Els 10 posts més llegits el 2017 a llibresgencat

blogc

L’any 2017 vàrem publicar 40 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

Contractació Oberta ǀ Post d’Agustí Cerrillo

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat DemocràticaRead More »

Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Post del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

codimuntanyaEl Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya (CBP) és un document per ajudar a planificar i celebrar esdeveniments esportius a Catalunya. S’ha desenvolupat a partir de la participació d’un Grup de Treball amb una àmplia representació dels actores socials i entitats relacionades. Inclou recomanacions respecte la planificació, la celebració i les mesures a tenir en compte una vegada celebrades aquestes activitats. L’objectiu és oferir millores en la seguretat, la responsabilitat i la sostenibilitat en l’organització d’aquestes activitats, garantitzant-ne la seva compatibilitat amb la conservació del medi natural i el respecte vers les activitats del territori i la propietat.

L’àmbit d’aplicació del CBP són les curses per muntanya (pedestres); les curses d’orientació per muntanya (no senyalitzades); marxes populars i de resistència; duatlons i triatlons per muntanya. De totes maneres, el CBP també es presenta com un document de referència i inspiració per altres activitats esportives no motoritzades que requereixen un sistema operatiu per a la seva organització al medi natural.

El CBP es destina a qualsevol entitat pública o privada (amb o sense afany de lucre) que assumeix la responsabilitat d’organitzar una cursa o marxa per muntanya, a les quals s’ofereix un conjunt de mesures respecte la seguretat i la sostenibilitat per a la seva celebració, com recomanacions de caràcter ambiental, Read More »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció│Post de la Institució de les Lletres Catalanes

prudenci

Amb motiu de l’Any Bertrana la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) publica el llibre Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció una biografia sobre l’autor escrita per Xavier Sanjuan Borràs.

L’obra pren com a punt de partida la revisió de les informacions biogràfiques sobre Prudenci Bertrana, que s’han anat reproduint principalment a partir del llibre escrit per la seva filla Aurora –Una vida—publicat als anys seixanta. Aurora va prendre com a referència la pseudoautobiografia del seu pare Entre la terra i els núvols formada per les novel·les L’hereu, El vagabund i L’impenitent i, a banda d’informacions que apareixen a les novel·les –que són clarament invencions— i que la filla ja corregeix o s’estalvia, n’hi ha d’altres que a hores d’ara es pot demostrar documentalment que no poden ésser certes.

Les novel·les que formen part de la trilogia Entre la terra i els núvols no s’han de llegir com una autobiografia de Prudenci Bertrana perquè el protagonista Innocenci Aspriu no és el propi Bertrana, si bé molts episodis sí que pertanyen a la vida d’ambdós. D’aquí que Prudenci Bertrana no ens expliqui la vida, sinó una manera d’entendre-la. Aquest llibre ressegueix tant els passos d’Aspriu com els de Bertrana per tal de conèixer-los una mica millor.Read More »

Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI │Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapc16L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 16 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals que duu per títol “Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI”. Es tracta d’un estudi dels investigadors del Grup de Sociologia Analítica i Disseny Institucional de la UAB José Antonio Noguera (dir.), Joaquim Campuzano i Toni Llàcer.

La publicació analitza els efectes de la transparència tributària sobre les percepcions de la ciutadania i, per tant, en la seva moral fiscal o motivació intrínseca per pagar impostos. Els autors constaten com hi ha una correlació positiva i significativa entre les percepcions que tenen els ciutadans sobre diversos indicadors de transparència i bon govern, d’una banda, i la seva predisposició a complir amb les obligacions fiscals, de l’altra.

Entre d’altres, també remarquen que les consideracions de la població envers el sistema fiscal són clau a l’hora de dissenyar estratègies institucionals adients per combatre l’evasió fiscal, que contribueixin tant a millorar la justícia efectiva del sistema com a augmentar els ingressos públics, sense necessitat d’apujar els tipus impositius. Conclouen que la transparència aplicada a la informació sobre l’Administració pública, és a dir, la divulgació d’informació que és rellevant per a l’avaluació de la seva gestió, pot ser un factor influent en la presa de decisions dels ciutadans a l’hora de pagar impostos.Read More »

Àlbum naturalista de micologia, de Josep Ribot i Calpe│Post de la Biblioteca de Catalunya

Album_micologia_blogJosep Ribot i Calpe (Barcelona, 1888 – 1974) va ser un dibuixant i pintor que va exercir durant el primer terç del segle XX en l’àmbit de les arts gràfiques.

La part més singular de la seva activitat artística la va consagrar a la realització d’una sèrie de làmines naturalistes en les quals va plasmar bona part de la flora micològica de Catalunya, fruit de la seva fascinació personal pels bolets.

La col·lecció ha estat donada el 2016 pels hereus de Josep Ribot a la Biblioteca de Catalunya, on romandrà, a partir d’ara, a disposició dels investigadors.

En les il·lustracions que ara es publiquen en aquest Àlbum naturalista de micologia, l’artista va exhibir el seu nivell tècnic més alt. Les imatges dels bolets destaquen per l’extrema fidelitat a l’original i per la minuciositat en el detall, en la composició i en la riquesa de matisos.

La col·laboració de la Societat Catalana de Micologia en aquesta publicació ha permès la classificació i descripció científica de les diferents espècies de bolets, aportant, així, un nou valor a un llibre artístic que sens dubte serà molt ben rebut pels amants de la natura.Read More »

Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora│Post de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

tenoraL’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulga la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei d’educació (la LOE), vigent actualment.

El “Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora” planteja l’aprenentatge de la tenora amb mentalitat oberta  a la nova realitat acadèmica. La primera part es basa en estudis i exercicis en les tonalitats major i menor, incloses les escales cromàtiques, de tons, arpegis de 7a disminuïda i de 7a de dominant. Però aquest mètode no solament és això. A més d’instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument, s’inclouen qüestions teòriques, algunes de molt bàsiques, que pretén complementar i/o formar el criteri de l’alumne.Read More »

A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015) │Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

40 anys mort francoAmb motiu del quarantè aniversari de la mort del general Franco (2015), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics va organitzar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015 el simposi “A 40 anys de la mort de Franco (1975-2015)”, a les sales de l’Institut d’Estudis Catalans. La sessions tenien com a objectiu fer un balanç d’aquests quatre decennis en àmbits diferents, a partir de cinc agrupacions: Demografia i distribució de l’hàbitat; política i relacions exteriors; economia i societat; llengua, cultura, educació, sanitat i drets, i ciència, comunicació i lleure.

La base humana de tot aquest procés de canvi va ser glossada per Andreu Domingo, de la UAB, amb la ponència “Reflexions des de la demografia: les migracions en una societat envellida”, al seu torn, Joaquim Nadal, de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, va tractar “El municipalisme i la transformació del país”.

Les relacions polítiques i territorials van ser tractades per Josep Maria Reniu a “Partits polítics i itineraris electorals”, i l’exdirector del CHCC i professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Maria Roig i Rosich  incidí en “Espanya i Catalunya: quaranta anys de desacords”; que es completà amb la ponència d’Amadeu Altafag “Catalunya i Europa, de l’aspiració a l’encaix”;  i les relatives al País Valencià i les Illes Balears, que tractà el professor de la Universitat de València Vicent Flor amb “L’oportunitat perduda (1975-2015)” i el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Serra amb “Una mirada històrica a les Illes Balears”.Read More »

Sèniors poètics │Post de la Institució de les lletres Catalanes

sèniorsSèniors poètics  recull una sèrie d’articles de diferents poetes i crítics júniors on reflexionen i parlen sobre els poetes i referents vius de la poesia catalana actual, els nostres sèniors. És  un diàleg poètic intergeneracional.

Sèniors poètics “fa referència a l’expertesa, el mestratge, el reconeixement i el prestigi”, en definitiva es tracta d’un homenatge que els poetes joves volen retre als seus referents i que la tria la van fer ells, espontàniament, per filiacions personals o estètiques, a partir d’un reconeixement que neix de la lectura. Segons explica Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, quan Pons Alorda li va fer arribar la iniciativa, va decidir donar-hi suport tenint en compte que la Institució ja dedica una part dels seus programes a les efemèrides i a homenatjar els autors vius. En aquest sentit, Laura Borràs recorda que des de fa uns anys la ILC promou els homenatges als escriptors en vida “sabent que el millor homenatge és posar en contacte l’escriptor amb els seus lectors, contribuir a donar a conèixer la seva obra i a prestigiar la lectura”. La directora de la ILC explica que “el trasbals que van provocar algunes morts impactants com la de Montserrat Abelló, Francesc Garriga o Carles Hac Mor (que quan es va iniciar el projecte encara vivia) que havien exercit aquest mestratge de manera extraordinàriament generosa amb els poetes que començaven i que feien de cadena de transmissió del llegat poètic va ser la llavor d’aquesta proposta que Jaume Pons Alorda va llançar entre els poetes joves”. Read More »

Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social │ Post de Narcís Selles

9788439395997Aquesta publicació correspon al catàleg de l’exposició que, sota el mateix títol, s’ha celebrat al Museu d’Art de Girona. En ell s’estudia l’experiència d’un col·lectiu plural d’artistes ─conegut pel seu acrònim, ADAG─ que va jugar un paper molt rellevant durant la primera fase del procés de transició del franquisme a la monarquia parlamentària. La vida del grup fou curta en el temps ─dos anys─, però va desenvolupar una intensíssima activitat pública a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals. I, alhora, va construir un model específic d’intervenció artística que alterava substancialment les formes habituals de produir i difondre el seu treball així com els modes de vincular-se i d’interactuar amb els distints agents que formaven part del seu entorn social i polític. En aquest sentit, la manera de fer de l’ADAG constitueix un precedent estratègic valuós per a les pràctiques col·laboratives, les estètiques relacionals o la crítica institucional.Read More »