La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats│Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc14L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 14 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats”. Es tracta d’un estudi col·lectiu dirigit pel professor d’Economia de la UB, Daniel Albalate, i que té com a coautors Milagros Álvarez, Germà Bel, Paula Bel, Marc Esteve i Jordi Rossell.

L’estudi constata com l’Estat espanyol, les comunitats autònomes i el món local tenen una llarga tradició pel que fa als contractes de concessió com a via per formalitzar la col·laboració publicoprivada. Així ho certifiquen els projectes de construcció d’autopistes, obres hidràuliques, noves infraestructures ferroviàries, tramvies, metros, aparcaments públics o ports. És en la regulació específica d’aquest tipus de contractació on trobem la figura de la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA). Una garantia que suposa una cobertura en última instància enfront de la resolució anticipada del contracte i que, a la pràctica, incentiva els fons privats a apostar per inversions de rendibilitat incerta.

Els autors assenyalen que les societats espanyola i catalana han començat a familiaritzar-se amb aquesta clàusula com a conseqüència de projectes fallits que han reclamat l’execució de l’RPA. És el cas del polèmic magatzem de gas natural Castor, el túnel de l’AVE al Pertús o diverses concessions d’autopistes de peatge, la majoria a l’entorn de Madrid. La hipòtesi principal és que l’RPA ha exercit un paper determinant en l’actual grau de sobreoferta d’infraestructures al conjunt de l’Estat.Read More »

Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya │ Post de Jordi Moreras

diàspores granAquesta monografia és el resultat d’una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2007 i 2010 sobre les ritualitats col·lectives dels musulmans de Catalunya. Es tracta de la primera aproximació feta a Catalunya, per estudiar la manera en què aquestes pràctiques relacionades amb el calendari festiu musulmà es desenvolupen en l’espai públic. Des de ja fa dècades les comunitats musulmanes han expressat la seva identitat col·lectiva a través d’aquestes festivitats. En elles s’expressa no només la intenció de mantenir activa la referència islàmica, sinó també la voluntat d’aconseguir el seu progressiu reconeixement per part de la societat catalana.

Sobre la base de tres col·lectius nacionals (marroquins, paquistanesos i senegalesos) i desenvolupant el treball de camp sobre cinc poblacions catalanes, hem analitzat l’expressió de les quatre principals celebracions islàmiques: el mes sagrat del ramadà (on els musulmans dejunen durant el dia), la festa del sacrifici (que temporalment s’associa al pelegrinatge a La Meca), l’aixura (o commemoració del martiri i mort de Hussein, el net del profeta Muhàmmad, especialment celebrada per les comunitats xiïtes) i el mawlid (o festa que celebra el naixement del profeta Muhàmmad). Totes elles esdevenen moments d’expressió col·lectiva, que progressivament comencen a prendre visibilitat en la societat catalana.Read More »

Aurora Díaz Plaja ǀ Post de Pere Martí

aurora diazL’any 2013 vam commemorar el naixement de dues personalitats de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) catalana: Joana Raspall i Aurora Díaz Plaja. La pri­mera va acaparar una mica força els actes, les celebraci­ons i fins i tot les publicacions que se’ls van dedicar al llarg de l’any. Va ser per raons molt diverses que ara no fan al cas: la Joana encara era viva, la poesia de la Joana la van fer seva i la van treballar moltíssimes escoles del país… Em va saber greu que la figura i l’obra d’Aurora Díaz Plaja que­dessin una mica arraconades.

Ara, amb molt d’encert i suposem que fruit d’un encàrrec fet aquell any commemoratiu, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha publicat el volum Homenatge. Aurora Díaz Plaja (1913-2003) amb la intenció de deixar cons­tància d’una vida i d’una obra dedicades a inculcar el gust per llegir i l’amor als llibres, sobretot entre els infants, com poques n’hi ha hagut al nostre país.

No és pas casualitat que el seu lema més popular, i ben actual, sigui “Llegir per fer llegir”. El volum, fonamental­ment, és una antologia de la variada obra d’Aurora Díaz Plaja i esdevé una bona mostra de la seva feina en tots els camps en què va destacar: la crítica de literatura infantil; la biblioteconomia, en què sobresurten les seves guies de lec­tura i les obres de divulgació; els contes infantils propis; les biografies divulgatives de personalitats com Gandhi o Gar­cía Lorca; i encara les adaptacions d’obres clàssiques. Read More »

Ètica, seny i valors republicans. Revista IDEES 43 ǀ Post de Marc Leprêtre

00_IDEES 43-coberta

Aquest nou número d’IDEES recull les ponències presentades a la Jornada Usos (i abusos) del seny polític que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016. Els articles de Patrícia Gabancho, Oriol Ponsatí, Joan Cuscó i Joan Vergés ressegueixen i analitzen els usos (i els abusos) del concepte de seny i la seva evolució en un recorregut que abasta el darrer segle i mig des de la filosofia a la història de l’art passant pel periodisme i la història. Autors com Ferrater Mora, Vicens Vives (els dos grans pols al voltant dels quals s’articulen les discrepàncies pel que fa a la definició i ús del seny) però també Eugeni d’Ors, Carles Cardó, Rodolf Llorens o encara Joan Maragall, J.V. Foix i Gaziel ens acompanyen al llarg d’aquesta pàgines i ens ajuden a conformar una visió plural, rica i multidisciplinar del concepte.

El volum es completa amb l’article de Xavier Antich sobre valors republicans i ètica pública que recull la ponència presentada a la Jornada Ètica pública i republicanisme: de les paraules als fets que va tenir lloc el 28 de novembre de 2016. En efecte, el seny –sobretot en la seva vessant política– no deixa de remetre, també, a una manera determinada d’enfocar la gestió del que és comú, a una determinada ètica de la pràctica política.

Marc Leprêtre i Alemany
Responsable d’estudis i prospectiva
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols editats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis a Publicacions de la Generalitat

El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme ǀ Post de l’ Institut d’Estudis de l’Autogovern

IEAEn els darrers anys, Catalunya ha encarat diverses problemàtiques territorials d’alta transcendència pública, tals com els desajustos en l’habitatge, el canvi del model en l’ús del sòl o la immigració. L’urbanisme ha marcat una tendència a integrar, dins la seva funció pública desenvolupada tradicionalment, un destacat component social, el qual constitueix un repte en l’evolució de l’Estat autonòmic.

L’objectiu d’aquesta obra és, doncs, l’estudi, l’ordenació i la clarificació de les potencialitats i els límits del desenvolupament de les competències de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’urbanisme, territori i medi ambient, a efectes de presentar instruments jurídics que poden ser emprats de base per adoptar directrius polítiques i normes jurídiques d’ordenació i de gestió del territori i el medi ambient. Al seu torn, aquestes eines donaran com a fruit mesures específiques i concretes per a la promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. I no tan sols es plantegen reptes en aquest sentit per a l’urbanisme català, ja que algunes de les qüestions principals sobre les quals ha de fer front, i que cada cop tenen més transcendència en els nostres dies, són les relatives als assumptes ambientals, entre els que destaca la concepció de la responsabilitat mediambiental plantejada per la Directiva 2004/35/CEE, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.Read More »

L’envelat, arquitectura singular i símbol de la festa major ǀ Post de Francesc Albaraner i Josep Mañà

envelat

Els envelats catalans de festa major han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig. Cal destacar que fou un fet cultural específicament de Catalunya i que només tingué una molt limitada presència en territoris limítrofs al principat com la Catalunya Nord i les províncies d’Osca i de Castelló.

Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle XIX, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.

Els artífexs del envelats d’antenes, també denominats com de “corda i antenes”, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.) van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. Això va representar una aportació original i única en el panorama mundial de les estructures de les grans tendes de vida temporal i efímera (tendes de campanya, tendes militars, circs, etc.), tot inventant un sistema estructural molt sofisticat, que ara denominem com a estructures laminars tensades.Read More »

Teatre medieval en escena ǀ Post de Francesc Massip

teatre crisTeatre medieval en escena. Representacions de teatre medieval i renaixentista (1961-1969) és l’únic llibre inèdit que restava del prolífic investigador i poeta Josep Romeu i Figueras (1917-2004) que enguany, amb motiu del centenari del seu naixement i del cinquantenari d’aquelles representacions, ha publicat la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una detallada descripció del que van suposar els 9 cicles de teatre medieval i renaixentista que l’autor va dur a terme entre 1961 i 1969 al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona. Romeu, que havia exhumat un bon feix de textos del nostre teatre medieval amb l’edició de Teatre hagiogràfic i de Teatre profà, posava a prova la dramaticitat i validesa escènica d’aquelles peces amb una estètica renovadora en el resclosit marc teatral sota la dictadura franquista.

En desvetllar i analitzar les potencialitats del nostre teatre antic, Romeu s’inscrivia de ple en la reivindicació que es feia arreu d’Europa d’aquella teatralitat medieval que pels seus components i línies d’acció escassament aristotèliques havien començat a interessar també als creadors escènics de les Avantguardes Històriques. En aquest sentit Romeu va sentir la mateixa fascinació que els estudiosos europeus experimentaren pels valors plàstics i l’eficàcia espectacular d’aquella dramatúrgia, que es fonamentava en Read More »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service ǀ Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

 

last oneL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el primer número de la revista digital “European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service”, una publicació periòdica íntegrament en anglès que té per objectiu contribuir al debat internacional sobre la gestió pública. De caire divulgatiu, l’EPuM vol consolidar-se com un canal de transferència d’informació i coneixement amb altres referents de països europeus i s’adreça especialment a professionals de l’Administració i de la gestió de serveis públics.

La revista combina diverses seccions fixes: des d’un recull d’articles d’opinió en profunditat signats per experts de diversos països fins a una entrevista en format audiovisual amb una persona reconeguda professionalment o acadèmica del sector. L’EPuM també inclou un apartat de bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat amb els enllaços corresponents per aprofundir en les informacions destacades.

La publicació es difon en accés obert, tindrà una periodicitat quadrimestral i cada número serà monogràfic: el primer està dedicat a la participació ciutadana. L’EPuM compta amb un consell assessor integrat per professionals de l’àmbit públic, de l’àmbit acadèmic i persones expertes de prestigi amb el director de l’EAPC, Agustí Colomines, al capdavant.  Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures de telecomunicacions ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

ctesc boL’Informe analitza l’evolució de l’estoc de capital real de Catalunya per tipus d’actiu, parant especial atenció al capital TIC i els seus components, en el període 1964-2013.

Es fa un estudi de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació de Catalunya a partir de totes les estadístiques disponibles (catalanes, estatals, europees i internacionals) i es fa una comparació amb altres zones de referència.

L’estudi permet constatar que Catalunya té una bona cobertura de banda ampla bàsica, tant mòbil com fixa, tant a les llars com als polígons industrials. Algunes llars i polígons industrials tenen mancances si estan fora de l’àrea d’influència de Barcelona. Ara bé, si ens fixem en la cobertura de banda ampla per a tecnologies amb velocitats de transmissió més elevades (a partir de 30 Mbps), aleshores la cobertura baixa i apareixen diferències notables entre províncies.Read More »

Encara no coneixeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat? ǀ Post de la Direcció General d’Atenció Ciutadana

Manual de governs wittetrLa Direcció General d’Atenció Ciutadana ha elaborat conjuntament amb Twitter el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

Aquesta publicació és eminentment pràctica. Mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Manual dels governs a Twitter 

Manual de los gobiernos en Twitter

Twitter Manual for Governments