La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.Llegeix més »