La Revista d’Etnologia de Catalunya dedica el número 48 a un dels grans reptes de l’antropologia contemporània: pensar el futur com a objecte d’estudi i entendre com les societats imaginen, anticipen i construeixen els futurs possibles.
Què vol dir pensar el futur des de l’antropologia? Com imaginem allò que encara no ha passat? I, sobretot, com condicionen les nostres idees sobre el futur les decisions que prenem avui? Aquestes són algunes de les preguntes que recorren un monogràfic que, sota el títol «Antropologies del futur», reivindica la necessitat d’ampliar la mirada de la disciplina i prestar més atenció a les expectatives, les anticipacions i els imaginaris amb què les persones i les societats donem forma al temps que ha de venir.
Del 18 al 27 de setembre, el passeig de Lluís Companys de Barcelona tornarà a ser l’escenari de La Setmana del Llibre en Català, que enguany celebra la seva 44a edició. Un any més, la Generalitat de Catalunya hi serà present per apropar les seves publicacions als lectors i participar en la programació d’aquest gran punt de trobada de la cultura i la literatura en català.
Publicacions de la Generalitat us esperem a l’estand 33, on podreu descobrir les novetats i el fons editorial de la Generalitat i conèixer algunes de les publicacions que formen part de la nostra activitat editorial.
Signatures de llibres
Durant La Setmana, l’estand de Publicacions de la Generalitat acollirà dues sessions de signatures.
La programació de Publicacions de la Generalitat es completarà el 27 de setembre amb dues presentacions de llibres.
A les 11 h, a l’escenari 3, es presentarà Pepeta Planas: filla de La Molina. De gran campiona a emprenedora, d’Oriol Molas i Toti Rosselló. El llibre recupera la trajectòria de Pepeta Planas, vinculada a La Molina, i la seva faceta com a esportista i emprenedora.
A les 12.15 h, a l’escenari 2, es presentarà La revolució democràtica. Articles a La Rambla (1936-1938), editat per Francesc Foguet i Boreu i Antoni Isarch i Borja. L’obra recupera els articles de Domènec Guansé publicats a La Rambla durant els anys de la Guerra Civil i permet apropar-se al pensament i al compromís polític i cultural de l’escriptor i periodista.
La Setmana del Llibre en Català és, un any més, una oportunitat per descobrir la riquesa i la diversitat de l’edició en català, conèixer autors i editors, recuperar llibres de fons i descobrir novetats. Des de la seva primera edició, l’any 1983, La Setmana s’ha consolidat com una de les grans cites culturals del país i com un espai de trobada entre els llibres i els lectors. Del 18 al 27 de setembre, us esperem a l’estand 33.
La revolució democràtica, de la Col·lecció Memòries del Memorial Democràtic, recull totes les peces periodístiques que Domènec Guansé publicà a la columna «Comentari» del vespertí La Rambla, entre 1936 i 1938. Parapetat amb el pseudònim de Fidel, aquest periodista de sòlida trajectòria teixeix un argumentari que esdevé un sismògraf excepcional del convuls període viscut en plena guerra i revolució a la rereguarda catalana.
Pau Casals (el Vendrell, 1876 – Puerto Rico, 1973) ha estat un dels músics més influents del segle XX i ens ha deixat un llegat que conjumina la seva vessant de violoncel·lista, director d’orquestra, mestre i compositor amb el seu paper com a humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia. És, sense cap mena de dubte, un dels noms més universals de la música i la pau.
Acció exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) és el catàleg de l’exposició de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb el mateix nom, comissariada per Manuel Manonelles i Tarragó.
Aquest volum col·lectiu, número 21 de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, té el seu origen en el seminari “Els darrers desenvolupaments sobre la legislació bàsica: bases desplaçables, bases millorables i condicions bàsiques”, celebrat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern el juny de 2025 en col·laboració amb la Fundación Manuel Giménez Abad. La reflexió sobre la legislació bàsica —el conjunt de normes que l’Estat fixa com a denominador comú de la regulació en les matèries de competència compartida— resulta especialment necessària en un moment en què tant la doctrina com la jurisprudència continuen servint-se de categories sovint inadequades per explicar una realitat normativa canviant.
La creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP, 1963) va diversificar el sistema repressiu franquista sense alterar-ne la naturalesa. Es tractava d’una nova instància judicial ordinària centrada a castigar la contestació política i l’exercici dels drets de reunió, d’associació, de manifestació, d’expressió o de vaga, entre d’altres, sempre que la jurisdicció militar s’inhibís i no retingués aquestes causes. Pel TOP hi van passar, fns a la seva supressió (1977), milers de ciutadans que lluitaven contra la dictadura: unes «generacions TOP» antifranquistes que van protestar contra la situació del seu temps, van reclamar l’exercici de drets i llibertats i van lluitar per una democràcia social contraposada al profund contingut de classe del règim.
El 2024 es va declarar Any Joan Salvat-Papasseit, en commemoració del centenari de la mort del poeta. El comissari de l’Any Salvat-Papasseit va ser Ferran Aisa i la commemoració va ser coordinada per la Institució de les Lletres Catalanes.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. L’objectiu de la secció monogràfica és presentar una selecció de treballs que permeti al lector endinsar-se en alguns dels reptes principals que planteja aquesta qüestió.
La publicació pretén, d’una banda, concretar les competències que han de formar part dels perfils vinculats a l’aprenentatge i el desenvolupament a les administracions públiques i, de l’altra, esdevenir un instrument de referència aplicat al desenvolupament i la gestió de processos de selecció, aprenentatge, perfeccionament, actualització i desenvolupament d’aquestes figures. En aquest sentit, la guia contribueix a superar la dispersió actual en la definició d’aquests rols, facilita criteris compartits i reforça la professionalització d’unes funcions sovint poc formalitzades.
