Trans-Formant la intervenció. Manual per a la formació en l’anàlisi i gestió de conflictes amb infants i joves des d’una perspectiva comunitària│Post del Departament de Justícia

transfomant OKl

Trans-Formant la intervenció amb infants i joves: existeix una relació estreta entre la formació en anàlisi i gestió de conflictes, la pròpia resposta als conflictes, i la prevenció. La formació és una eina que ens porta a dirigir una nova mirada sobre la complexitat de les situacions, punt de partida per millorar la nostra intervenció.

Què s’aprèn és important, però com s’aprèn, encara més. La formació que es proposa en aquest llibre té una perspectiva pràctica, en clau de taller, i conjuga enteniment i sensibilitat, cognició i emoció, cap i cor, per aconseguir un objectiu primordial: que la intervenció sigui més encertada i més curosa, i de retruc també ho serà per als mateixos professionals.

Trans-Formant presenta una selecció  del material didàctic utilitzat durant 13 anys de cursos impartits en el marc del Programa de prevenció i mediació comunitària del Departament de Justícia: metodologies, dinàmiques, situacions reals, exercicis, guies, referències audiovisuals, etc. Aquestes eines complementen la feina quotidiana de qui treballa amb població juvenil i, a més, li permeten revisar i redefinir estratègies de la seva intervenció.Read More »

L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Read More »

Marxar per tornar. L’adquisició de competències professionals en l’emigració internacional de les persones joves ǀ Post de Neus Alberich, Clara Rubio i Pau Serracant

marxar-per-tornarQuè passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.

Totes les persones entrevistades han coincidit en posar de manifest que aquesta experiència internacional les ha ajudat a adquirir o desenvolupar competències sistèmiques com l’autoconfiança o la seguretat en un mateix i la manera d’afrontar els conflictes; l’autonomia i l’adaptació; o la gestió de les emocions i de l’estrès. També han adquirit competències instrumentals. Destaca l’aprenentatge i el perfeccionament de l’anglès i el desenvolupament de noves estratègies i habilitats comunicatives. Finalment, pel que fa a les competències interpersonals, destaquen la tolerància i l’obertura als altres.Read More »

L’educació mediàtica: el vertader repte que cal afrontar en la relació entre joves i TIC ǀ Post de Ariadna Fernández-Planells, Maria-Jose Masanet i Mònica Figueras-Maz

tic-i-jovesEn els últims anys s’ha produït una transformació de les llars, dels espais de treball i dels espais d’aprenentatge. L’aparició d’Internet ha trastocat els hàbits de consum de mitjans, d’entreteniment i d’informació i també les formes de participació i producció. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) han anat adquirint un paper cada cop més important en el dia a dia de les persones. I podríem dir que són els i les joves, especialment, els qui protagonitzen i encapçalen l’apropiació d’aquestes tecnologies.

Les implicacions que té per a la societat aquesta nova realitat són múltiples. Donat l’impacte econòmic i social de les TIC, en els últims anys, han sorgit nombrosos estudis sobre els possibles efectes de l’ús de les TIC entre adolescents i joves.

TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu, l’últim informe publicat per l’Agencia Catalana de Joventut, recull els estudis més recents i significatius en aquest debat. Així, a través de la recopilació d’estudis qualitatius i quantitatius d’àmbit nacional i internacional dibuixa un estat de la qüestió per, a posteriori, aportar una sèrie d’idees, experiències, eines i propostes de treball per afrontar el dia a dia dels joves en interacció amb les TIC. En definitiva, TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu ofereix una guia per a agents que intervenen en l’àmbit de la joventut per conèixer millor la nova realitat tecnològica i les implicacions que pot tenir en les rutines diàries dels joves.Read More »

La Guia d’estratègies de millora educativa, nova eina per incidir en la trajectòria educativa de les persones joves ǀ post de Mireia Vilamala

guia-educativaEs tracta d’una eina d’orientació i de suport adreçada a tots aquells professionals de joventut, càrrecs electes d’ens locals, representants d’entitats i altres professionals que vulguin impulsar actuacions per incidir en la trajectòria educativa dels i les joves.

La Guia ha estat promoguda per la Direcció General de Joventut  i s’ha elaborat de forma col·laborativa mitjançant un grup de treball d’una vintena de professionals de polítiques locals de joventut i d’educació, procedents de diverses institucions (ajuntaments, consells comarcals, Diputació de Barcelona i Generalitat).

El resultat de tot aquest treball és la Guia que us presentem, que recull un ampli conjunt d’estratègies educatives que es poden impulsar des de l’àmbit de les polítiques locals de joventut. Es basen en una visió oberta sobre la trajectòria educativa i partint de la premissa que l’educació és transversal i afecta totes (o bona part) les facetes de la vida de les persones joves: la cultura, l’ocupació, la salut, etc. No obstant això, i per evitar una excessiva dispersió de continguts, es focalitza en l’àmbit de l’escolarització formal i, molt especialment, en l’acompanyament a l’escolarització i a la transició escola-treball.

Hi trobareu un recull de propostes −concretament 35− que us poden ajudar a impulsar actuacions encaminades a millorar l’èxit en la trajectòria educativa dels i les joves. Es tracta d’un ventall de possibilitats prou divers per poder oferir respostes a les diferents realitats territorials.Read More »

La nova pagesia: relleu generacional en el marc d’un nou paradigma agrosocial l Post de Neus Monllor

El relleu tradicional de les explotacions agràries familiars està en crisi. Les persones joves que han nascut a pagès no continuen el camí dels seus pares, fruit d’un context social i econòmic que els exclou i on les barreres d’accés a l’activitat són cada vegada més intenses. Només els més forts poden assolir els estàndards que imposa el model intensiu i orientat al mercat. En un entorn tan agressiu i competitiu, la major part dels joves no poden, i moltes vegades tampoc volen, reproduir el sistema. Estem vivint el trànsit d’una agricultura familiar a una agricultura emprenedora, on els rostres de la pagesia i de les estructures de les seves activitats són molt més diversos que els del model tradicional d’agricultura familiar.

Les explotacions agràries familiars, tal i com les hem entès en les darreres dècades, estan acabant un cicle. Les cases de pagès on convivien tres generacions són cada vegada més escasses. Al seu lloc, descobrim realitats múltiples que inclouen tant explotacions familiars especialitzades i industrialitzades que produeixen matèria prima per l’ agroindústria, a base d’una forta capitalització i intensificació de la mà d’obra assalariada, com experiències agràries noves que defensen la qualitat del producte artesà, de venda en circuit curt i produït sota criteris ecològics. Entre aquests dos models de producció es dibuixen una infinitat d’exemples que donen resposta a la demanda actual d’aliments. Però no tot s’hi val. En funció del model agrari que es desenvolupi al territori, es dibuixarà la realitat dels espais rurals i de les seves dinàmiques socioeconòmiques.Read More »

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Read More »

Recerca i immigració VI: convocatòria d’ajuts 2010 l Post de Magda Garcia

La publicació Recerca i Immigració VI recull les ponències presentades en la VII Jornada de Recerca i Immigració, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2012, i que la Direcció General per a la Immigració va organitzar en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta VII Jornada de Recerca es varen presentar resultats dels estudis duts a terme per set equips d’investigació adscrits, respectivament, a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut d’Infància i Món Urbà i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests equips van ser els beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca aplicada i la formació universitària en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2010).

Les recerques versen sobre les trajectòries d’èxit dels joves d’origen marroquí a Catalunya i sobre les trajectòries d’èxit de joves que han cursat ensenyament superior o que s’han incorporat al món professional. També s’analitza la integració de la joventut d’origen estranger a Catalunya des de la perspectiva dels joves i dels agents socioeducatius.Read More »

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall l Post de Marc Leprête

La realitat que ens envolta pot ser contemplada des de moltes perspectives. Una d’elles és la generacional. La mirada d’una persona d’edat avançada que encara té com a referent la fi de la Segona Guerra Mundial, per exemple, no té perquè coincidir amb la d’un jove que va quedar marcat per les imatges de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Ambdues perspectives són igualment plausibles i legítimes; però, per norma general, resulten difícils d’encaixar.

Hi ha una generació que ha percebut la duresa de la crisi econòmica en el moment en que, aproximadament, tenia previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzat el seu període de formació universitària. Per a molts, ha estat un cop duríssim que ha escapçat les expectatives que tenien dipositades en el sistema. Però reduir aquesta generació a la perspectiva laboral fóra distorsionador. A banda d’aquesta qüestió, els joves als qui fem referència també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, la de les xarxes socials, la de la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, en el cas de Catalunya, aquesta generació ha viscut l’eclosió d’un moviment d’emancipació nacional que aplegava el gruix de les classes mitjanes. Als joves catalans marcats per aquests tres fets —i molts altres que aquí no podem detallar exhaustivament— els anomenarem Generació 2014, pel profund significat que té aquesta data en l’imaginari català, tant avui com des de fa tres segles.Read More »

L’abordatge integral de les violències que afecten les persones joves l Post de Sílvia Migueiz

L’eradicació de les violències entre les persones esdevé una necessitat social urgent per construir relacions interpersonals lliures, exemptes de dolor i dominació, que permetin la gestió positiva dels conflictes com a base per a l’articulació de la cohesió social i el benestar personal i col·lectiu.

La violència no pot deslligar-se de l’estructura social en la qual es produeix. Les manifestacions violentes són el reflex d’una interacció problemàtica de l’individu amb l’entorn; són el símptoma d’un malestar a desemmascarar per poder fer front a les múltiples variables que les expliquen.

Les persones joves són una de les principals víctimes de la violència i bona part de la violència exer­cida sobre elles és protagonitzada per joves. Ara bé, sovint sota el terme violència juvenil s’identifiquen fenòmens molt diferents, la majoria dels quals no tenen tant a veure amb la condició jove com amb altres factors que se superposen a l’edat.

La substitució del concepte de violència juvenil pel de violències que afecten les persones joves, té en compte tant la complexitat del fenomen com el fet que les persones joves poden ser tant víctimes com agressores.

Però què entenem per violència? Fins a quin punt les persones són violentes o simple­ment agressives? Què podem fer davant les diferents manifestacions de violències? Com es pot treballar el fenomen des de l’àmbit local?…Read More »