L’esplendor dels castells medievals catalans │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

castells boL’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.

Vam escollir aquesta temàtica, amb l’aportació transcendent de la ciència arqueològica perquè ens va semblar singular i de fet el nom de Catalunya ve de Castlà, per tant ens va semblar una bona targeta de presentació. Podia generar interès i fascinació, sobretot a Costa Rica, de la mateixa manera que les cultures precolombines generen interès i fascinació en nosaltres. Allò diferent, fins i tot exòtic, si s’explica amb rigor científic, serveix per fixar l’atenció i captivar al gran públic.Read More »

El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003 │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona

isachneoliticEl poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.Read More »

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908 – 1923) │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

EmpúriesL’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.

L’exposició, que es completà amb l’edició d’un catàleg, es va titular “Empúries. La gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)” i es va poder veure a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries, i posteriorment va itinerar a la seu del MAC_Barcelona. Aquesta mostra s’articulà en dos espais, el primer, que ocupava el vestíbul, mostra com a tema introductori el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l’Occident Mediterrani. El segon àmbit, ubicat a la sala pròpiament dita es desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc subàmbits: 1) els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; 2) qui en foren els promotors i els principals actors que hi van prendre part; 3) seguirà un ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar, com l’estàtua d’Asclepi; 4) la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; 5) finalment, el paper del museu, tant pel que va a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostraven.Read More »

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

ladragaLa primera gran transformació del medi  …. plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental que permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació.Read More »

Col·lecció de guies dels pobles ibèrics “Històries Ibèriques” │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

guia ibers

El món iber no era una cultura homogènia, estava constituïda per un munt de pobles que es distribuïen al llarg del litoral des del Llenguadoc fins a Andalusia, cadascun amb les seves especificitats. La col·lecció Històries Ibèriques és un projecte de dinamització del patrimoni que s’emmarca en les accions sobre el territori que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’objectiu fonamental és fer proper el coneixement i la qualitat de l’experiència en la visita dels jaciments ibèrics catalans. En concret, s’han posat en marxa dos grans projectes: els productes d’experiència turística i la col·lecció de guies de visita dels pobles ibers. La principal motivació a l’hora de plantejar aquests nous projectes patrimonials ha estat la d’impulsar el coneixement de món iber català.

En conjunt són set guies (una per a cada poble iber de què tenim representació en la Ruta dels Ibers, excepte els Ceretans i Lacetans, que comparteixen guia) redactades per reconeguts periodistes i escriptors del sector cultural que donen una visió nova i alhora rigorosa del nostre passat. La col·lecció s’orienta a un públic més extens, amb curiositat per aquesta gran civilització autòctona que va dominar tot el llevant peninsular abans de l’arribada dels romans i interès en la descoberta de nous atractius turístics i culturals. I es vol fer amb una informació seriosa, però també amena, plantejada com si fossin petits relats publicats en els diaris en els quals treballen els autors.Read More »

Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII) l Post de Núria Molist i Gisela Ripoll

La tercera monografia de la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya, editada en dos volums, recull els treballs que es varen presentar en ocasió de la reunió que, sota el títol Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI i XII), organitzaren conjuntament el MAC-Olèrdola i la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona l’any 2009.

La publicació presenta un estat de la qüestió sobre el món de la mort i el culte als morts a la Catalunya actual en el trànsit entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana a través d’una concisa caracterització dels morts i de les seves sepultures. Cal destacar que es tracta del primer recull d’aquestes característiques que hi ha al nord-est de la península Ibèrica.

El coneixement científic sobre la cronologia i la tipologia de sepultures d’aquest període s’ha vist enriquit en els darrers anys pel considerable augment de les intervencions que han afectat necròpolis i edificis religiosos, tombes aïllades i d’altres associades a hàbitat. Així mateix, un més eficient registre documental, la incorporació del tractament informàtic en l’elaboració dels resultats i la realització d’estudis específics, en especial de les anàlisis antropològiques i de les datacions radiocarbòniques, ha possibilitat una reconstrucció històrica més acurada dins dels paràmetres de la continuïtat i la transformació.Read More »

El poblat lacustre del neolític antic de La Draga | Post d’Àngel Bosch, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús

El poblat neolític de La Draga, a la vora oriental de l’estany de Banyoles, pertany a la cultura cardial i se situa cronològicament a la segona meitat del VI mil·lenni aC. Des de l’any 1990 fins al 2005 s’hi ha excavat en tres zones diferents, dues a la zona emergida del jaciment i una a la part submergida. L’any 2008 es van reprendre els treballs al jaciment amb un nou projecte que durarà fins al 2013 i que ha inclòs una prospecció intensa de les vores de l’estany.

En aquesta tercera monografia sobre La Draga, apareguda l’octubre de 2011, es tracten alguns dels aspectes primordials del seu registre: ceràmica, fauna, vegetals, indústria lítica i òssia, ornament, així com les seves fases d’ocupació i la seva estructuració interna, a la llum de les noves dades proporcionades per les excavacions recents. Altres temes, com els objectes de fusta o la dendrocronologia interna del poblat no han estat inclosos perquè no hi havia novetats importants respecte al que s’havia publicat en els volums anteriors.

Potser val la pena destacar en aquest volum la confirmació de l’existència de dos nivells arqueològics al jaciment, una qüestió recurrent i problemàtica des dels primers anys de recerca.Read More »

Aqua. Domini i mites de l’aigua | Post de Ramon Buxó

El llibre AQUA. Domini i mites agrupa diferents textos relacionats amb la gestió de l’aigua des de diferents perspectives: història, mites, usos, gestió, conflictes d’ús i política d’aigua. El volum acompanya una exposició itinerant que ens descobreix a través de la imatge diferents expressions de l’aigua. Des d’aquesta tribuna, el Museu d’Arqueologia de Catalunya vol difondre a partir de la seva recerca la història de l’ús de l’aigua, promoure la conscienciació clara sobre el seu ús i contribuir a modificar alguns dels nostres comportaments.

L’àrea de la Mediterrània és el bressol de nombroses civilitzacions florents. Una de les possibles raons d’aquest desenvolupament és, paradoxalment, l’escassetat d’aigua, que ha obligat els seus habitants a seleccionar curosament la ubicació dels seus nuclis urbans prop de fonts d’aigua, i a generar una governança d’aquest escàs recurs que ha inspirat la resta de models d’organització social. Read More »