El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Read More »

El despertar de Catalunya al final del segle XIX │Apunt de Giovanni C. Cattini

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l’ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l’evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l’obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com  membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans,  i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona.

El llibre descriu l’evolució de la societat catalana des de la perspectiva d’analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L’estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S’analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l’Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S’aborden les polítiques culturals i la creació d’un sector d’intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria  i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX.

Giovanni C. Cattini
Autor del llibre. Professor “Serra Húnter”, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció “El fet identitari català al llarg de la història”

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Read More »

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Read More »

El més llegit de 2020 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2020 vàrem publicar 40 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2020 van ser:

Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna Tavera

L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món │ Apunt del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

Homenatge a Pau Casals (1876-1973) │Apunt de Josep Maria Figueres

Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Aquesta publicació facilita als cossos policials el coneixement de les diferents tradicions religioses, amb l’objectiu que els ajudi a fer un tractament òptim de la diversitat religiosa des de l’àmbit policial.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el sisè volum de la col·lecció “Guies sobre la Diversitat Religiosa”. Aquesta col·lecció, impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia, està adreçada als professionals de diversos sectors i, fins ara, s’havien editat les dels àmbits educatiu, sanitari, penitenciari, dels cementiris i de la via pública.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit dels serveis policials és el fruit de la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos i el cos de Mossos d’Esquadra i té com a objectiu reunir tota la normativa, els principis d’actuació i les recomanacions en relació amb l’exercici de la llibertat religiosa, que cal respectar en el marc dels drets fonamentals i del conjunt de la normativa vigent.

La publicació respon a la necessitat d’oferir criteris i pautes d’actuació als membres dels cossos policials perquè puguin dur a terme un servei públic de qualitat, respectuós amb les llibertats ciutadanes i adaptat a una societat canviant des del punt de vista religiós.

Read More »

Guia de transversalitat de gènere en els processos participatius │ Apunt de Jordi Pacheco

Millorar la democràcia requereix escoltar la ciutadania i ser sensibles a la seva opinió abans de decidir. Es tracta que els càrrecs electes i el Govern siguin veritablement representatius del demos, però la ciutadania no és homogènia ja que cada persona és un món de circumstàncies personals, socials i culturals.

Ens costa incorporar aquesta diversitat en les polítiques públiques perquè hi projectem el nostre estil de vida, com si fos el de tota la població. La conseqüència són serveis i prestacions esbiaixats, que perpetuen les desigualtats i les discriminacions. Una forma de gestionar aquesta diversitat és preguntar a la ciutadania quines expectatives tenen i integrar els diferents estils de vida, visions del bé comú i interessos a través del diàleg. Ajuntar persones que pensen diferent per posar-les d’acord o, almenys, ser conscients de les seves necessitats i inquietuds a l’hora de decidir, permet polítiques equilibrades, que millorin el benestar de tothom, sense excepcions.

Però les desigualtats socials estructurals també travessen la participació. Ni tothom ve a les sessions, ni s’hi troben igual de còmodes, el que contradiu el mandat de situar totes les veus en igualtat. Entres les desigualtats, destaquen les derivades del gènere i, si no les corregim, fan que els processos deliberatius influeixin en les polítiques i serveis públics de tal forma que incentiven continuar amb els paràmetres del patriarcat.

Read More »

Què va ser Palestra? │ Apunt del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Què va ser Palestra? vol ser una aproximació al coneixement d’aquesta entitat de joves dels anys trenta. Amb el suport d’una selecció dels documents que més ajuden a entendre-la, hi trobareu quatre estudis previs: el primer, permet entendre l’abast ambiciós del seu projecte formatiu; el segon, la seva relació amb la política i els partits dels seu moment, a més de la seva influència més enllà de Catalunya; i, finalment, la influència que tingué l’organització presidida per Pompeu Fabra i dirigida per Josep M. Batista i Roca al llarg del temps.

Recollint els resultats dels debats intel·lectuals i l’acció cultural de base de resistència contra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Palestra va crear un projecte educatiu únic en el seu temps, emmirallant-se en altres iniciatives semblants txeques o britàniques.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques │ Apunt de Cristina Baulies

L’Institut Català de les Dones ha publicat la Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a la comunicació de les administracions públiques amb l’objectiu facilitar eines i recursos per avançar en una comunicació equilibrada i normalitzada pel que fa al gènere. Pretén cobrir les necessitats de professionals de la comunicació que exerceixen en el sector públic i de tot el personal de les administracions que fan comunicació i que estan treballant en la línia d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les comunicacions públiques i a tots els nivells.

Les administracions públiques han d’incorporar el principi d’igualtat en les polítiques públiques de tots els àmbits, i també a les seves comunicacions, ja siguin orals, visuals, escrites, digitals, etc. La publicació destaca el fet que les administracions tenen una gran capacitat comunicativa i estan molt presents en la vida de les persones i això les situa en la primera fila com a agents de la normalització i l’equilibri que cal en la representació comunicativa del gènere.

La raó principal és la creació i impuls d’imaginaris que permetin que la igualtat de gènere sigui una realitat al més aviat possible ja que el gran biaix de gènere que hi ha a les comunicacions de tota mena és un important obstacle per avançar en aquest objectiu de la nostra societat.

Read More »