Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)│Post de Montserrat Garrich

patufetPatufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954) és el títol del llibre-catàleg que acompanya l’exposició homònima editat amb motiu de la celebració de l’Any Aureli Capmany que commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement del folklorista barceloní.  L’exposició, presentada al Palau Robert, i posteriorment itinerant, repassa les nombroses facetes en què Aureli Capmany excel·lí i van ser motors de la vida i de la seva obra.

El llibre és una obra coral escrita per especialistes en els diferents temes rellevants que tractà Capmany i sobre els quals escriví més de sis-cents textos, entre monografies, articles i col·laboracions: la cançó, la rondalla, la dansa, els jocs, les arts escèniques, els sants, les santes i mares de Déu, la ciutat de Barcelona, així com a la revista infantil En Patufet i a la seva activitat de mestre.  Precedeixen els escrits dels especialistes el pròleg de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, responsable del desenvolupament de l’Any Aureli Capmany, i el text de Lluís Puig, impulsor de la commemoració i actualment Director internacional de projectes culturals, als que segueixen una biografia breu de Montserrat Garrich que ens acosta a la figura d’Aureli Capmany.Llegeix més »

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Llegeix més »