Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña │ Apunt de Guillem Carreras Albareda

coberta_historia_generalNo cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.

Des d’aquesta triple condició, Sivillà va saber-se guanyar la simpatia de les màximes autoritats franceses: la reina regent Anna d’Àustria, el secretari d’estat Michel le Tellier, el cardenal Mazzarin  i el visitador reial Pièrre de Marca, entre altres. No debades, Max Cahner va definir l’autor de la crònica com “l’assessor més eficaç de les institucions catalanes en tot allò que es referís a la cort francesa”. En poques paraules: Sivillà es trobava en l’epicentre de la presa de decisions del bàndol francocatalà durant la guerra. Un testimoni sense parió del conflicte, i també dels mesos anteriors a l’esclat revolucionari. Com a capellà de la màxima confiança de Dalmau III de Queralt, virrei assassinat durant el Corpus de Sang, fa un magnífic retrat dels dubtes que van envair el comte de Santa Coloma en els darrers mesos de la seva vida.Read More »

El més llegit de 2019 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2019 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2019 van ser:

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Apunt d’Elsa Ibar

Sufragisme i sufragistes: reivindicant la ciutadania política de les dones │ Apunt de Susanna TaveraRead More »

El Museu de les Mines de Cercs │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

guia-cercs-0x396El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.

El Museu mostra la història, l’evolució tècnica de la mineria a la conca del Berguedà, el treball a la mina i la vida social a la colònia. Ubicat a l’antic edifici de l’“Hogar del Minero” es visita l’exposició permanent, l’audiovisual i un pis de la colònia obrera tal com era a la dècada del 1940. Un tren miner recorre 500 m de galeria de la mina Sant Romà i permet veure com era el treball a l’interior de les galeries.

Al Berguedà, l’abundant vegetació que caracteritzava aquesta zona durant el cretaci és la base de la formació del carbó explotat a les mines de la comarca durant els segles XIX i XX. Malgrat que a finals del segle XVIII s’intentava aprofitar el carbó per a les fargues, l’explotació definitiva va arribar el 1893, gràcies a la construcció del ferrocarril i a la compra per part de l’empresari basc José Enrique de Olano de les concessions mineres dels termes de Cercs i Fígols, fet que va permetre l’explotació i la construcció de les colònies mineres. El 1911 l’empresa es va transformar en la societat anònima “Carbones de Berga, SA” i a partir de 1965 l’empresa va ser controlada per FECSA fins que el 1991 va tancar definitivament.Read More »

Antologia de Música Coral a Catalunya │ Apunt de Quim Mañós

ANTOLOGIAEl llibre Antologia de Música Coral a Catalunya ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la celebració de la 43a edició del Concurs internacional de cant coral Let the peoples sing, de la Unió Europea de Radiodifusió. En aquest cas va ser organitzat per Catalunya Música i per la Fundació Palau de la Música, Orfeó Català, i va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona els dies 12 i 13 d’octubre de 2019. Era la primera vegada que es feia a l’estat espanyol.

No és només un recull de partitures de cant coral, és un llibre de pes, de sonoritats diverses, fruit de la inspiració que diferents contextos històrics, humans i anímics han generat en compositors i compositores de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana. De la selecció, n’han tingut cura M. Àngels Blasco, Toni Gàlvez, Àlex Robles i Xavier Solà, i de la transcripció de partitures i de l’edició, Dinsic Publicacions Musicals. Hi han col·laborat també la Federació Catalana d’Entitats Corals i el Moviment Coral Català.

Ja des de l’Edat Mitjana, la música coral ha tingut un paper rellevant en la vida social, cultural i identitària del país, d’aquí la gran varietat estètica i argumental que es desgrana en el conjunt d’obres del volum. Han estat agrupades en quatre blocs temàtics: música i poesia, música tradicional, música antiga i música religiosa, i acaba amb una cançó final:  l’himne Let the peoples sing, escrit expressament per al concurs pel compositor català Marc Timón Barceló i estrenada conjuntament per tots els participants en la cloenda del certamen.Read More »

Les Valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

valls andorraDes de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.

La monografia que presentem és el resultat d’una intensa recerca duta a terme per nombrosos investigadors que hi han sumat els seus coneixements des de les respectives especialitats i des de múltiples àrees d’estudi arqueològic repartides al llarg dels Pirineus. L’obra s’adreça tant als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni com als apassionats dels Pirineus i la seva història.Read More »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Read More »

Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona │ Apunt del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

12991imatge-a-web-pro-activitatsEnguany es commemora el centenari de l’excavació del teatre romà de Tarragona, que va tenir lloc l’estiu de 1919 i que va estar promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsable llavors de la recerca arqueològica a Catalunya.

En un context de recuperació patrimonial del teatre romà de Tarragona que està impulsant la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s’ha dut a terme l’edició facsímil del quadern de camp de Francesc Carbó, qui va ser responsable dels treballs arqueològics aquell estiu del 1919, en tant que és un document encara avui de valor científic per als investigadors i alhora testimoni d’una època.

Les anotacions s’acompanyen de dibuixos de les peces més rellevants, plantes de situació de les troballes i diversos croquis que fan d’aquesta obra un referent imprescindible per al coneixement de l’edifici teatral i és alhora testimoni de la metodologia del treball de camp del moment.

La reproducció íntegra del diari, de gran interès en si mateix, està precedida per una sèrie de sis articles redactats per estudiosos i investigadors actualment implicats en els treballs de recerca del teatre romà, que ens ajuden a contextualitzar i valorar-ne la seva transcendència: el paper de les institucions i de les persones directament implicades, i l’aportació que aquests treballs van representar per al coneixement del teatre i dels diferents aspectes arquitectònics, epigràfics, escultòrics o decoratius.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Marcs de guerra. Quines vides plorem? │Apunt de l’ Institut Català Internacional per la Pau

Created with GIMPMarcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.

Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.Read More »

Quines oportunitats ofereix el món rural a les persones joves? │Apunt de Joan Checa, Laura Soler i Oriol Nel·lo

joventut campCom és sabut, un dels aspectes definitoris de les societats contemporànies és la contínua concentració de la població en àrees densament poblades, on s’apleguen la major part de les activitats, serveis i comunicacions. Ara bé, des de molt bona hora el procés d’urbanització ha estat acompanyat de corrents, iniciatives i crides que han reivindicat la vida al camp i han defensat els valors de la vida rural davant els presumptes avantatges de la vida urbana. Aquests corrents, com tants altres fenòmens socials, tenen especial incidència entre la població jove: és justament en el moment d’entrada en l’edat adulta i de configuració del projecte de vida quan més evident es fa la necessitat d’afrontar les constriccions i les oportunitats que ofereix la societat de pertinença.

Ara bé, rural i urbà són categories que contenen significats permanentment canviants que han estat construïts a partir de representacions socials fundades en les percepcions i les preferències dels diversos grups que integren la societat. Sovint, aquestes representacions, que han condicionat i condicionen el comportament de la població jove, s’han basat en visions idealitzades i estereotipades de les realitats territorials.  No és estrany, doncs, que últimament hagin pres particular interès les aproximacions qualitatives al concepte de ruralitat, és a dir, aquelles que cerquen d’interpretar les percepcions de la realitat i les significacions que se li atribueixen, en contraposició a aquelles aproximacions de caràcter quantitatiu.Read More »

L’organització política de la identitat catalana (1901-1936) │ Apunt de Santiago Izquierdo

pub_fet_identitari_6_20191015-organitzacio-politica.png_1643524179El llibre, volum sisè de la col·lecció El fet identitari català al llarg de la història, editat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, reconstrueix de manera sintètica el procés de progressiva politització de la identitat catalana durant el primer terç del segle XX.

Durant els primers trenta anys del segle passat, Catalunya va experimentar una politització de dimensions extraordinàries. Des de la Lliga Regionalista, en encetar-se el segle (1901), fins a la formació d’ERC (1931), a Catalunya l’esclat polític va ser imponent. Per les pàgines del llibre transiten totes les experiències i creacions polítiques fetes pel catalanisme identitari al llarg de més de trenta anys, així com també els protagonistes més significatius que han esmerçat els seus esforços en convertir el sentiment identitari en concrecions polítiques estables.

La identitat catalanista, durant aquest primer terç del segle XX, es va expressar en un doble sentit. D’una banda, en organitzacions polítiques –algunes prenen la forma d’un partit polític i d’altres no– i, de l’altra, en el complex i ric teixit institucional. Tant en un cas com en l’altre, les formes ideològiques seran plurals, tant les de dreta com les d’esquerra.Read More »