Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

Llegeix més »

Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

El dret a l’habitatge │ Apunt de Xavier Riudor

L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

Llegeix més »

Memòria de l’Any Pompeu Fabra │Apunt de la Direcció General de Política Lingüística

El 2018 es va celebrar l’Any Pompeu Fabra, un any dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català i dels 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’objectiu: fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania i també incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any.

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura es va impulsar l’Any Pompeu Fabra amb actes arreu del territori en memòria i reconeixement del Mestre. Amb Jordi Ginebra i Mir com a comissari de l’efemèride, es va convidar les institucions, les entitats i el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra amb actes i iniciatives que reconeguessin la persona i la seva obra.

Llegeix més »

República a Catalunya: ciutadania i autogovern │ Apunt de la Direcció General de Memòria Democràtica

Enguany, el 14 d’abril de 2021, es compleix el 90 aniversari de la proclamació de la República; un esdeveniment que continua sent fonamental en la història recent de Catalunya. El llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern, l’autora del qual és Montserrat Duch Plana, s’inscriu en aquest context commemoratiu i ofereix una panoràmica general sobre aquell moment tan transcendent. En aquest sentit, atén tant els precedents que van fer possible l’arribada a aquell punt d’inflexió històrica, com el desplegament posterior del projecte republicà en un període relativament curt, el qual es veurà fatalment alterat per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

Amb la voluntat d’erigir-se en una obra divulgativa, el plantejament de la publicació, tot i que també recull la narració de fets cabdals per a la consolidació del republicanisme i l’autogovern a Catalunya, és sobretot temàtic i molt visual amb la incorporació d’imatges de l’època i de diverses contrades del territori català. D’acord amb les pàgines d’aquest llibre, la República és, doncs, la materialització efectiva d’un procés polític que, arrelat en amplis sectors de la població, tenia com a objectiu principal dur a terme un programa pregó de reforma social i institucional. Al cap i a la fi, una democratització de masses que s’entenia a partir de la consecució de més drets i llibertats i, també, de més benestar per al conjunt de la societat.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation | Apunt de Joan Antoni Santana

La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat, en els països més desenvolupats, en una profunda crisi econòmica, d’una intensitat sense precedents en l’època contemporània.

Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient.

La crisi de la COVID-19 irromp en un moment en què l’economia catalana, d’una banda, es troba immersa en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital. De l’altra, assistim al trencament del vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta i segons el qual, el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per càpita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés de convergència del nivell de benestar material de la seva població (expressat pel PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu). Aquest fet fa palesa la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió a Catalunya per obtenir un millor rendiment del capital instal·lat i per garantir un creixement sostenible de l’ocupació i de la riquesa.

Llegeix més »

Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 │ Apunt de Roser Asparó

El catàleg de l’exposició Artigau. Cròniques d’una realitat, 1965-1977 mostra la primera etapa de la trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels principals representants de l’anomenat pop art català.

Comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans i produïda pel Museu d’Art de Girona, l’exposició se centra en els inicis de l’activitat artística de Francesc Artigau, un període comprès entre els anys entre la seva primera exposició en una galeria comercial i les primeres eleccions democràtiques a l’Estat espanyol, l’any 1977. L’obra d’aquest primer moment, principalment pictòrica, recupera els entorns quotidians com a elements de denúncia social i política de l’època del desarrollismo i esdevé una crítica de l’Espanya de finals de la dictadura Franquista, que entreveu tints de la societat de consum però que encara està mancada de moltes llibertats.

Llegeix més »

Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom | Apunt de Joan Antoni Santana

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)ha elaborat un informe centrat en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre el treball autònom. En concret, s’analitzen les darreres dades d’afiliació al RETA i d’ocupació estimada per l’EPA, així com les mesures de suport i consolidació dirigides al treball autònom.

El CTESC constata que els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals col·lectius afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen per controlar la incidència de la COVID-19, com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura, etc.). També cal afegir que ens trobem en un context incert quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.

A partir de l’anàlisi i el debat d’aquesta informació, i sobre la base de la diagnosi formulada, el CTESC emet, en aquest informe, les consideracions i recomanacions següents.

El CTESC considera que, en línia amb el Pla de reactivació econòmica i protecció social i l’Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a què, amb urgència i en el marc del Consell Català per al Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, etc.).

Llegeix més »