Antoni Rovira i Virgili: Les valors ideals de la guerra ǀ Post de Josep M. Roig

les valorsEl 1916 en plena primera guerra mundial, i amb el resultat encara incert, Antoni Rovira i Virgili va escriure Les valors ideals de la guerra. Fou un llibre de combat, una presa de posició francòfila, per defensar els valors democràtics que propugnaven les potències aliades enfront de l’imperialisme dels imperis centrals. Fou també un intent de projectar els ideals nacionals de Catalunya ja que Rovira i Virgili creia que internacionalitzant les aspiracions catalanes i col·locant-se al costat de França i Gran Bretanya, en el cas d’una victòria d’aquestes, ajudarien a una major sobirania de Catalunya.

El Llibre defensa de manera ferma i decidida la causa dels aliats i els valors que propugnen, i es critica de forma dura i despietada Alemanya i els seus aliats. Tot i que potser encara és més menyspreador amb els neutrals. És una obra valenta, que pren posició en el debat força estès entre els intel·lectuals i polítics catalans d’aleshores, repartits entre aliadòfils (la majoria) i germanòfils. Cap el final l’autor estudia els estats i nacions en lluita, analitzant la seva història i els seus principals protagonistes. Ho fa des de la perspectiva nacionalista, és a dir, en funció de la consciència nacional que els ha permès estar presents en el mapa. Altres capítols estan dedicats als intel·lectuals i la guerra i també als voluntaris catalans que van anar a lluitar al costat de França.Read More »

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat Democràtica

GUIA BREU NÚM 8El moment actual ens exigeix aprofundir en fórmules que millorin la governança i les relacions entre la ciutadania i l’administració, tant per donar resposta a les demandes ciutadanes creixents de major implicació en allò públic, com per prendre millors decisions que aprofitin la intel·ligència col·lectiva i els recursos presents al conjunt de la societat. La participació ciutadana ens permet avançar en aquesta direcció i, a més, incorporar a una diversitat d’actors en la deliberació pública, fent una societat civil més forta i un teixit social més cohesionat. És per tant una eina amb un gran potencial per millorar la qualitat de la democràcia. Però si volem que la participació sigui una eina per la millora democràtica, el disseny i gestió d’aquests processos han de fer-se amb criteris de màxima qualitat i rigor.

És en el món local on més experiències participatives s’estan produint, i és per això, que cal fer un esforç en quant al disseny i gestió dels processos participatius en aquest àmbit. Tenir clar els objectius i el per què dels processos participatius, el seu impacte sobre les polítiques públiques locals, el paper dels diferents actors i aquells aspectes clau en el seu disseny i implementació són elements fonamentals als que dona resposta la “Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal” redactada pel professor Joaquim Brugué. A més d’oferir una sèrie de pautes i recomanacions orientades a maximitzar la qualitat dels processos participatius, la guia recull un conjunt d’experiències reals que serveixen per il·lustrar l’aplicabilitat de molts dels criteris exposats a la guia.Read More »

Secessió i integració a la Unió Europea: Catalunya nou Estat de la Unió? ǀ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

secessió i integració UEEl treball explora la compatibilitat teòrica i l’encaix pràctic de la secessió i la integració a la Unió Europea (UE). Quan un Estat membre d’una organització internacional pateix una separació o divisió, la continuïtat dels Estats successors depèn de les normes, pràctiques i acords de cada organització. Això també és predicable d’una organització d’integració tan genuïna com la UE. El present treball rebutja una aplicació ordinària del procediment d’adhesió de nous Estats membres a partir de distingir el fenomen d’ampliació externa del d’ampliació interna. Tanmateix, el procediment de reforma dels tractats també requereix el consentiment de tots els Estats membres per a acordar la continuació permanent i de ple dret dels Estats successors. Ara bé, a la llum dels principis que es desprenen dels Tractats de la UE, de la ciutadania de la Unió i dels drets i les expectatives legítimes que la llarga integració ha generat, el treball defensa un règim transitori i un tractament diferenciat dels diversos drets i obligacions dels Tractats. És plausible i raonable que s’acordés que, tot i que l’Estat nounat no disposaria dels drets polítics vinculats a la condició de membre, el seu territori i la seva ciutadania seguirien gaudint transitòriament de les llibertats que ofereixen els Tractats constitutius.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet:   pdf    ǀ  epub

 

 

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Els germans Busquets. Un univers compartit ǀ Post del Museu d’Art de Girona

germans busquetsEl març del 2015 els descendents dels germans Busquets van fer donació al Museu d’Art de Girona d’un fons de cap a 400 peces entre pintures, objectes, dibuixos, cartells, escultures o gravats que permeten documentar l’amplitud de projectes que van abordar els tres germans Busquets Mollera.  És el compromís de difondre el llegat d’aquesta nissaga d’artistes el que fa que el novembre del 2016 es presentés l’exposició Els germans Busquets, un univers compartit, on es mostra una selecció de les obres que la família va donar al Md’A i que permet constatar l’amor a l’ofici dels tres germans (Josep Maria, Lluís i Jaume).

Arrel de l’exposició s’ha fet una petita edició amb escrits de diversos autors que situen els germans a l’època: Joan Busquets, familiar dels artistes parla de les arrels familiars i d’aspectes biogràfics i els situa com la segona generació noucentista; Glòria Bosch i Susanna Portell, comissàries de la mostra, escriuen sobre la complicitat dels germans en els plantejaments que permet parlar d’un univers compartit, fins al punt que de vegades es fa difícil saber on acaba l’un i comença l’altre; Jordi Falgàs fa atenció a la col·laboració amb l’arquitecte Rafael Masó i al paper que va tenir en la pervivència del gust noucentista a través de la galeria dels Bells Oficis que van obrir el 1920 i que, en certa manera, prenia el relleu de la societat Athenea; i finalment Antoni Monturiol tracta la part de l’obra dels artistes relacionada amb el disseny gràfic ja que bona part de la donació al Museu d’Art són dibuixos amb grafies de lletres, decoracions, logotips, etc. La publicació no reprodueix tot el material exposat però sí que il·lustra el més representatiu i rellevant de la mostra.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Miquel Blay 1866-1936 ǀ Post del Museu d’Art de Girona

miquel blayPer commemorar els 150 anys del naixement de l’escultor Miquel Blay, el Museu de la Garrotxa i el Museu d’Art de Girona han organitzat les exposicions: Miquel Blay, sentiment olotí i Miquel Blay, el camí de l’èxit.

Fruit de la col·laboració dels dos museus ha estat l’edició d’un únic catàleg que inclou diversos estudis a càrrec d’especialistes que tracten temes relacionats amb el contingut de les mostres: Pilar Ferrés parla de Blay i la seva relació amb Olot; M. Lluïsa Faixedas tracta l’etapa en què l’escultor va rebre una beca de la Diputació de Girona per estudiar a París i a Roma fins a la seva consagració com a escultor que arriba amb l’obra d’ Els primers freds, el primer èxit de l’artista, un altre apartat del catàleg que estudia Mercè Doñate; Cristina Rodríguez aborda el tema de la consolidació de la carrera de Miquel Blay durant la seva estada a París del 1894 al 1906, període en què l’olotí es fa un lloc en el panorama artístic internacional, i que queda demostrat en la premsa de l’època, els articles i crítiques de la qual Elena Llorens recull en les pàgines del seu estudi.Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Legislació d’associacions i fundacions ǀ Quaderns de Legislació 102

ql-102La norma principal a Catalunya, en matèria d’associacions i de fundacions, des del vessant civil, és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Des del vessant administratiu, la normativa es completa amb la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del Protectorat de les fundacions i de l’òrgan de supervisió de les associacions d’utilitat pública, on per primera vegada es regula de forma sistemàtica, en una sola norma i de manera completa, el ventall de potestats atribuïdes a l’Administració en relació amb aquestes entitats, en la línia de cercar la màxima col·laboració i el millor equilibri entre els interessos públics i privats.

Publiquem conjuntament el text d’una i altra llei per promoure el coneixement d’aquest marc regulador entre la ciutadania, els estudiosos i els operadors jurídics en general i amb la voluntat, alhora, de facilitar i reconèixer la tasca que duen a terme les associacions i fundacions a Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

Marxar per tornar. L’adquisició de competències professionals en l’emigració internacional de les persones joves ǀ Post de Neus Alberich, Clara Rubio i Pau Serracant

marxar-per-tornarQuè passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.

Totes les persones entrevistades han coincidit en posar de manifest que aquesta experiència internacional les ha ajudat a adquirir o desenvolupar competències sistèmiques com l’autoconfiança o la seguretat en un mateix i la manera d’afrontar els conflictes; l’autonomia i l’adaptació; o la gestió de les emocions i de l’estrès. També han adquirit competències instrumentals. Destaca l’aprenentatge i el perfeccionament de l’anglès i el desenvolupament de noves estratègies i habilitats comunicatives. Finalment, pel que fa a les competències interpersonals, destaquen la tolerància i l’obertura als altres.Read More »

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

tercer-informe-cadsEl Tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya és un recull exhaustiu de la recerca científica sobre el canvi climàtic a Catalunya, en què han participat més de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país.

Aquest informe constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea, en què Catalunya ja va ser pionera l’any 2005, amb la publicació del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).

Amb un caràcter independent des del punt de vista científic, l’informe descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions.Read More »