El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Llegeix més »

Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora│Post de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

tenoraL’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulga la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei d’educació (la LOE), vigent actualment.

El “Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora” planteja l’aprenentatge de la tenora amb mentalitat oberta  a la nova realitat acadèmica. La primera part es basa en estudis i exercicis en les tonalitats major i menor, incloses les escales cromàtiques, de tons, arpegis de 7a disminuïda i de 7a de dominant. Però aquest mètode no solament és això. A més d’instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument, s’inclouen qüestions teòriques, algunes de molt bàsiques, que pretén complementar i/o formar el criteri de l’alumne.Llegeix més »

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

acordio 1

Aquest és un treball científic (pedagògic) basat en l’afecte i la comprensió cap als que els costa aprendre a tocar. El seu autor, metge de capçalera, ha anat aprenent amb el temps que els sentiments i la dedicació són més importants que els coneixements. D’aquests, només se’n necessiten uns mínims, i saber-ne fer bon ús. En l’ensenyament i en la pràctica d’un instrument particular com és l’acordió diatònic passa alguna cosa semblant.

Calen unes bases certes, una orientació, sobretot al començament. Després, el que més importa, és l’esperit. La confiança, la perseverança, els recursos que atreguis, el coneixement dels propis límits i la immensa il·lusió de veure’ls superats.

El dia a dia del músic és dur; el de l’aficionat al diatònic no ho és tant. Sempre es sentirà confortat i sempre tindrà camp per córrer. Podrà tocar sol, sense prèvia concentració, o podrà ajuntar-se amb altres músics que poden ser o no de la seva categoria. Entrarà –per la porta del darrere– a la categoria d’artista, i ningú li podrà negar que és cert.Llegeix més »

El Bages. Cançons, tonades i balls populars | Post de Ramon Vilar i Josep Crivillé

Comprovar l’estat de salut de la tradició oral en un temps i espai determinats ha estat l’objectiu primer d’aquest treball. Per tant, les dones i homes que amb les seves informacions protagonitzen aquesta producció presentada en tres suports –doble CD, DVD i llibre–, són testimonis qualificats de la història concreta i anònima d’aquesta unitat geogràfica anomenada la comarca del Bages. Les cançons i tonades que s’hi canten o les danses que s’hi ballen tenen el seu propi context i raó de ser, i, per aquest motiu, no deixen de mostrar-nos un cert retrat antropològic o etnològic d’un període de la nostra història: la pràctica totalitat del segle XX.

Els cançoners d’arreu del món s’han fet a través del mètode del treball de camp, és a dir, de l’acció de “gratar” en la memòria de persones diverses les melodies que s’hi guarden a causa del seu impacte emotiu i estètic. Llegeix més »