Qualsevol viatge, però, implica seleccionar un itinerari i uns punts concrets on aturar-se. En el viatge proposat, es poden citar com a punts principals d’aturada la reformulació de les categories lèxiques (amb paràmetres nous en lexicologia i terminologia catalanes), el bandejament de determinats usos en la definició i l’ordre d’un camp tan poc subjecte a l’ordre com són les notes.
Pel que fa a les categories lèxiques, convé remarcar tres propostes: en els noms, introduir en el codi la referència a la categoria i no sols al gènere (per exemple, n f per als noms femenins); en els verbs, distingir entre verbs transitius (exigeixen complement directe), verbs preposicionals (exigeixen complement preposicional) i verbs intransitius (no exigeixen complement) i, finalment, en totes les categories, no indicar el caràcter locutiu de les denominacions (per exemple, adj per a una locució adjectival).
Pel que fa a les definicions, s’aconsella prescindir de les definicions extensives o definicions que llisten les diverses parts d’un objecte, evitar l’ús d’incisos interns i preferir la repetició de paraules a l’escurçament de denominacions o la utilització de sinònims.
Finalment, en l’apartat de les notes, es planteja restringir-les a les següents (i ordenar-les, també, així): conceptuals (amb informació complementària a la definició); exemplificadores de referents (amb referents prototípics del terme); relacionals (amb termes relacionats pel significat o la forma), i lingüístiques (amb informació etimològica, de flexió, de comportament sintàctic o d’ús).
Al final del viatge i de l’obra, el diccionari es presenta no com un producte físic sinó com un compendi de coneixement, que només té sentit si és compartit i, doncs, si se’n fa difusió.
Joan Rebagliato Nadal
Filòleg i escriptor
Redactor d’El diccionari terminològic
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres títols sobre terminologia a Publicacions de la Generalitat