Aquest any es commemoren els cent anys de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i, en el context polític i nacional en què ens trobem, aquesta commemoració és del tot oportuna, de la mateixa manera que una obra sobre aquesta institució esdevé imprescindible per entendre l’arribada a un moment que no es va iniciar ahir, precisament.

En aquest moment, i molt especialment després de la darrera Diada, apareixen a la premsa –pronunciades per diferents dirigents polítics–, referències a l’estat propi i a la necessitat de tenir estructures d’estat. Aquesta voluntat no és en cap cas nova, sinó més aviat centenària, forma part d’una tradició que, si més no, cal situar a començaments del segle passat.

Enric Prat de la Riba, fundador de l’Escola, considerava que els estats moderns es caracteritzaven per disposar d’exèrcits permanents i d’una burocràcia que excel·lís en la seva comesa. Respecte a la primera característica, ben poca cosa podia fer; respecte a la segona, va crear la institució que s’havia d’encarregar de formar aquesta burocràcia al servei del país.Llegeix més »