, i com, amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (1995), els organismes genèticament modificats esdevenen un bé d’interès privat, patentable sense reserves. Aquest Acord posa en qüestió els instruments de protecció de la diversitat biològica adreçats a garantir la seguretat de la biotecnologia moderna.

També es revisen els Protocols de Nagoya (2010), resultat de la desena Conferència de les parts del Conveni sobre diversitat biològica (COP 10), que comporten un canvi de discurs tot i no haver entrat encara en vigor.

En un inici, la voluntat teòrica de la biotecnologia agrícola era “guarir” la fam al món, però l’Acord sobre els aspectes de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç discuteix la praxi d’aquest propòsit. La competitivitat comercial posa en risc el medi ambient en general, i la diversitat biològica en particular; i implica conflictes socials.Llegeix més »

El sector públic ha de ser 2.0? l Post de Jesús Palomar

Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.

Ara bé, en tractar-se del sector públic cal ser molt curós sobre aquesta presència. Cal saber perfectament per què el sector públic ha d’estar present a les xarxes socials, els recursos que hi dedicarà, quins serveis públics oferirà, quins criteris corporatius de continguts o d’imatge seguirà i, també, com avaluarà els resultats obtinguts.  També cal analitzar si la societat del segle XXI vol, realment, que les seves administracions estiguin a les xarxes socials i sobretot què n’esperen d’aquesta presència.

Per aquest motiu l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre “Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto”. Aquesta obra, de producció col·laborativa, realitza una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. Llegeix més »

Nota d’economia. Catalunya i l’estratègia Europa 2020 | Post de Joan Manuel Espuelas

El 4 d’octubre passat es va presentar, al Palau de la Generalitat, el número 100 de la revista Nota d’economia, publicació del Departament d’Economia i Coneixement que es remunta a l’any 1983 i que, amb el temps, s’ha anat consolidant com un referent per a l’anàlisi de l’economia catalana i com una eina essencial per al coneixement de la nostra realitat econòmica. Durant gairebé 30 anys, la revista ha estat un dels instruments de vinculació entre l’Administració i el món acadèmic i ha servit per identificar reptes, aportar idees i ajudar a definir propostes per a la política econòmica del Govern.

Fidel a aquests principis fundacionals, el número 100 de Nota d’economia tracta monogràficament de l’estratègia Europa 2020 i la transposició al nostre país: l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020).

La crisi econòmica en què ens trobem immersos no és com les que s’havien viscut darrerament. El delicat context econòmic no tan sols fa necessari que els governs duguin a terme ajustos pressupostaris, sinó que els obliga a dissenyar noves estratègies de reactivació de l’economia per sortir enfortits de la crisi.Llegeix més »

iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones | Post de Raúl Zambrano

El paper de les tecnologies de la informació ha estat centrat, des dels seus inicis, en l’automatització i suport als processos estructurats per facilitar que es puguin fer de manera més àgil i ràpida i per donar suport a la captura de la informació operativa de les companyies (comercial, logística…).

En canvi, el nou model empresarial en què vivim, basat en la gestió eficient de la connexió entre processos, persones i informació, exigeix d’uns nous professionals anomenats treballadors de la informació, centrats en processos no estructurats. Aquest nou perfil d’empleat requereix l’ús d’eines i tecnologies que n’augmentin les capacitats i el facin més eficient en els nous escenaris de treball (reunions, treball en equip, cerca i gestió de la informació, presa de decisions, comunicacions eficients, etc.). Llegeix més »