Col·lecció DOCS del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

 

Coberta DOCS 1

La col·lecció DOCS aplega textos variats, pel que fa a la procedència, el format, la temàtica, la intenció o l’impacte, però des d’un plantejament comú: aportar un valor evident —per la persona o la institució autora del document, per l’interès o la novetat dels continguts, per la forma com es presentin o per l’ús que se’n pugui fer—, i ho fa dins de l’àmbit d’atribucions del Departament de Justícia: l’Administració de Justícia, en sentit ample, l’execució penal dins del sistema penitenciari o a la comunitat, la justícia juvenil, el dret civil propi de Catalunya, les entitats jurídiques, les professions titulades, els mitjans alternatius de gestió dels conflictes i la supervisió dels grups d’interès.

Protocol d’Istanbul. Manual per a la investigació i la documentació eficaces de la tortura i altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants.Drets humans i intervenció penitenciària, vol. 1  (versió pdf)

Regles penitenciàries i Codi ètic europeu per al personal penitenciari (Consell d’Europa). Drets humans i intervenció penitenciària, vol. 2 (versió pdf)

Lobbys: el marc regulador dels grups d’interès  (versió pdf)

 

 

 

Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic l Post de Jordi Camps

Antonio GallartEl llibre Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic és el catàleg de l’exposició que ha reunit les vint obres mestres que van ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2015 i que va tenir lloc entre el 17 de març i el 3 de juliol de 2016. Entre les obres mostrades i estudiades hi destaquen fragments de pintura mural romànica de monuments com San Pedro de Arlanza i, sobretot, peces d’artistes de primera fila del gòtic català  els germans Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell. També sobresurten autors del món hispànic medieval com Nicolás Francés o Martín Bernat. L’esdeveniment i la publicació són molt especials, donat que el Museu no rebia un conjunt d’obres d’art medieval tan important des de la dècada de 1970.

La publicació compta amb les presentacions habituals, una d’elles signada pel col·leccionista, i d’un text de presentació que valora la importància i la significació de la col·lecció. A continuació, hi ha la catalogació amb les obres ordenades cronològicament (des del segle XII fins al segle XVI) que inclou, a més de les fitxes tècniques, estudis detallats de cadascuna d’elles. Els treballs, signats pels conservadors d’Art Medieval i d’Art del Renaixement i del Barroc del propi Museu Nacional, constitueixen un material ric que serveix de base per a aportacions futures, així com una revisió d’algunes de les obres més significatives de l’art medieval català.Read More »

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 l Post de Magda Garcia

Informe-integracio-immigracio-2015Aquesta nova edició de l’Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i del reglament que la desplega aprovat pel Decret 150/2014, de 18 de novembre.

Per garantir el requisit d’independència que la Llei estableix, se n’ha encarregat l’elaboració a Inclusive Strategies (Instrategies). La seva coordinadora, Gemma Pinyol, ha comptat amb un equip d’investigadors de diferents disciplines i centres de recerca, que aporten dades i reflexions interessants per a la gestió de la diversitat i de les polítiques públiques.

Una primícia d’aquesta publicació: s’hi utilitzen per primer cop indicadors i mesures proposades per la Comissió Europea arran de la Conferència sobre integració celebrada l’any 2010 i que posteriorment van ser aprovats pel Consell de la Unió Europea. També s’han tingut en compte, en l’anàlisi, els indicadors suggerits des del Consell d’Europa.  Aquest conjunt d’indicadors europeus és una novetat a nivell metodològic. És la primera vegada que s’apliquen a Catalunya i entenem que aquest fet contribuirà a millorar les comparatives amb altres escenaris europeus. També permetrà aportar eines per a la comparació de caire longitudinal.Read More »

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

etnologiaEl nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central que porta per títol El folklore i l’etnopoètica avui, coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, ambdós vinculats a la Universitat Rovira i Virgili. El dossier proposa a través dels deu primers articles una aproximació el més actual possible sobre l’evolució dels estudis de folklore a Catalunya, així com la seva projecció com a disciplina tant des d’un punt de vista geogràfic com tecnològic. El dossier, doncs, planteja una reflexió sobre el paper del folklore i l’etnopoètica en la societat d’avui, una societat marcada per l’esclat de les noves tecnologies de la informació amb tot el que aquesta realitat implica en les formes de relació i comunicació humanes. La secció Focus del dossier està dedicada a l’estudi de quatre autors que l’any 2015 van ser objecte de commemoració: Joan Amades i Gelats (1890-1959), Cels Gomis i Mestre (1841-1915), Enric Morera i Viura (1865-1942) i Juli Soler Santaló (1865-1914).Read More »

La redistribució en les democràcies parlamentàries l Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

democràcies parlamentariesEn aquest llibre s’analitzen els efectes redistributius de la dimensió territorial des de la perspectiva de l’economia política comparada. És evident que les tensions redistributives caracteritzen la competició política en moltes democràcies parlamentàries. Malgrat això, entendre de quina manera i per què la dimensió identitària-territorial pot afectar també els conflictes redistributius encara no han estat prou ben explicats. D’aquí neix la pregunta fonamental d’aquest llibre: fins a quin punt una clivella identitària-territorial pot modificar i alterar la despesa redistributiva en les democràcies parlamentàries? I es formula una nova pregunta: en quina mesura si la dimensió territorial es torna més rellevant, aleshores deixa de ser cert que les democràcies parlamentàries amb sistemes electorals proporcionals són més redistributives?Read More »

La inversió estrangera a Catalunya l Post de Joan Antoni Santana Garcia

inversió estrangeraLa inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.

En un context de globalització i incertesa econòmica derivada de la crisi econòmica, tant a escala local com mundial, resulta útil tenir el major nombre d’eines possibles per diagnosticar si l’economia catalana transita correctament pel cúmul de canvis de paradigma. En aquest sentit, la inversió rebuda s’utilitza sovint com un indicador de l’atractiu que genera un territori envers l’exterior, fet que es pot interpretar en termes de potencial de creixement i d’estabilitat.

Així doncs, el CTESC ha elaborat l’Informe La inversió estrangera a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de la inversió estrangera directa a Catalunya i per tal d’obtenir una aproximació de la seva importància, posant especial èmfasi en l’anàlisi sectorial i de procedència d’aquesta inversió.Read More »

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

primeres impresssionsEs tracta d’ una aproximació a la collecció de matrius xilogràfiques del fons de l’antiga Impremta Carreras (1860-1952).  Els textos d’ Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona; Francesc Fontbona, Antoni Serés, responsable de l’Arxiu Amades; el filòleg Pep Vila i Marina Garcia, comissària de la mostra, posen en valor el fons i l’apropen al públic menys avesat al món del gravat, sovint menystingut i desconegut enfront d’altres tècniques artístiques.

Un recorregut històric i temàtic que aborda els temes més destacats al voltant de la impremta i l’ús de les imatges tant en la fe, com en l’oci i la vida quotidiana a través d’una de les col·leccions de matrius xilogràfiques més importants d’Europa la de l’antiga impremta gironina Tipografia Carreras, amb més de 2100 peces i que, l’any 1986, va ser adquirida  per la Diputació de Girona.

La família Carreras comprèn quatre generacions d’impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l’adquisició de la impremta de Melitó Suñer, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d’impressors gironins del segle XVIII: els Bro i els Oliva.Read More »

El panteó reial de Santes Creus

L’any 2009, en el marc del 850è aniversari de la fundació del Reial Mo­nestir de Santes Creus que s’havia de commemorar l’any 2010, el Museu d’Història de Catalunya va plantejar com a objectiu estratègic la res­tauració escultòrica del panteó reial de Santes Creus. Aquesta actuació tenia com a objectiu resoldre les deficients condicions de conservació en què es trobaven les tombes i, al mateix temps, singularitzar el paper de l’abadia dins la història de Catalunya com a panteó reial de la Coro­na d’Aragó. En aquest sentit, cal recordar que el panteó reial de Santes Creus, concebut i planificat pel rei Jaume II el Just entre els anys 1291 i 1315 per tal d’acollir honoríficament les despulles del seu pare Pere el Gran, les seves pròpies i les de la seva esposa, la reina Blanca d’Anjou, és l’únic monument funerari dels reis de la Corona d’Aragó que ha arri­bat intacte fins als nostres. Som davant, també, de les primeres tombes reials bastides en estil gòtic a la Corona d’Aragó i les úniques que s’han conservat íntegrament fins avui dia.

Són molt poques les tombes reials que han estat investigades de manera científica. Això es deu al fet que o bé han estat destruïdes arran dels moviments revolucionaris que han marcat ocasionalment el pas dels rè­gims monàrquics als republicans, o bé resulten inaccessibles als inves­tigadors a causa de les restriccions que imposen cases reials i governs. Aquesta situació comença a canviar de mica en mica, i les darreres dè­cades han estat testimoni de recerques arqueològiques en panteons de cases governants medievals i modernes tant a França com a Àustria, Itàlia i Holanda.

Totes aquestes intervencions demostren que una recerca exhaustiva d’aquests excepcionals conjunts funeraris, acompanyada d’una metodo­logia científica, pot produir resultats científics i comunicatius molt des­tacables. D’altra banda, la localització del túmul funerari íntegre del rei Pere el Gran tenia un interès científic de primer ordre i una excepcionalitat remarcable, atès que es tractava de l’única tomba d’un rei de la Corona d’Aragó que no havia estat mai espoliada.

Les dades històriques documentals referents a les primeres tasques de salvaguarda del panteó reial a mitjan segle XIX, que s’anaren recopilant durant el procés de redacció del projecte de restauració,2 semblaven indicar que, mentre la tomba de Jau­me II i Blanca d’Anjou havia estat objecte d’espo­li de les restes reials i d’una important destrucció escultòrica l’any 1836, la tomba del rei Pere el Gran no havia patit la fúria de la Primera Guerra Carlina. Davant aquestes dades, es considerà con­venient determinar si, efectivament, la tomba de Pere el Gran estava intacta, tal com afirmava B. Hernández Sanahuja, membre de la Comisión Pro­vincial de Monumentos de Tarragona, i director de les primeres obres de restauració del monestir de Santes Creus l’any 1857, així com el grau d’altera­ció de les restes del sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou. Amb aquest objectiu, el dia 27 de juliol del 2009 es va portar a terme una videoendoscòpia de l’interior d’ambdues tombes. En el cas de la tom­ba de Jaume II i Blanca d’Anjou, la videoendoscò­pia va determinar l’existència de restes òssies sen­se connexió anatòmica i alterades per la presència d’altres elements, mentre que en el cas de la tomba de Pere el Gran es va fer manifest que, tal com afirmava B. Hernández. Sanahuja, el cos del rei es trobava intacte dins el sepulcre.

La localització íntegra del fardell funerari del rei Pere el Gran va ser valorat d’interès científic de primer ordre pel Museu d’Història de Catalunya i el Depar­tament de Cultura, atès que es tractava d’un fet ex­cepcional: la primera i única oportunitat d’estudiar científicament les característiques antropològiques d’un rei, així com el ritual funerari emprat en l’enter­rament de monarques de la Corona d’Aragó a finals del segle XIII – principis segle XIV, pràctica de la qual no es conserva documentació escrita.

Així doncs, paral·lelament al projecte de restauració del panteó reial, el Departament de Cultura va en­degar un projecte integral de recerca científica que tenia com a objectius generals l’estudi dels ritual funeraris que envoltaren la mort i l’enterrament del rei Pere el Gran i de la reina Blanca d’Anjou, l’es­tudi antropològic i paleopatològic dels cossos dels monarques, així com l’estudi dels diferents elements de l’aixovar funerari. El projecte d’estudi, coordinat pel Museu d’Història de Catalunya, i planificat en el seu desenvolupament metodològic com un projecte arqueològic, l’ha dut a terme un equip pluridiscipli­nari, format per un gran nombre de professionals de diverses disciplines, adscrits a centres de recerca pú­blics, universitats i empreses privades.

http://santescreus.mhcat.cat/ca

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) l Post del Departament de Justíca

contrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) (versió e-pub)

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

 

1 [Intervenció a l’acte de presentació, de 22 d’abril de 2016, al Saló Torres-Garcia del Palau de la Generalitat]

Potser justifica la meva intervenció en aquest acte un seguit de circumstàncies personals fruit de l’atzar, o del voler de Déu. Disculpeu-me, si us plau.

El fet és que l’any 1961 –en fa uns quants– des de Berga vaig baixar a Barcelona a estudiar per aparellador. Guiat per un llibre de l’ínclit Alexandre Cirici Pellicer, al cel sia, vaig voler conèixer la Barcelona important, i aviat vaig descobrir el Palau de la Generalitat. I aleshores vaig notar, vaig sentir, vaig veure, que jo era d’un país prou important. Un país que pagava la pena, vaja. I se’m van gravar les primeres imatges de l’edifici per sempre més. Tenia 17 anys. L’atzar, o el voler de Déu, que deia, també va fer que vint anys més tard entrés a treballar a la Generalitat i, oh Fortuna!, entrés en contacte professional amb el vell, bell, monument. I vaig poder viure i treballar, trenta anys, a dins d’una obra d’art! No m’agradava pas gaire ser funcionari, però això, aquest privilegi, me’n va redimir.

L’edifici fa respecte i el respecte fa una mica de por i per perdre-la el primer que vaig veure clar és que m’havia d’informar. I vaig llegir tot el què vaig trobar sobre el Palau. I d’aquestes lectures me’n va venir una oportunitat, l’oportunitat de conèixer personalment els dos joves professors que em va semblar que tenien més fresc el coneixement artístic del monument. Eren en Joaquim Garriga i en Marià Carbonell. El primer em va fer notar el greu dèficit historiogràfic del Palau i em va dir que en Marià era la persona adequada per a posar-hi remei. En Joaquim Garriga acostuma a tenir raó. Fa uns quants anys d’això i des d’aleshores en Marià ens ha ajudat a comprendre l’edifici i la seva història des de diverses perspectives. Ha treballat molt i molt –i bé– i ha sigut decisiu a l’hora de posar al dia el coneixement històricoartístic del Palau, el continent i el contingut. Gràcies Marià!Read More »