Millorar la democràcia requereix escoltar la ciutadania i ser sensibles a la seva opinió abans de decidir. Es tracta que els càrrecs electes i el Govern siguin veritablement representatius del demos, però la ciutadania no és homogènia ja que cada persona és un món de circumstàncies personals, socials i culturals.
Ens costa incorporar aquesta diversitat en les polítiques públiques perquè hi projectem el nostre estil de vida, com si fos el de tota la població. La conseqüència són serveis i prestacions esbiaixats, que perpetuen les desigualtats i les discriminacions. Una forma de gestionar aquesta diversitat és preguntar a la ciutadania quines expectatives tenen i integrar els diferents estils de vida, visions del bé comú i interessos a través del diàleg. Ajuntar persones que pensen diferent per posar-les d’acord o, almenys, ser conscients de les seves necessitats i inquietuds a l’hora de decidir, permet polítiques equilibrades, que millorin el benestar de tothom, sense excepcions.
Però les desigualtats socials estructurals també travessen la participació. Ni tothom ve a les sessions, ni s’hi troben igual de còmodes, el que contradiu el mandat de situar totes les veus en igualtat. Entres les desigualtats, destaquen les derivades del gènere i, si no les corregim, fan que els processos deliberatius influeixin en les polítiques i serveis públics de tal forma que incentiven continuar amb els paràmetres del patriarcat.
Llegeix més »
Recentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.