Opera Omnia. Johannis Cabanilles (1644-1712). Volum X │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

cabanillasLa Biblioteca de Catalunya acaba de publicar el desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles (1644-1712), compositor que representa la culminació de la producció barroca hispànica per a orgue, mèrit que se li pot atribuir tant per la quantitat de composicions conservades com per la seva qualitat i pels recursos compositius emprats que palesen el coneixement ampli que el compositor tenia dels diferents models i repertoris de l’època.

Aquest volum completa i finalitza aquesta important col·lecció iniciada per Higini Anglès (1888-1969) com una de les múltiples activitats que impulsà a partir de 1917 des de la direcció de la secció de música de l’esmentada biblioteca. El conspicu i hiperactiu musicòleg n’arribà a publicar quatre volums apareguts els anys 1927, 1933, 1936 i 1956 respectivament. La publicació s’interrompé coincidint amb el cessament de la tasca d’Anglès a l’aleshores anomenada Biblioteca Central el 1957. No fou fins el 1986 que Josep Climent (1927-2017) reprengué la tasca amb cinc volums més, el darrer dels quals va ser publicat l’any 2008. Tanmateix romanien pendents d’una edició moderna una nombrosa sèrie de petites composicions anomenades versos. Els versos conformen una de les formes musicals pròpies del barroc, característiques de l’ofici d’organista i fidel reflex de la seva funcionalitat litúrgica en el culte catòlic. És per això que Climent no donaria la tasca per acabada fins que no veiessin la llum en una edició moderna aquesta darrera sèrie de composicions «menors» de Cabanilles. La realització d’aquesta publicació, per molt diverses raons, es va allargar en el temps, tant, que ha hagut de ser publicada a títol pòstum del seu curador original.Llegeix més »

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Llegeix més »