La voluntat de l’ésser humà de baixar a les profunditats ha estat constant al llarg de la història. Bé per rescatar tresors, literalment, o, metafòricament, per rescatar-ne la memòria. Naufragis. Història submergida, tant el catàleg com l’exposició, són un testimoni d’aquests descensos. Veuen la llum, coincidint amb els trenta anys de la creació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), tres dècades durant les quals s’han documentat i “excavat” 855 enclaus.
Aquests jaciments no es troben només al mar sinó també en aigües interiors, en llacs, rius i en nivells freàtics. Les mostres que se n’extreuen, a més, tenen la peculiaritat de conservar excepcionalment bé les restes de matèria orgànica, una font clau d’informació. Durant les prop de 300 pàgines del llibre es comença posant en context aquesta disciplina per després fer un recorregut en detall, amb textos en català, castellà i anglès i amb fotografies a color, per les troballes més destacables que han fet els investigadors del CASC durant aquests trenta anys.
Llegeix més »
Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.
Des de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.
Disposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d’on venim, conèixer evidències d’allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d’altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat.
L’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.
El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.
L’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.