Ciència, tècnica i societat: Les guies dels museus del mNACTEC: La Tèrmica Roca Humbert de Granollers │Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

roca-umbert-foto-0x396La Central Tèrmica de Roca Humbert és un espai patrimonial singular; és la secció que proveïa d’energia elèctrica i vapor a l’antiga Fàbrica Roca Umbert, una de les principals empreses tèxtils cotoneres de la ciutat de Granollers, present des de l’any 1876 fins al seu tancament l’any 1991. La instal·lació conserva peces originals perfectament conservades com els cremadors, l’estructura de tubs de fuel, les dues calderes, els quadres i els motors reutilitzats, que són mostra de l’enginy utilitzat durant la postguerra per mantenir activa la fàbrica.

Avui la Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial. La seva missió és conservar el patrimoni industrial, exposar-lo i sensibilitzar la societat sobre l’energia i el medi ambient. La Tèrmica Roca Umbert forma part del conjunt de museus vinculats al mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) que té com a un dels seus objectius difondre el procés d’industrialització a Catalunya mitjançant tres eixos principals: la ciència, la tècnica i la societat.

Roca Umbert va ser una fàbrica exemplar dins l’àmbit d’adquirir compromisos socials. Els propietaris van dotar l’empresa d’un servei gratuït de guarderia per als fills de les treballadores. Aquesta proposta, pionera a la seva època, permetia a les dones la seva tornada al món laboral després de donar llum i garantia a l’empresa fidelitzar la mà d’obra femenina segons la legislació, menys retribuïda. Altres iniciatives de l’empresa en el marc de la tradició paternalista van ser, per exemple,  l’economat on els treballadors podien adquirir articles de primera necessitat a preus més favorables.Read More »

El fons Llull de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà │Apunt de l’Institut Europeu de la Mediterrània

ok llullAquest catàleg brinda al públic interessat, estudiosos i estudioses, el contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà –l’arxiu patrimonial-nobiliari més important de Catalunya– situat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme).

El Fons conté la documentació de la nissaga Llull de Barcelona, des del segle XIII al XVII, amb pergamins i fulls en paper de singular importància: l’única còpia coneguda del testament del beat Ramon Llull  i referències rellevants a l’Escola Lul·liana barcelonina.

El catàleg no es redueix a la relació de la nissaga amb el llegat cultural lul·lià, sinó que recull tota la documentació dipositada a l’AMSMB, de les diferents branques Llull, i en aquest hom comprova a bastament no tan sols les estratègies familiars mitjançant els enllaços matrimonials i les transmissions d’herència paleses als testaments, sinó que també s’hi veu com els personatges principals accedeixen al món dels negocis –molins, carnisseries, drets de monedatge, lleudes, rendes…– a la ciutat comtal, a les illes Balears, a Sardenya, Nàpols, Sicília. I, a més, l’ascensió vers el poder, reflectida en càrrecs de govern municipal i ennobliment.Read More »

Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional│Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaLa investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.

La recerca accedeix de manera sistematitzada al discurs periodístic sobre el denominat Procés català que fan els principals mitjans de referència del món. L’estudi analitza les dues capçaleres de la premsa dels països que conformen el G-8, incloent-hi Brasil però no Japó: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França, Rússia, Canadà i Brasil.

Els resultats de la recerca avancen que el contenciós entre l’Administració catalana i l’espanyola ha estat de confrontació; és a dir, els mitjans el presenten com un xoc entre els governs d’Espanya i de Catalunya centrat en les figures dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura destinen al Procés català durant els cinc anys analitzats. Read More »

Busquem arbres amb història de la Garrotxa, una nova guia d’arbres singulars de la comarca de la Garrotxa │ Apunt del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

olot1Aquesta publicació és un primer resultat del projecte “Busquem arbres amb història de la Garrotxa”, una iniciativa viva impulsada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que ha permès, fins ara, inventariar i documentar més de 500 arbres singulars per la seva edat, per la seva majestuositat, pel seu aspecte, per la seva història o perquè són citats en escrits, relats o llegendes.

La nova guia conté una selecció d’alguns dels arbres més significatius de la comarca amb l’objectiu de fer-ne difusió i sensibilitzar el públic en general. Situa en el mapa fins a 280 exemplars emblemàtics distribuïts pels 21 municipis de la Garrotxa. Per a facilitar la seva descoberta i identificació, la guia aporta fotografies, informació i dades de cadascun d’ells per apropar-los a la ciutadania de manera visual.Read More »

Integració de l’atenció social i sanitària │ Apunt de Xavier Riudor

Integració de l'atenció social i sanitàriaLa integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.

La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002:3), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). Llavors, el principal objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.

En l’informe hem pogut constatar la necessitat d’apostar per l’atenció integrada. Només cal observar l’increment de la complexitat social i sanitària, vinculada en part al procés d’envelliment de la població catalana i que potencia un increment de la multicronicitat, la polimedicació, la dependència o la fragilitat de les persones.Read More »

Fes festa! Rituals, cultures i religions del món │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

ritual1Fes festa! Rituals, cultures i religions del món és una publicació sobre les festes religioses. Consta de dos volums, un de destinat a l’alumnat d’educació secundària i un altre per al professorat. L’obra presenta la pluralitat religiosa i ofereix eines per viure responsablement i respectuosament en un entorn de diversitat religiosa, moral i cultural.

Fes festa! té com a objectiu introduir el jovent que cursa l’Educació Secundària Obligatòria o el Batxillerat al món de les festes religioses, amb la finalitat de comprendre quina fe hi ha darrere de cada festa per poder convidar a viure la descoberta.

El material de consulta dedica un capítol a cada religió: budisme, cristianisme, fe bahà’í, hinduisme, islam, judaisme i sikhisme, a més d’un final sobre celebracions interreligioses i interconviccionals.

Cada capítol explica les principals festivitats de cada tradició, i es complementa amb informació de context sobre la pregària, el culte, els llocs de trobada, els textos fonamentals, els principals personatges i divinitats, les branques en què es divideix o les formes d’organització.

2religiosos

La guia didàctica per al professorat inclou propostes a l’entorn de tres objectius: conèixer, comprendre i celebrar. Les activitats proposades es presenten en un format pràctic per a dur-les a terme, i s’acompanyen de recursos i bibliografia per aprofundir en la temàtica.

Fes festa! és un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos a l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), entitat que va ser guardonada amb el V Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya. Ha comptat amb la col·laboració de membres de totes les confessions exposades i la coordinació de Clara Fons i Francesc Torradeflot.

Material de consulta (alumnes)

Guia de propostes didàctiques (professorat)

 

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Halar, cuina gitana a Catalunya │ Apunt del Pla Integral del Poble Gitano

mondongo_r

Halar, cuina gitana a Catalunya és un llibre de receptes que ens presenta i ens parla de la cuina gitana que es fa a Catalunya. Ho fa de dues maneres: primer, per mitjà de les principals receptes que les gitanes i els gitanos encara avui preparen a les seves cases en moments excepcionals de l’any, especialment per festes; i segon, a través del testimoni fotogràfic de les gitanes i gitanos que han participat en les sessions de recopilació de les receptes i, a les cuines de la Fundació Alícia, han preparat i tastat els plats.

Però aquest llibre és més coses. Així, ens parla del menjar de les gitanes i els gitanos, de manera que ens ofereix una gran oportunitat per saber més d’aquestes persones, del seu poble, de la seva cultura, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva relació amb la terra i els aliments, de la seva manera de celebrar els grans moments. I, també, ens parla del lligam estret amb i des del nostre país: halar, per si algú no ho sabia, és una paraula gitana que els catalans i les catalanes utilitzem de forma habitual per referir-nos a l’acte de menjar.Read More »

Nou veus reflexionen al voltant del govern obert │ Apunt de Jordi Rovira

govern obertEl cinquè número de la col·lecció Govern Obert, que porta per títol ‘Nou veus reflexionen al voltant del govern obert’, consta de nou entrevistes a persones expertes en temes de transparència i govern obert que, a través de les seves respostes, aporten una sèrie de qüestions que conviden al debat.

Els entrevistats són Raül Romeva –exconseller d’Afers i Relacions Exteriors, Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, que va respondre les preguntes per carta des de la presó de Lledoners–, Gemma Calvet –ponent de la Llei de transparència i actualment directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona–, Carlos Guadián –expert en govern obert i participació–, Karma Peiró –periodista–, Carles Ramió –expert en gestió i institucions públiques–, Iolanda Fresnillo –sociòloga–, David Fernández –ponent de la Llei de transparència, periodista i activista social–, Begoña Román –doctora en Filosofia– i Simona Levi –activista–.

En les entrevistes es tracten diferents aspectes que són analitzats des d’òptiques professionals ben diferents, ja que les nou persones entrevistades provenen d’àmbits professionals diversos, l’acadèmic, el polític, el periodístic i el de l’activisme.Read More »

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Read More »