Naufragis, història submergida │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

La voluntat de l’ésser humà de baixar a les profunditats ha estat constant al llarg de la història. Bé per rescatar tresors, literalment, o, metafòricament, per rescatar-ne la memòria. Naufragis. Història submergida, tant el catàleg com l’exposició, són un testimoni d’aquests descensos. Veuen la llum, coincidint amb els trenta anys de la creació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), tres dècades durant les quals s’han documentat i “excavat” 855 enclaus.

Aquests jaciments no es troben només al mar sinó també en aigües interiors, en llacs, rius i en nivells freàtics. Les mostres que se n’extreuen, a més, tenen la peculiaritat de conservar excepcionalment bé les restes de matèria orgànica, una font clau d’informació. Durant les prop de 300 pàgines del llibre es comença posant en context aquesta disciplina per després fer un recorregut en detall, amb textos en català, castellà i anglès i amb fotografies a color, per les troballes més destacables que han fet els investigadors del CASC durant aquests trenta anys.

Llegeix més »

La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca

Aquesta nova monografia del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, en la qual han participat vint-i-quatre investigadors i conté dinou articles, recull  les recerques més recents sobre la numismàtica grega peninsular iles troballes més significatives de moneda grega a la península Ibérica.

El llibre, entre altres temes, permet apropar-se a la producció i distribució de les monedes de les seques d’Emporion i Rode, a la presència de seques gregues de la Mediterrània oriental i central a Ibèria i al significat econòmic de la moneda en les comunitats antigues peninsulars en un marc cronològic comprés entre els segles VI i I aC. 

Llegeix més »

75 anys. Els cursos d’arqueologia d’Empúries (1947-2021) │ Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha editat el llibre del 75 aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021), que commemora una fita històrica en el panorama arqueològic del nostre país i en l’àmbit internacional, constitueix un merescut reconeixement a la seva singularitat, significació i, també, a la seva aportació a la consolidació i desenvolupament de l’arqueologia catalana i espanyola durant els darrers 75 anys.

La publicació s’estructura en tres grans apartats. El primer, titulat “una mirada a la història i al significat dels cursos” consta de cinc articles, centrats, d’una banda, en explicar la història dels cursos, el context polític i institucional de la seva posada en marxa i algunes vivències i, de l’altra, en presentar iniciatives similars i en reflexionar sobre el paper d’aquests cursos com a complement de la formació universitària.

Els autors d’aquests treballs són, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Carme Oliveras, Francisco Gracia, Josep Maria Nolla, Darío Bernal, Alicia Arévalo, Ángel Muñoz i Miquel Ángel Cau.

Llegeix més »

L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El catàleg de l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i que es pot visitar fins al 16 de gener de 2022, és una publicació que ràpidament desperta l’interès, ja que desvetlla els enigmes de la singular cultura ibera.

L’interès del catàleg comença a la mateixa portada, on un exvot ibèric amb els braços oberts ens dona la benvinguda i ens obre les portes a la descoberta d’una de les civilitzacions més desconegudes del Mediterrani. La col·laboració fonamental d’especialistes rellevants de la cultura ibera emmarca la publicació, amb catorze articles clars, directes i amb missatges concrets, organitzats en tres grans apartats: “A la recerca dels ibers”, “El mosaic iber” i “Desxifrant els enigmes”.

Els autors dels articles són: David Asensio, Núria Molist, Gabriel de Prado i M. Carme Rovira (equip de comissariat de l’exposició), Joan Sanmartí, Fernando Quesada, Ignasi Grau, Arturo Ruíz, Manuel Molinos, Carles Laueza-Fox, Joan Ferrer, Carmen Rueda, Maria Carme Belarte, Oriol Olesti i Jaume Noguera.

Amb l’objectiu de ser una publicació il·lustrada, l’apartat del catàleg de peces presenta una selecció del patrimoni exposat més singular, feta per l’equip de comissariat de l’exposició. Podem arribar a dir que la conjugació gràfica entre les imatges de les peces i els breus texts descriptius generen en el lector un interès captivador en la descoberta dels detalls que s’hi descriuen.

Llegeix més »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Llegeix més »

Les Valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

valls andorraDes de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.

La monografia que presentem és el resultat d’una intensa recerca duta a terme per nombrosos investigadors que hi han sumat els seus coneixements des de les respectives especialitats i des de múltiples àrees d’estudi arqueològic repartides al llarg dels Pirineus. L’obra s’adreça tant als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni com als apassionats dels Pirineus i la seva història.Llegeix més »

El Pla de l’Horta. Una vil·la d’època romana a Sarrià de Ter │ Apunt de Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona

pla de l'hortaDisposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d’on venim, conèixer evidències d’allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d’altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat.

Sarrià de Ter, per la seva ubicació estratègica dins l’itinerari de la Via Augusta i a tocar d’un dels millors punts per travessar el riu Ter, ha estat des dels seus inicis una terra de pas, un lloc on diferents civilitzacions s’hi han establert al llarg dels segles. No ha d’estranyar, doncs, que cada una d’aquestes cultures hi hagi deixat la seva empremta i hagi contribuït a configurar una comunitat plural i dinàmica.

Sarrià de Ter és dipositària d’un gran patrimoni històric. La història li ha atorgat aquest paper de preservar el llegat dels nostres avantpassats més antics i des de les diferents institucions  cal posar en valor aquesta vil·la romana del Pla de l’Horta i potenciar-ne al màxim la difusió tot vetllant per la seva conservació.Llegeix més »

L’esplendor dels castells medievals catalans │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

castells boL’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.

Vam escollir aquesta temàtica, amb l’aportació transcendent de la ciència arqueològica perquè ens va semblar singular i de fet el nom de Catalunya ve de Castlà, per tant ens va semblar una bona targeta de presentació. Podia generar interès i fascinació, sobretot a Costa Rica, de la mateixa manera que les cultures precolombines generen interès i fascinació en nosaltres. Allò diferent, fins i tot exòtic, si s’explica amb rigor científic, serveix per fixar l’atenció i captivar al gran públic.Llegeix més »

El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003 │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona

isachneoliticEl poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.Llegeix més »

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908 – 1923) │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

EmpúriesL’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.

L’exposició, que es completà amb l’edició d’un catàleg, es va titular “Empúries. La gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)” i es va poder veure a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries, i posteriorment va itinerar a la seu del MAC_Barcelona. Aquesta mostra s’articulà en dos espais, el primer, que ocupava el vestíbul, mostra com a tema introductori el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l’Occident Mediterrani. El segon àmbit, ubicat a la sala pròpiament dita es desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc subàmbits: 1) els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; 2) qui en foren els promotors i els principals actors que hi van prendre part; 3) seguirà un ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar, com l’estàtua d’Asclepi; 4) la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; 5) finalment, el paper del museu, tant pel que va a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostraven.Llegeix més »