Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil, una reflexió sobre el paper dels joves activistes des del punt de vista de les persones joves i també del món acadèmic.

La publicació, la número 63 de la col·lecció Aportacions, recull les intervencions de tres joves activistes que representen els moviments contra el canvi climàtic, les lluites feministes i les manifestacions postsentència pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 en el marc del seminari “Guanyar els carrers: noves onades de protesta juvenil” celebrat el mes de febrer de 2020. Aquest diàleg amb joves es complementa amb les aportacions de diferents investigadors sobre la temàtica i alguns representants institucionals.

A mode de conclusió, s’observa com les noves generacions abandonen els canals tradicionals de participació i passen a l’acció directa, a partir d’objectius concrets, combinant l’ús de les xarxes socials amb el de l’espai públic. 

Autoria: Eduard Ballesté, Ariadna Santos i Roger Soler-i-Martí

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

Quines oportunitats ofereix el món rural a les persones joves? │Apunt de Joan Checa, Laura Soler i Oriol Nel·lo

joventut campCom és sabut, un dels aspectes definitoris de les societats contemporànies és la contínua concentració de la població en àrees densament poblades, on s’apleguen la major part de les activitats, serveis i comunicacions. Ara bé, des de molt bona hora el procés d’urbanització ha estat acompanyat de corrents, iniciatives i crides que han reivindicat la vida al camp i han defensat els valors de la vida rural davant els presumptes avantatges de la vida urbana. Aquests corrents, com tants altres fenòmens socials, tenen especial incidència entre la població jove: és justament en el moment d’entrada en l’edat adulta i de configuració del projecte de vida quan més evident es fa la necessitat d’afrontar les constriccions i les oportunitats que ofereix la societat de pertinença.

Ara bé, rural i urbà són categories que contenen significats permanentment canviants que han estat construïts a partir de representacions socials fundades en les percepcions i les preferències dels diversos grups que integren la societat. Sovint, aquestes representacions, que han condicionat i condicionen el comportament de la població jove, s’han basat en visions idealitzades i estereotipades de les realitats territorials.  No és estrany, doncs, que últimament hagin pres particular interès les aproximacions qualitatives al concepte de ruralitat, és a dir, aquelles que cerquen d’interpretar les percepcions de la realitat i les significacions que se li atribueixen, en contraposició a aquelles aproximacions de caràcter quantitatiu.Llegeix més »

L’Enquesta de participació i política, una anàlisi de la participació juvenil a Catalunya │ Apunt de Roger Soler-i-Martí

joventutenquestaL’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.

La publicació està organitzada en diferents capítols de diversos autors que tracten diverses temàtiques, totes relacionades amb la vinculació de la gent jove amb la política (actituds, socialització política, gènere, formes d’activisme, procés independentista, política institucional…). Tot i la diversitat d’aspectes abordats, tots els capítols comparteixen els objectius següents:Llegeix més »

Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb joves en l’àmbit local │ Apunt de Carola Castellà i Mariona Ferrer-Fons

joves àmbit localRecentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.

El llibre és resultat d’un estudi quantitatiu i qualitatiu més ampli sobre l’avaluació dels processos participatius juvenils encarregat per l’àrea de participació de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). En aquest estudi es va fer un treball de diagnosi i avaluació dels processos participatius que s’havien impulsat des de l’ACJ durant el període 2004-2014, i es van recollir les visions i les experiències de diversos actors implicats (joves i tècnics/es) o experts/es que ja tenien una certa experiència en avaluar o acompanyar aquests processos.

Moltes de les dades recollides ens han ajudat a fonamentar el monogràfic. El llibre l’hem estructurat en tres capítols. En primer lloc, fem una panoràmica breu sobre la participació de la joventut en el segle XXI. Elements com els determinants individuals i contextuals de la participació, el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació, o el dilema de la desigualtat que pot generar la participació si no és inclusiva són àmbits centrals en aquest apartat. La joventut del segle XXI és molt diversa i això també es reprodueix en els interessos i les formes que trien participar socialment i políticament, sigui presencialment o en línia.Llegeix més »

Estratègies dels municipis en matèria de joventut a Catalunya │ Apunt de Saleta Fabra

aportacionsokAquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.

L’anàlisi plantejat parteix de la classificació dels municipis catalans en funció de la seva capacitat per abordar polítiques adreçades a joves en tres paradigmes d’intervenció en matèria de joventut: les polítiques afirmatives, enteses com a aquelles que cerquen enfortir i visibilitzar la condició juvenil com una etapa plena; les polítiques de transició, basades en una condició de la joventut com un període de pas entre la infància i l’adultesa; i les polítiques orientades a incidir en els eixos de desigualtat, on es prioritza una visió de la joventut en què es donen un seguit de processos que poden generar més risc de vulnerabilitat present i futur. Així mateix, l’estudi intenta retre comptes de quins són els factors que contribueixen a desenvolupar unes o altres estratègies en cadascun dels tres paradigmes analitzats.Llegeix més »