Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.
La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.
L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.Llegeix més »