El 2024 es va declarar Any Joan Salvat-Papasseit, en commemoració del centenari de la mort del poeta. El comissari de l’Any Salvat-Papasseit va ser Ferran Aisa i la commemoració va ser coordinada per la Institució de les Lletres Catalanes.

El 2024 es va declarar Any Joan Salvat-Papasseit, en commemoració del centenari de la mort del poeta. El comissari de l’Any Salvat-Papasseit va ser Ferran Aisa i la commemoració va ser coordinada per la Institució de les Lletres Catalanes.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. L’objectiu de la secció monogràfica és presentar una selecció de treballs que permeti al lector endinsar-se en alguns dels reptes principals que planteja aquesta qüestió.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat la Guia de competències professionals de les figures vinculades a l’aprenentatge i el desenvolupament de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, número 14 de la col·lecció «Eines per als recursos humans«.
La publicació pretén, d’una banda, concretar les competències que han de formar part dels perfils vinculats a l’aprenentatge i el desenvolupament a les administracions públiques i, de l’altra, esdevenir un instrument de referència aplicat al desenvolupament i la gestió de processos de selecció, aprenentatge, perfeccionament, actualització i desenvolupament d’aquestes figures. En aquest sentit, la guia contribueix a superar la dispersió actual en la definició d’aquests rols, facilita criteris compartits i reforça la professionalització d’unes funcions sovint poc formalitzades.

La Revista de Llengua i Dret ha publicat el seu número 85, corresponent al juny de 2026, amb una secció monogràfica dedicada a un àmbit fonamental però sovint poc conegut de la història de la llengua catalana: l’avaluació i l’acreditació dels coneixements de català.
Coordinada pel professor Daniel Casals i Martorell (Universitat Autònoma de Barcelona), aquesta secció monogràfica ofereix una visió de conjunt sobre els organismes i les iniciatives que, al llarg de més d’un segle, han tingut la responsabilitat de certificar el coneixement de la llengua catalana als diferents territoris de parla catalana. Es tracta d’una aportació rellevant per entendre com s’ha construït i consolidat el sistema actual de certificació lingüística, així com el paper que han tingut institucions públiques i entitats de la societat civil en la preservació, l’ensenyament i la difusió de la llengua.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 29 de l’European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, que porta per títol “2030 Agenda: What’s next”. Es tracta d’una edició monogràfica dedicada a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides (ONU) després de 10 anys de la seva aprovació i en un moment clau en què encara el tram final.

El Firmament és la darrera obra publicada pel Teatre Nacional de Catalunya, tot coincidint amb el muntatge dirigit per Gara Roca Cendra que es representa a la Sala Petita entre el 6 de maig i el 14 de juny d’aquest any.
Es tracta d’una peça de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood, una de les veus més destacades del teatre contemporani, coneguda per abordar qüestions socials i polítiques amb profunditat i intel·ligència. La traducció i l’adaptació són de la mateixa directora, Gara Roda, que ha traslladat l’acció de l’Anglaterra rural a una Catalunya igualment marcada per les jerarquies i les tensions socials.

La revista Paperclip, impulsada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, té l’objectiu de difondre reflexions i bones pràctiques sobre la gestió pública, la innovació administrativa i l’activitat institucional. Es tracta d’un instrument de divulgació pensat per al personal de l’Administració i per a totes aquelles persones interessades en el funcionament intern del sector públic, i especialment en qüestions relacionades amb l’autogovern.
El darrer número, “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025”, és un estudi de Marc Sanjaume-Calvet, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Se suma a altres treballs sobre aquesta província canadenca, reconeguda com a nació, publicats recentment a Paperclip: “La federació canadenca el 2025: acords institucionals, problemes clau i reptes” i “El Quebec i les relacions intergovernamentals”.

El número d’enguany de #SomINEFC celebra la vitalitat d’un institut que no només forma professionals de l’activitat física i l’esport sinó que també impulsa recerca, projectes socials i iniciatives que connecten el moviment amb la transformació del país. Ens ofereix una finestra a tot allò que passa als centres de Barcelona i Lleida, i apunta, amb una entrevista al conseller d’Esports, a com serà el nou centre INEFC Pirineus, a la Seu d’Urgell.

El recull Èdip rei. Èdip a Colonos. Antígona recupera les tres grans tragèdies tebanes de Sòfocles traduïdes per Carles Riba, un clàssic de la nostra tradició literària, tot coincidint amb el muntatge Èdip & Antígona del Teatre Nacional de Catalunya, una relectura lliure dirigida per Carlota Subirós.
Les tres obres expliquen el destí tràgic d’Èdip i la seva família, des del descobriment del parricidi i l’incest a Èdip rei a l’exili i la mort del protagonista a Èdip a Colonos, que desemboca en un conflicte entre la llei humana i la llei divina a Antígona. La llibertat, la responsabilitat moral i la tensió entre el poder institucional i la consciència individual en són els temes principals, que continuen interpel·lant-nos avui dia, després de dos mil·lennis i mig.

La biografia de Pepeta Planas representa una exploració significativa de la intersecció entre la història personal i col·lectiva del Pirineu, així com del desenvolupament de l’esport femení a Catalunya. Nascuda a Ripoll i amb arrels profundament enraigades a La Molina, Planas va viure en una època en què l’esquí era considerat un privilegi d’una minoria i no una activitat accessible per a tothom. La seva trajectòria es configura com un testimoniatge dels canvis socials i culturals que han marcat el pas del temps, alhora que il·lustra la capacitat de les dones per obrir-se camí en àmbits tradicionalment dominats per homes.
