Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d’escriure │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

maquina-escriure-0x396

La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.

Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.Llegeix més »

El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

prioratEl Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Aquesta mina va ser la mina de plom més important de Catalunya, tant per la seva rendibilitat com per la qualitat del mineral extret, la galena, que es processava per obtenir-ne el plom i exportar-lo en lingots. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins al 1972.

El municipi de Bellmunt del Priorat compta amb una tradició minera que es remunta a la prehistòria i que ha conegut diferents períodes d’activitat al llarg del temps. Però el període de més esplendor correspon al del mineral industrial i es produeix entre les dècades de 1920 i de 1960. La colònia minera es crea cap al 1920, quan l’empresa concessionària Minas del Priorato, SA va construir un conjunt d’habitatges com a prolongació del poble per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres. La colònia disposava de serveis com eren l’economat, l’escola, el consultori mèdic i l’Euterpe que era el centre social d’oci (ball, cinema, espectacles i teatre).Llegeix més »

El Museu de les Mines de Cercs │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

guia-cercs-0x396El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.

El Museu mostra la història, l’evolució tècnica de la mineria a la conca del Berguedà, el treball a la mina i la vida social a la colònia. Ubicat a l’antic edifici de l’“Hogar del Minero” es visita l’exposició permanent, l’audiovisual i un pis de la colònia obrera tal com era a la dècada del 1940. Un tren miner recorre 500 m de galeria de la mina Sant Romà i permet veure com era el treball a l’interior de les galeries.

Al Berguedà, l’abundant vegetació que caracteritzava aquesta zona durant el cretaci és la base de la formació del carbó explotat a les mines de la comarca durant els segles XIX i XX. Malgrat que a finals del segle XVIII s’intentava aprofitar el carbó per a les fargues, l’explotació definitiva va arribar el 1893, gràcies a la construcció del ferrocarril i a la compra per part de l’empresari basc José Enrique de Olano de les concessions mineres dels termes de Cercs i Fígols, fet que va permetre l’explotació i la construcció de les colònies mineres. El 1911 l’empresa es va transformar en la societat anònima “Carbones de Berga, SA” i a partir de 1965 l’empresa va ser controlada per FECSA fins que el 1991 va tancar definitivament.Llegeix més »