Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

9788439397519Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.

La primera secció té tres parts (L’adéu al soldat, El front  i La mort del soldat) i aplega vint-i-un poemes, la major part escrits per combatents. La segona conté sobretot poemes d’autors consagrats (Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Janés i Olivé) i ens parla del clima de la rereguarda, dels bombardeigs o dels refugiats. La tercera és un homenatge d’un historiador (Ferran Soldevila) i un combatent del Front de l’Est (Joaquim Grífol) als brigadistes, que van ser acomiadats a Barcelona a la tardor del 1938.Read More »

Sèniors poètics │Post de la Institució de les lletres Catalanes

sèniorsSèniors poètics  recull una sèrie d’articles de diferents poetes i crítics júniors on reflexionen i parlen sobre els poetes i referents vius de la poesia catalana actual, els nostres sèniors. És  un diàleg poètic intergeneracional.

Sèniors poètics “fa referència a l’expertesa, el mestratge, el reconeixement i el prestigi”, en definitiva es tracta d’un homenatge que els poetes joves volen retre als seus referents i que la tria la van fer ells, espontàniament, per filiacions personals o estètiques, a partir d’un reconeixement que neix de la lectura. Segons explica Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, quan Pons Alorda li va fer arribar la iniciativa, va decidir donar-hi suport tenint en compte que la Institució ja dedica una part dels seus programes a les efemèrides i a homenatjar els autors vius. En aquest sentit, Laura Borràs recorda que des de fa uns anys la ILC promou els homenatges als escriptors en vida “sabent que el millor homenatge és posar en contacte l’escriptor amb els seus lectors, contribuir a donar a conèixer la seva obra i a prestigiar la lectura”. La directora de la ILC explica que “el trasbals que van provocar algunes morts impactants com la de Montserrat Abelló, Francesc Garriga o Carles Hac Mor (que quan es va iniciar el projecte encara vivia) que havien exercit aquest mestratge de manera extraordinàriament generosa amb els poetes que començaven i que feien de cadena de transmissió del llegat poètic va ser la llavor d’aquesta proposta que Jaume Pons Alorda va llançar entre els poetes joves”. Read More »

En el batec del temps. Conferències de l’Any Maragall | Post de Pere Maragall i Xavier Montoliu

Cueja l’Any Maragall i heus aquí com a culminació de l’efemèride, aquesta edició que ja reuneix en la seva mateixa concepció una proposta de debat per propiciar la (re)lectura del pensament i obra d’aquest l’intel·lectual, de la difusió del llegat del qual podrem obtenir més informació al nou web Joan Maragall, ara ja a l’empara de l’Arxiu Joan Maragall.

Si els seus versos encara ens sorprenen i ens emocionen –¿és coincidència que el llibre es difongui coincidint amb la celebració de la tradicional festa de l’Ametller florit, 10 de febrer de 2013, on els admiradors es troben entorn la tomba del poeta a Sant Gervasi per llegir-hi poemes seus?– l’admiració pel Maragall ciutadà, cívic i compromès amb les transformacions del seu temps, en sintonia però també a l’avançada, s’imposa com a model de consciència social per a l’home d’avui.

Des de la independència de criteri s’hi plantegen nous codis de lectura que obren nous camins a la interpretació de les seves obres. No és una lectura purament erudita i acadèmica i per això mateix propicia l’actualització d’un llegat que es demostra, un cop més, inexhaurible, tal com correspon a un clàssic de la nostra literatura i del nostre pensament.Read More »