Ocupació i resistència a la Guerra del Francès | Post d’Antoni Moliner

La Guerra del Francès (1808-1814), com les Guerres Napoleòniques a Europa, cal situar-la dins del conflicte internacional entre França i Anglaterra, potències que tenien una estratègia ben definida a la Mediterrània. Catalunya, al nord d’Espanya i al costat dels Pirineus, servia primer com a “marca” defensiva a França i després, separada d’Espanya (1810) i annexionada al seu imperi (1812), garantia millor el control i l’explotació de les seves riqueses i assegurava les fronteres del sud.

Fins a quin punt l’ocupació “pacífica” de Catalunya pels francesos el 1808 provocà el rebuig de la seva població? Com es va passar d’enemic a ocupant i d’ocupant a enemic en aquest conflicte bèl·lic? Era possible una Catalunya francesa? El col·laboracionisme amb els ocupants, per ideologia o pragmatisme, era tan minoritari com s’ha cregut? Per què va fracassar el projecte annexionista? Read More »