Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Read More »

Margarida Xirgu. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques │ Apunt d’Aïda Ayats i Francesc Foguet

proposta coberta XIRGU 11_02_20.indd

En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.

Actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, a l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.

Publicades entre 1910 i 1962, les entrevistes que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts, marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya: l’europea, en què assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Bernhardt, Duse, Réjane o Guerrero, i l’americana, en què constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu.Read More »

Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

diccionari eapc

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya, que és la segona edició, revisada i ampliada, del primer volum de la col·lecció Eines per als Recursos Humans, publicat el 2009 amb el títol Diccionari de competències dels càrrecs de comandament de la Generalitat de Catalunya. La reedició d’aquesta obra ha estat impulsada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat.

Amb la publicació de la primera edició, l’Administració de la Generalitat va iniciar el camí cap a una política de selecció dels càrrecs de comandament –cap de secció, cap de servei i subdirector o subdirectora– basada en les competències professionals, d’acord amb un model que permet establir predictors del comportament de la persona dins de l’organització i facilitar-ne el desenvolupament professional. Aquesta nova edició del Diccionari s’amplia als responsables d’unitats i àrees amb un nivell de qualificació equivalent i incorpora noves competències i comportaments associats, adaptats als canvis socials i tecnològics que vivim.Read More »

Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Correspondència │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

gerhardEl mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.

Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.

L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Read More »

Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques, número 11 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. Es tracta d’un manual pràctic que identifica i descriu vuit capacitats bàsiques necessàries per afrontar la innovació en el sector públic: autoorganització, aprenentatge autònom, creativitat, comunicació, treball en equip, fer xarxa, captar tendències i gestionar riscos. L’han elaborat conjuntament l’EAPC i la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, a través d’Innogent, amb la col·laboració de Tecnocampus. El treball s’ha basat en la recerca comparada amb experiències internacionals i en les aportacions d’una àmplia mostra de professionals de les administracions públiques, acadèmics i altres agents socials.

Quina és la millor manera d’aplicar i difondre les actituds i capacitats amb un enfocament trencador i una cultura que augmentin la capacitat dels governs per innovar? Què reforçarà la capacitat d’innovació dels governs i permetrà un millor ús dels recursos per afrontar amb més eficàcia els reptes socials actuals i futurs?

Per respondre aquestes preguntes, el projecte s’ha proposat identificar i conèixer quins trets manifesten les persones que destaquen com a innovadores en les administracions públiques i com es comporten; traçar estratègies que en un futur permetin desenvolupar eines i suports formatius i d’acompanyament per desenvolupar aquestes competències; i disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial de les persones innovadores que, amb el corresponent desenvolupament, permetin incorporar la seva valoració a efectes de reconeixement professional.Read More »

Un acordió diatònic que admira a una cobla │Apunt de Francesc Marimon

Coberta-30-sardanes-per-acordió-diatònicSi la cobla de sardanes, inigualable orquestra de cambra de carrer, és fascinant com el mar, l’acordió diatònic és bufó com una bassa. No negaré que als dos llocs hi ha vida, però no comparem. Però si en alguna ocasió es necessita una sardana i no es té a mà una cobla, si hi ha un diatònic, una sardana ben coneguda no hi ha de faltar.

L’acordió diatònic està una mica limitat de notes (diguéssim que no les té totes) però les que té, quan sonen, fan patxoca. Aquest acordió antic i rural, només de néixer, ja tocava sardanes. Ho demostra la foto de la portada del llibre “30 Sardanes per a acordió diatònic” del que volem parlar ara.

El tipus de sardanes que toca amb més facilitat són les sardanes curtes, i al llibre n’hi ha unes quantes perquè no sigui dit. Però el llibre proposa tocar-ne de llargues, de les més conegudes, i que sonin ben bé a sardanes i que siguin ben ballables. El meu mestre Joan Vilanó, acordionista i sardanista de Premià de Mar, ja ho havia intentat en aquells anys que jo era jove, però sense èxit. Aquest llibre és un reconeixement als seus esforços, i és un acte d’admiració a tots els músics de cobla.Read More »

Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d’escriure │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

maquina-escriure-0x396

La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.

Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.Read More »

Art primer. Artistes de la prehistòria │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

9788439399971Arran de la commemoració del vintè aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània de la península ibèrica com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha produït una exposició titulada “Art Primer. Artistes de la Prehistòria” que es va inaugurar el 6 de febrer de 2020.

En el marc d’aquest projecte, s’ha publicat el llibre amb el mateix títol de l’exposició que té la intenció d’acompanyar i completar el discurs de la mostra. L’objectiu de la publicació és de marcat to divulgatiu i presenta abundants il·lustracions, atesa la naturalesa visual del tema que tracta. Compta amb dues presentacions de caràcter institucional, dos articles extensos, set breus treballs sobre temes específics (jaciments clau o temàtiques transversals…) i una selecció de peces arqueològiques i reproduccions d’art rupestre a tall de catàleg. El text està traduït al castellà i a l’anglès i té 229 pàgines.Read More »

Opera Omnia. Johannis Cabanilles (1644-1712). Volum X │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

cabanillasLa Biblioteca de Catalunya acaba de publicar el desè volum de l’Opera omnia de la música per a orgue de Joan Cabanilles (1644-1712), compositor que representa la culminació de la producció barroca hispànica per a orgue, mèrit que se li pot atribuir tant per la quantitat de composicions conservades com per la seva qualitat i pels recursos compositius emprats que palesen el coneixement ampli que el compositor tenia dels diferents models i repertoris de l’època.

Aquest volum completa i finalitza aquesta important col·lecció iniciada per Higini Anglès (1888-1969) com una de les múltiples activitats que impulsà a partir de 1917 des de la direcció de la secció de música de l’esmentada biblioteca. El conspicu i hiperactiu musicòleg n’arribà a publicar quatre volums apareguts els anys 1927, 1933, 1936 i 1956 respectivament. La publicació s’interrompé coincidint amb el cessament de la tasca d’Anglès a l’aleshores anomenada Biblioteca Central el 1957. No fou fins el 1986 que Josep Climent (1927-2017) reprengué la tasca amb cinc volums més, el darrer dels quals va ser publicat l’any 2008. Tanmateix romanien pendents d’una edició moderna una nombrosa sèrie de petites composicions anomenades versos. Els versos conformen una de les formes musicals pròpies del barroc, característiques de l’ofici d’organista i fidel reflex de la seva funcionalitat litúrgica en el culte catòlic. És per això que Climent no donaria la tasca per acabada fins que no veiessin la llum en una edició moderna aquesta darrera sèrie de composicions «menors» de Cabanilles. La realització d’aquesta publicació, per molt diverses raons, es va allargar en el temps, tant, que ha hagut de ser publicada a títol pòstum del seu curador original.Read More »

Modest Urgell, més enllà de l’horitzó │ Apunt de Maria de Lluc Serra

modest urgellEl catàleg de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, és una mostra de la trajectòria vital i artística del pintor i dramaturg Modest Urgell, nascut a Barcelona el 1839.

Comissariada per Miquel-Àngel Codes Luna, l’exposició fa un exhaustiu repàs a la vida i l’obra del pintor, que a part de ser un dels artistes més destacats del segle XIX i principis del XX, també n’és un dels més desconeguts i poc estudiats. L’any 2019, coincidint, precisament, amb el centenari de la seva mort, es va celebrar l’Any Modest Urgell, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb el suport i col·laboració d’un dels museus que més obra conserva de l’artista: el Museu d’Art de Girona.

Girona és, justament, la ciutat on el pintor passà –en paraules seves– “els anys més tranquils de la meva vida”, amb la seva dona i també pintora Eleonor Carreras –encara que d’ella no se’n conserva obra coneguda–, amb qui tingué dos fills també pintors: Ricardo –que esdevindria artista d’èxit– i Modesta.Read More »