Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) l Post de Lluís Duran

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, varen convocar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” L’objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l’acció política, sovint de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. L’anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s’hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Guerra de Succesió a la Publicacions de la Generalitat

Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits l Post de Mercè Morales

El llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, presenta una selecció de textos de la magna obra d’aquest historiador català; la crònica històrica més excepcional mai no escrita sobre la Guerra de Successió. Aquesta obra, que ha estat fins els nostres dies només a l’abast de les minories acadèmiques, s’ha rescatat, més que de l’oblit, del desconeixement popular, amb la voluntat d’acostar a un públic no especialitzat el contingut d’un relat que continua essent una font imprescindible per aprofundir en un esdeveniment que va canviar la història del nostre país i del món. Malgrat que les Narracions van ser escrites en castellà, l’antologia veu la llum en català, la llengua pròpia de l’autor, amb una magnífica traducció d’Antoni Dalmau. La iniciativa de la publicació pertany al comissariat del Tricentenari de la Guerra de Successió impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya i ha estat publicat en una bella edició per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

Fidel al manuscrit de Castellví, l’obra s’ha estructurat de manera cronològica per anys, de manera que faciliti al lector resseguir el desenvolupament de la guerra. També s’han incorporat altres aspectes d’aquell conflicte com la participació de les dones en la contesa; la vida a Barcelona, cort hispana de l’arxiduc; l’origen del nom “botifler”; la pèrdua dels furs dels regnes d’Aragó i de València; l’exili a Catalunya de ciutadans d’aquests regnes; el cruent setge i repressió de Lleida i, com no podia ser altrament l’Onze de Setembre, data en la qual Castellví era a la capital catalana com a capità de la Coronela. La selecció de textos és de lectura amena i es complementen amb una breu marc històric que els situen, i amb més de tres centes biografies succintes que permetran al lector conèixer els protagonistes citats per Castellví.Read More »

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació l Post d’Agustí Alcoberro

Ara fa tres-cents anys, Catalunya va patir l’abolició de les seves lleis i institucions nacionals, del seu Estat propi. Aquest va constituir el desenllaç d’una guerra de gran abast que per a Catalunya va suposar finalment l’ocupació militar i la desfeta política. El llibre que presentem és, en primer lloc, la crònica i el balanç d’aquella tragèdia.

Tanmateix, aquest no és l’objectiu central del nostre llibre. Altres nacions que han patit desastres similars en el procés de construcció dels estats moderns han desaparegut per sempre, o han quedat reduïdes a expressions folklòriques, de contingut més o menys anacrònic o arqueològic. Tres-cents anys després, la pervivència de Catalunya com a nació, i com a nació moderna, amb una identitat pròpia i un inequívoc cosmopolitisme, constata una evolució històrica original i, en molts sentits, excepcional. Resseguir les traces d’aquest camí i assenyalar-ne les fites essencials constitueix una de les principals raons de ser de la nostra obra.

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació vol ser també una aportació al debat de present que avui exercim com a poble. En un moment com l’actual, en què una inequívoca majoria de catalans aposten pel dret a decidir i per la llibertat de Catalunya, l’obra vol donar elements per «pensar històricament», a la manera definida per Pierre Vilar, el nostre present i el nostre futur col·lectius.

Uns objectius tan ambiciosos requerien un equip humà capaç i, sobretot, divers. La reflexió històrica serveix de base per a les aportacions fetes des d’altres ciències socials, com ara la sociolingüística, la història cultural, el dret, l’economia o la història de l’art i la iconografia. En cada àmbit hem buscat persones expertes i els hem demanat una visió alhora completa i original de la seva temàtica. I els hem recomanat també que no defugissin les interrelacions i els intercanvis, conscients que, des de cada un d’aquests àmbits d’estudi, es proposa el coneixement d’una realitat essencialment única i plural.Read More »