Fes festa! Rituals, cultures i religions del món │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

ritual1Fes festa! Rituals, cultures i religions del món és una publicació sobre les festes religioses. Consta de dos volums, un de destinat a l’alumnat d’educació secundària i un altre per al professorat. L’obra presenta la pluralitat religiosa i ofereix eines per viure responsablement i respectuosament en un entorn de diversitat religiosa, moral i cultural.

Fes festa! té com a objectiu introduir el jovent que cursa l’Educació Secundària Obligatòria o el Batxillerat al món de les festes religioses, amb la finalitat de comprendre quina fe hi ha darrere de cada festa per poder convidar a viure la descoberta.

El material de consulta dedica un capítol a cada religió: budisme, cristianisme, fe bahà’í, hinduisme, islam, judaisme i sikhisme, a més d’un final sobre celebracions interreligioses i interconviccionals.

Cada capítol explica les principals festivitats de cada tradició, i es complementa amb informació de context sobre la pregària, el culte, els llocs de trobada, els textos fonamentals, els principals personatges i divinitats, les branques en què es divideix o les formes d’organització.

2religiosos

La guia didàctica per al professorat inclou propostes a l’entorn de tres objectius: conèixer, comprendre i celebrar. Les activitats proposades es presenten en un format pràctic per a dur-les a terme, i s’acompanyen de recursos i bibliografia per aprofundir en la temàtica.

Fes festa! és un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos a l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), entitat que va ser guardonada amb el V Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya. Ha comptat amb la col·laboració de membres de totes les confessions exposades i la coordinació de Clara Fons i Francesc Torradeflot.

Material de consulta (alumnes)

Guia de propostes didàctiques (professorat)

 

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Halar, cuina gitana a Catalunya │ Apunt del Pla Integral del Poble Gitano

mondongo_r

Halar, cuina gitana a Catalunya és un llibre de receptes que ens presenta i ens parla de la cuina gitana que es fa a Catalunya. Ho fa de dues maneres: primer, per mitjà de les principals receptes que les gitanes i els gitanos encara avui preparen a les seves cases en moments excepcionals de l’any, especialment per festes; i segon, a través del testimoni fotogràfic de les gitanes i gitanos que han participat en les sessions de recopilació de les receptes i, a les cuines de la Fundació Alícia, han preparat i tastat els plats.

Però aquest llibre és més coses. Així, ens parla del menjar de les gitanes i els gitanos, de manera que ens ofereix una gran oportunitat per saber més d’aquestes persones, del seu poble, de la seva cultura, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva relació amb la terra i els aliments, de la seva manera de celebrar els grans moments. I, també, ens parla del lligam estret amb i des del nostre país: halar, per si algú no ho sabia, és una paraula gitana que els catalans i les catalanes utilitzem de forma habitual per referir-nos a l’acte de menjar.Read More »

Nou veus reflexionen al voltant del govern obert │ Apunt de Jordi Rovira

govern obertEl cinquè número de la col·lecció Govern Obert, que porta per títol ‘Nou veus reflexionen al voltant del govern obert’, consta de nou entrevistes a persones expertes en temes de transparència i govern obert que, a través de les seves respostes, aporten una sèrie de qüestions que conviden al debat.

Els entrevistats són Raül Romeva –exconseller d’Afers i Relacions Exteriors, Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, que va respondre les preguntes per carta des de la presó de Lledoners–, Gemma Calvet –ponent de la Llei de transparència i actualment directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona–, Carlos Guadián –expert en govern obert i participació–, Karma Peiró –periodista–, Carles Ramió –expert en gestió i institucions públiques–, Iolanda Fresnillo –sociòloga–, David Fernández –ponent de la Llei de transparència, periodista i activista social–, Begoña Román –doctora en Filosofia– i Simona Levi –activista–.

En les entrevistes es tracten diferents aspectes que són analitzats des d’òptiques professionals ben diferents, ja que les nou persones entrevistades provenen d’àmbits professionals diversos, l’acadèmic, el polític, el periodístic i el de l’activisme.Read More »

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870) │ Apunt de Daniel Vilarrúbias

orgueEls llibres o “quaderns” d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular a tots els estrats socials, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis, el 6 de gener).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial (des de l’espai de l’església, a l’instrument que és l’orgue, durant els oficis, etc.) es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com es sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum devia iniciar-se després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

Aquestes músiques –quasi sempre instrumentals– es copiaven en llibretes o quaderns de música pautada, d’una extensió molt variable, que l’organista es feia al seu gust, i ordenades segons els tons musicals que li anaven bé per poder interposar-les entre les peces dels oficis de manera que no hi hagués discordança musical, sinó que el xoc fos conceptual, ja que el públic i la feligresia podien reconèixer allò que s’havia “afegit” a la música de les misses, cosa que augmentava molt l’espectació i el murmuri de qui hi assistia.Read More »

Polítiques de suport a les famílies │ Apunt de Xavier Riudor

familiesÉs una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.

Són diversos els factors que permeten explicar la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia: La progressiva incorporació de les dones al mercat de treball, les dificultats d’emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere, que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones, l’envelliment de la població i de la dependència o l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en les famílies.

Tots aquests canvis, de tota manera, no són contradictoris amb la percepció que la institució familiar està ben consolidada. Primer de tot, la gran majoria de la població catalana, un 87,7% el 2011, viu dins d’una estructura familiar. A més, el gran gruix de la població catalana segueix considerant la família com una institució fonamental en les seves vides.

Davant d’aquest context, el CTESC ha volgut aproximar-se a una de les institucions que vertebren de manera més significativa la societat i, a partir de conèixer la seva transformació, valorar i fer propostes en relació amb les polítiques de suport a les famílies que es desenvolupen al nostre país.Read More »

Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

 

Construint el territori. Arquitectura tradicional i construcció del paisatge a Catalunya │ Apunt de Fabien Van Geert i Ferran Estrada

32-33Catalunya és un país amb una gran diversitat i riquesa de paisatges, que són el resultat de segles d’activitat humana sobre un territori molt variat. Des de la costa fins a l’alta muntanya i passant per les planes de l’interior, els paisatges que trobem al nostre país són el reflex de les formes de vida de la gent que hi ha viscut al llarg del temps. L’arquitectura tradicional és un dels elements bàsics que donen forma i constitueixen aquest paisatge.

L’arquitectura i el paisatge com a creacions socioculturals constitueixen una part substancial del patrimoni d’una societat. Això s’ha traduït en un gran nombre d’estudis que tracten l’arquitectura, les seves funcions i els seus aspectes socials, econòmics i tècnics. La fascinació per la casa, per exemple, es deu al fet que contribueix a donar als paisatges el seu caràcter distintiu i al fet que és un element central que permet apropar-nos a altres aspectes de la vida social.Read More »

Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

lletres i arts

Aquesta publicació editada per la Institució de les Lletres Catalanes, recull les xerrades del cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” realitzat durant el 2018 amb motiu de la commemoració dels 10 anys de la mort de Josep Guinovart.

Josep Guinovart (1927-2007) va ser un dels màxims expo­nents de l’avantguarda plàstica catalana i espanyola de la 2a meitat del s. XX, i encarna com pocs la figura de l’artista en mu­tació constant, delerós d’interactuar amb la realitat de múltiples maneres. Per això podem dir que es reinventa constantment —realista, expressionista, magicista, matèric, informalista, abstracte: cap d’aquestes etiquetes no l’abasta en tota la seva complexitat— i concep la seva obra com un procés de recerca inacabable pel que fa a l’ús de tècniques, suports i materials.

El cicle “Lletres i Arts. Visions de Josep Guinovart” es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de l’artista, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida.Read More »

Estratègies dels municipis en matèria de joventut a Catalunya │ Apunt de Saleta Fabra

aportacionsokAquest estudi es basa en una enquesta realitzada entre el desembre de 2016 i el gener de 2017 al conjunt de municipis catalans sobre les polítiques de joventut que duen a terme. L’objectiu de l’estudi és oferir una reflexió basada en dades empíriques sobre les capacitats, els reptes i les dificultats de les administracions locals per donar respostes basades en la complexitat i la integralitat a les necessitats i les problemàtiques juvenils.

L’anàlisi plantejat parteix de la classificació dels municipis catalans en funció de la seva capacitat per abordar polítiques adreçades a joves en tres paradigmes d’intervenció en matèria de joventut: les polítiques afirmatives, enteses com a aquelles que cerquen enfortir i visibilitzar la condició juvenil com una etapa plena; les polítiques de transició, basades en una condició de la joventut com un període de pas entre la infància i l’adultesa; i les polítiques orientades a incidir en els eixos de desigualtat, on es prioritza una visió de la joventut en què es donen un seguit de processos que poden generar més risc de vulnerabilitat present i futur. Així mateix, l’estudi intenta retre comptes de quins són els factors que contribueixen a desenvolupar unes o altres estratègies en cadascun dels tres paradigmes analitzats.Read More »