Com és sabut, un dels aspectes definitoris de les societats contemporànies és la contínua concentració de la població en àrees densament poblades, on s’apleguen la major part de les activitats, serveis i comunicacions. Ara bé, des de molt bona hora el procés d’urbanització ha estat acompanyat de corrents, iniciatives i crides que han reivindicat la vida al camp i han defensat els valors de la vida rural davant els presumptes avantatges de la vida urbana. Aquests corrents, com tants altres fenòmens socials, tenen especial incidència entre la població jove: és justament en el moment d’entrada en l’edat adulta i de configuració del projecte de vida quan més evident es fa la necessitat d’afrontar les constriccions i les oportunitats que ofereix la societat de pertinença.
Ara bé, rural i urbà són categories que contenen significats permanentment canviants que han estat construïts a partir de representacions socials fundades en les percepcions i les preferències dels diversos grups que integren la societat. Sovint, aquestes representacions, que han condicionat i condicionen el comportament de la població jove, s’han basat en visions idealitzades i estereotipades de les realitats territorials. No és estrany, doncs, que últimament hagin pres particular interès les aproximacions qualitatives al concepte de ruralitat, és a dir, aquelles que cerquen d’interpretar les percepcions de la realitat i les significacions que se li atribueixen, en contraposició a aquelles aproximacions de caràcter quantitatiu.Llegeix més »