Acció exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) és el catàleg de l’exposició de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb el mateix nom, comissariada per Manuel Manonelles i Tarragó.
Aquest volum col·lectiu, número 21 de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, té el seu origen en el seminari “Els darrers desenvolupaments sobre la legislació bàsica: bases desplaçables, bases millorables i condicions bàsiques”, celebrat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern el juny de 2025 en col·laboració amb la Fundación Manuel Giménez Abad. La reflexió sobre la legislació bàsica —el conjunt de normes que l’Estat fixa com a denominador comú de la regulació en les matèries de competència compartida— resulta especialment necessària en un moment en què tant la doctrina com la jurisprudència continuen servint-se de categories sovint inadequades per explicar una realitat normativa canviant.
La creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP, 1963) va diversificar el sistema repressiu franquista sense alterar-ne la naturalesa. Es tractava d’una nova instància judicial ordinària centrada a castigar la contestació política i l’exercici dels drets de reunió, d’associació, de manifestació, d’expressió o de vaga, entre d’altres, sempre que la jurisdicció militar s’inhibís i no retingués aquestes causes. Pel TOP hi van passar, fns a la seva supressió (1977), milers de ciutadans que lluitaven contra la dictadura: unes «generacions TOP» antifranquistes que van protestar contra la situació del seu temps, van reclamar l’exercici de drets i llibertats i van lluitar per una democràcia social contraposada al profund contingut de classe del règim.
El 2024 es va declarar Any Joan Salvat-Papasseit, en commemoració del centenari de la mort del poeta. El comissari de l’Any Salvat-Papasseit va ser Ferran Aisa i la commemoració va ser coordinada per la Institució de les Lletres Catalanes.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. L’objectiu de la secció monogràfica és presentar una selecció de treballs que permeti al lector endinsar-se en alguns dels reptes principals que planteja aquesta qüestió.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat la Guia de competències professionals de les figures vinculades a l’aprenentatge i el desenvolupament de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, número 14 de la col·lecció «Eines per als recursos humans«.
La publicació pretén, d’una banda, concretar les competències que han de formar part dels perfils vinculats a l’aprenentatge i el desenvolupament a les administracions públiques i, de l’altra, esdevenir un instrument de referència aplicat al desenvolupament i la gestió de processos de selecció, aprenentatge, perfeccionament, actualització i desenvolupament d’aquestes figures. En aquest sentit, la guia contribueix a superar la dispersió actual en la definició d’aquests rols, facilita criteris compartits i reforça la professionalització d’unes funcions sovint poc formalitzades.
La Revista de Llengua i Dret ha publicat el seu número 85, corresponent al juny de 2026, amb una secció monogràfica dedicada a un àmbit fonamental però sovint poc conegut de la història de la llengua catalana: l’avaluació i l’acreditació dels coneixements de català.
Coordinada pel professor Daniel Casals i Martorell (Universitat Autònoma de Barcelona), aquesta secció monogràfica ofereix una visió de conjunt sobre els organismes i les iniciatives que, al llarg de més d’un segle, han tingut la responsabilitat de certificar el coneixement de la llengua catalana als diferents territoris de parla catalana. Es tracta d’una aportació rellevant per entendre com s’ha construït i consolidat el sistema actual de certificació lingüística, així com el paper que han tingut institucions públiques i entitats de la societat civil en la preservació, l’ensenyament i la difusió de la llengua.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 29 de l’European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, que porta per títol “2030 Agenda: What’s next”. Es tracta d’una edició monogràfica dedicada a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (ONU) després de 10 anys de la seva aprovació i en un moment clau en què encara el tram final.
El Firmament és la darrera obra publicada pel Teatre Nacional de Catalunya, tot coincidint amb el muntatge dirigit per Gara Roca Cendra que es representa a la Sala Petita entre el 6 de maig i el 14 de juny d’aquest any.
Es tracta d’una peça de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood, una de les veus més destacades del teatre contemporani, coneguda per abordar qüestions socials i polítiques amb profunditat i intel·ligència. La traducció i l’adaptació són de la mateixa directora, Gara Roda, que ha traslladat l’acció de l’Anglaterra rural a una Catalunya igualment marcada per les jerarquies i les tensions socials.
La revista Paperclip, impulsada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, té l’objectiu de difondre reflexions i bones pràctiques sobre la gestió pública, la innovació administrativa i l’activitat institucional. Es tracta d’un instrument de divulgació pensat per al personal de l’Administració i per a totes aquelles persones interessades en el funcionament intern del sector públic, i especialment en qüestions relacionades amb l’autogovern.
El darrer número, “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025”, és un estudi de Marc Sanjaume-Calvet, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Se suma a altres treballs sobre aquesta província canadenca, reconeguda com a nació, publicats recentment a Paperclip: “La federació canadenca el 2025: acords institucionals, problemes clau i reptes” i “El Quebec i les relacions intergovernamentals”.
