Els llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Llegeix més »