Contra l’oblit de Pi i Margall

El federalisme de Pi i Margall és d’una actualitat sorprenent almenys per tres raons: 1) davant del federalisme unitarista, o federalisme nacional, com el dels EUA o Alemanya, això és, del federalisme al servei d’una sola nació, de la mà de l’equació de l’Estat-nacional (Un Estat = Una nació = Una llengua = Una cultura = Un dret = Una història, etc.), el federalisme de Pi és un federalisme plurinacional. L’Estat espanyol s’entén integrat no per les províncies administratives de Javier de Burgos, sinó per un conjunt de províncies o regions “que al seu dia van ser nacions”; 2) Però davant del nacionalisme organicista i el principi de les nacionalitats, Pi rebutja un retorn impossible a les nacions que van ser en la història i, aliè al mite dels orígens essencialistes, apunta a una Nació espanyola plural, plurinacional, de nou encuny, capaç d’acomodar les diverses realitats nacionals i regionals que conviuen en el si de la mateixa comunitat; i 3) davant del model confederal, cal assenyalar que l’oscil·lació lèxica “federal”/“confederal”, per tal com ambdues variants s’utilitzen al llarg dels textos de Pi, resulta purament terminològica però no conceptual, ja que el nostre autor no s’allunya en cap moment del marc de la federació, això sí, pluralista.Llegeix més »