Treballar des de la transversalitat és un objectiu i una estratègia alhora. Aquest llibre parla del treball transversal a l’àmbit local i la seva importància en el desenvolupament de l’acció comunitària.
Parteix de l’experiència i la trajectòria del programa de Prevenció i Mediació Comunitària (PMC) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en el seu treball de suport, assessorament i acompanyament, en temes de prevenció i gestió de conflictes amb infants i joves, a un centenar de municipis i una dotzena de consells comarcals de Catalunya, des de la seva implantació el novembre de 2004.
En els dos primers capítols, es proposa una definició i una reflexió sobre la transversalitat com a mètode de treball, tal com s’entén des del programa de PMC i com s’ha vingut practicant durant tots aquests anys. Una fórmula que ha promogut el desenvolupament de nombroses iniciatives transversals en diversos municipis i dels quals es recullen alguns exemples en el capítol 3.
Moltes d’aquestes iniciatives van néixer, coincidint amb la creació el 2018, de la comunitat de pràctica, la “CoP transversalitat”, emmarcada dins de les activitats del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada i alguns dels seus membres han col·laborat en la seva redacció.
Llegeix més »
El 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta. Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.
Què passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.
En els últims anys s’ha produït una transformació de les llars, dels espais de treball i dels espais d’aprenentatge. L’aparició d’Internet ha trastocat els hàbits de consum de mitjans, d’entreteniment i d’informació i també les formes de participació i producció. Les tecnologies de la informació i comunicació (
Es tracta d’una eina d’orientació i de suport adreçada a tots aquells professionals de joventut, càrrecs electes d’ens locals, representants d’entitats i altres professionals que vulguin impulsar actuacions per incidir en la trajectòria educativa dels i les joves.
