Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

9788439398905La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.

La definició i el contingut polític de les cultures polítiques sufragistes són tan clars i diàfans com el de sufragi i que fins i tot també ho han estat els orígens i la història dels moviments sufragistes. Igualment clares han estat les relacions transversals que les sufragistes van mantenir amb altres moviments polítics i socials o fins i tot amb les dinàmiques polítiques i socials del seu temps.Llegeix més »

Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.Llegeix més »