Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 34 de la col·lecció Obres Digitals, Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic. Es tracta del treball de fi de postgrau dels alumnes Anna Maria Busto (Ajuntament de Lliçà de Vall), Joan Carles Garcia (Ajuntament de Berga), Àlex Gombau (Consell Comarcal del Tarragonès) i Montserrat Hidalgo (Consorci Administració Oberta de Catalunya) en la tercera edició del Postgrau en Administració Electrònica i Govern Obert al Món Local (curs 2020-2021) de la Fundació Universitat de Girona.

L’estudi se centra en el sistema de gestió documental electrònic (SGDE) per facilitar la comprensió i la implantació de la gestió documental electrònica a les administracions públiques, especialment als ens locals. Els autors constaten que l’SGDE “representa els fonaments d’un edifici sobre els quals es desenvoluparan altres elements que aniran configurant el desplegament integral de l’Administració electrònica”.

La implantació d’un SGDE es fonamenta en la millora de l’eficiència dels processos organitzatius mitjançant l’adopció de criteris normalitzats i bones pràctiques. Proporciona una visió integral dels diferents àmbits de la gestió documental, afavoreix la conservació i la disponibilitat dels documents i estableix les eines o instruments necessaris per facilitar-ne la utilització.

Llegeix més »

Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 46 │Apunt de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Aquest nou volum (46) de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, compta amb un dossier central que porta per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Sota la coordinació de les antropòlogues Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues vinculades a la Universitat de Barcelona, hi trobareu un ampli conjunt d’articles que aborden l’impacte social i cultural que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat: la crisi sanitària i sobre el sistema de salut, els efectes en les relacions laborals i de gènere, en el món de les cures, en el turisme i la mobilitat, en l’alimentació, en el camp de la cultura, el patrimoni i els museus, etc. El dossier, doncs, planteja des de l’antropologia i les ciències socials en general una reflexió aprofundida sobre els efectes i les dinàmiques socials i culturals desencadenades per la irrupció d’una pandèmia d’abast global com ha estat la Covid-19.

A més, la revista inclou també els apartats “Miscel·lània” i “Recerques etnològiques” que apleguen un conjunt de sis articles d’enfocaments i temàtiques variades, i que ens presenten treballs d’investigació de diferents realitats socials actuals vinculades amb els impactes del turisme a la ciutat de Mallorca, la tradició artesanal catalana a partir d’un estudi de cas, la celebració del Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla), l’agroecologia i la sobirania alimentària a partir de l’experiència en un poble de la comarca de la Segarra, un treball etnogràfic sobre els cantirers de Miravet i un estudi sobre les tensions tradició-modernitat expressades en el món del pessebrisme.

Llegeix més »

“Postectura. La construcció del demà” │ Apunt de Bernat Puigdollers

L’any 1950 es va inaugurar a les Galeries Laietanes de Barcelona la primera i única exposició del grup Postectura, un col·lectiu format per sis pintors i sis escultors: Esther Boix, Joaquim Datsira, Ricard Creus, Josep Martí Sabé, Francesc Torres Monsó i Josep M. Subirachs. Encara que tots havien mostrat la seva obra en certàmens col·lectius com el Saló d’Octubre, l’exposició de Postectura. La construcció del demà marca un abans i un després en les seves trajectòries.

Per a molts d’aquests artistes és la primera mostra de la seva obra i representa una presa de consciència i l’afirmació d’una trajectòria artística incipient. Tots aquests esdeveniments els duen a convertir-se en figures destacades de les segones avantguardes catalanes.

El catàleg recull el conjunt d’obres exposades a la mostra “Postectura. La construcció del demà”, duta a terme al Museu d’Art de Girona i aprofundeix en el procés de gènesi del grup i en el context cultural i artístic que el va fer possible. A través dels diversos capítols temàtics del catàleg, el lector pot recórrer els orígens artístics dels membres del grup: el taller de l’escultor Enric Monjo i l’Escola Llotja de Barcelona, la trajectòria d’altres grups paral·lels com els Betepocs i el Grup Flamma i, evidentment, la seva participació en l’exposició a les Galeries Laietanes.

Llegeix més »

Les publicacions de la Generalitat a la Setmana del Llibre en Català

Enguany les publicacions de la Generalitat tindran un estand propi a la Setmana del Llibre en Català, que s’inaugura avui 9 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona.

Del 9 al 18 de setembre, serem a l’estand núm. 50, difonent i venent les publicacions de la Generalitat.

L’accés al recinte de la Setmana de Llibre en Català és lliure i l’horari d’obertura és:

Divendres 9, de 16.30 a 21.00 h.
De dissabte 10 fins dissabte 17, de 11.00 a 21.00 h.
Diumenge 18, de 11.00 h a 14.00 h.

A més, dissabte dia 17, a les 18 h, hi presentarem el llibre Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual (escenari 2). Comptarà amb la participació de Joan Manuel Tresserras i Anna Dalmau i Anna Mora, curadores del llibre.

L’agenda de la Setmana és plena d’activitats.

La transversalitat a l’àmbit comunitari │ Apunt d’Ana Nogueras i Robert Gimeno

Treballar des de la transversalitat és un objectiu i una estratègia alhora. Aquest llibre parla del treball transversal a l’àmbit local i la seva importància en el desenvolupament de l’acció comunitària.

Parteix de l’experiència i la trajectòria del programa de Prevenció i Mediació Comunitària (PMC) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en el seu treball de suport, assessorament i acompanyament, en temes de prevenció i gestió de conflictes amb infants i joves, a un centenar de municipis i una dotzena de consells comarcals de Catalunya, des de la seva implantació el novembre de 2004.

En els dos primers capítols, es proposa una definició i una reflexió sobre la transversalitat com a mètode de treball, tal com s’entén des del programa de PMC i com s’ha vingut practicant durant tots aquests anys. Una fórmula que ha promogut el desenvolupament de nombroses iniciatives transversals en diversos municipis i dels quals es recullen alguns exemples en el capítol 3.

Moltes d’aquestes iniciatives van néixer, coincidint amb la creació el 2018, de la comunitat de pràctica, la “CoP transversalitat”, emmarcada dins de les activitats del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada i alguns dels seus membres han col·laborat en la seva redacció.

Llegeix més »

Memòries controvertides i patrimoni. Usos i abusos del passat immediat │ Apunt del Memorial Democràtic

El passat se’ns apareix com omnipresent i està contingut en el present de tal manera que ha esdevingut, en algunes ocasions, un recurs aplicable en una diversitat considerable d’usos. És tal aquesta multiplicitat d’usos que, amb freqüència, la generació d’un coneixement rigorós dels temps que ens han precedit és una excepció i, deixat en un segon pla, s’imposa la comercialització, la superficialitat i la banalització. Abunden arreu, i especialment en l’àmbit de la gestió del patrimoni, recreacions que volen atènyer la impossibilitat de reproduir el passat tal com va ser. També, creacions literàries, propostes cinematogràfiques i sèries televisives tenen en el temps pretèrit una gran font d’inspiració. Alhora, també, proliferen jocs de vídeo, atraccions de parcs temàtics o activitats lúdiques com jocs d’escapada en viu (escape room) que fonamenten els seus guions en fets o personatges històrics. Aquesta industrialització del tractament del passat comporta distorsions i carències de rigor. Tot empitjora quan el passat que es vol restituir o que es vol explotar turísticament està relacionat amb fets heretats de caire traumàtic. És a dir, quan es tracta d’episodis que continuen persistint com a no resolts en la memòria col·lectiva. Pensem en conflictes bèl·lics relativament recents, genocidis, dictadures, guerres brutes i violències polítiques.

Una eina per tractar aquests passats és la patrimonialització. Una de les preguntes que ens podríem formular és si aquestes opcions de preservació han de tenir límits ètics. Quins són els mecanismes lícits de patrimonialització quan el material sobre el qual es treballa es tracta d’episodis traumàtics relativament recents? Amb freqüència s’ha parlat d’indústria de la memòria per criticar negativament el que es considera una aproximació irrespectuosa al passat. La banalització, el maniqueisme i la simplificació són alguns dels atributs que s’empren quan les visions del passat que s’acaben imposant socialment s’allunyen de la precisió historiogràfica suposadament científica i de l’honestedat intel·lectual. Però, una altra pregunta a fer-se és qui ha de garantir aquesta transmissió i divulgació acurades de les lectures del passat. Les polítiques públiques de memòria, sens dubte, hi poden tenir un paper fonamental. Podrien ser la base per edificar el que en àmbits anglosaxons es coneix com una «història pública». És a dir, fer possible que els continguts generats des del camp de la historiografia especialitzada arribin al conjunt de la ciutadania. És obvi, doncs, que en aquest accés hi han de tenir un paper rellevant el foment i la divulgació en forma d’adaptació d’aquests continguts a les tècniques de patrimonialització i als circuits del turisme cultural.

Llegeix més »

Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país. Catàleg de l’exposició │Apunt de Jordi Manent

Un país el construeixen persones, col·lectius, entitats, institucions, empreses… Entre les persones a títol individual que ajuden a fer avançar un país n’hi ha que deixen més petjada i n’hi ha que menys. Triadú va ser, sense cap mena de dubte, una personalitat polièdrica que va deixar una empremta fonda a Catalunya, una característica que se li va reconèixer en vida a través d’homenatges i premis diversos i que, ja traspassat, es continua posant de relleu.

Joan Triadú va ser mestre, crític literari, escriptor, traductor, activista…, oficis i actuacions en què sempre va destacar. L’exposició i catàleg Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país se centra en l’activisme de Triadú al llarg de dècades, un activisme que es desplega en tres direccions: el patriòtic, el formatiu i el literari i cultural. Són desenes i desenes les iniciatives culturals que va impulsar o en què va col·laborar el pedagog: el Concurs Literari Parroquial de Cantonigròs, l’Any Fabra, les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, els Jocs Florals de la Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres catalanes… I també és destacable el seu pas per Òmnium Cultural, la Delegació d’Ensenyament de Català (DEC), la Institució Cultural del CIC, el PEN Club, la Plataforma per la Llengua i tantes altres entitats i institucions, així com la creació de les escoles Betània i Thau. A l’exposició, també s’hi repassa les seves col·laboracions a Forja, Ariel, el diari Avui i Serra d’Or, entre moltes altres capçaleres.

Llegeix més »

Periscopi. Recorregut i realitats de l’art penitenciari a Catalunya │ Apunt d’Ángela Martínez i Sònia Marco

L’art com a eina d’expressió ha existit durant tota la història de la humanitat. L’ésser humà l’ha fet servir responent en cada moment a diferents necessitats. A les presons de tot arreu, històricament es poden trobar dibuixos als murs de les seves cel·les, cançons fetes per les persones internes, escrits…

Des de fa més de trenta anys, les presons catalanes compten amb professionals de diferents disciplines artístiques que acompanyen el seu alumnat dels tallers en els seus processos creatius.

Aquesta publicació mostra algunes de les experiències artístiques que són el reflex de la construcció d’un model propi, un lloc clau dins la presó i el model de rehabilitació català: els tallers artístics. A través de la comunitat de pràctiques (CoP) gestem uns tallers en xarxa habitats per persones que intercanvien idees i fan projectes conjunts.

Reflex de tot això és aquesta edició que us presentem, fruit d’un mosaic d’experiències, algunes de les quals dins el context de la COVID-19.

Llegeix més »

El valor de les dades obertes i casos d’ús │ Apunt de la Secretaria de Govern Obert

La nova publicació de la col·lecció de Govern Obert, vol mostrar el valor del govern obert, i en particular de les dades obertes, però sobretot la seva aplicació per contribuir a resoldre els grans reptes als quals fa front la societat.

El govern obert és una manera de governar basada en tres principis: transparència, participació i col·laboració. Certament, un govern transparent, participatiu i col·laboratiu ens obre un camí cap a una democràcia de millor qualitat, en què la presa de decisions és més eficaç i fiable. Però no es pot oblidar que les dades s’han expandit de tal manera per tota la nostra societat que han esdevingut omnipresents pràcticament en tot el que fem i en tots els aspectes de la nostra vida i el nostre entorn. No ens ha de sorprendre, doncs, que les dades també estiguin plenament incorporades en el govern obert. Sense anar més lluny, les dades obertes en particular, i el coneixement compartit en general, han estat les eines clau que durant la pandèmia han permès coordinar-se a gran escala i velocitat des de molts àmbits de la societat.

El volum 8 El valor de les dades obertes i casos d’ús mostra més exemples de quin és l’impacte d’obrir dades, compartir-les i posar-les a disposició del bé comú. Hi trobareu, entre d’altres, exemples sobre la supervivència i promoció del petit comerç a Nova York, la millora de l’educació a Mèxic, la gestió de desastres naturals al Nepal, la violència de gènere a Colòmbia i Veneçuela, o com fer front a la fam a diversos països del continent africà. Exemples que mostren que compartir dades en el marc del govern obert posa les bases d’un canvi cultural i institucional pel que fa a la manera de fer front a reptes complexos i compartits.

Llegeix més »

Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles │ Apunt de Josep Garcia i Miràngels

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat al llarg de l’any 2021 la celebració de l’Any Manuel Cubeles (1920-2017) amb motiu dels 100 anys del seu naixement. Aquesta publicació és un homenatge a l’autor i la seva obra.

La Miscel·lània és un recull de vint-i-set textos de dinou autors diferents i tretze entrevistes i converses de l’autor que conviuen amb textos de nova fornada que volen fer visibles les altres aportacions de Manuel Cubeles a la ràdio, la televisió, el teatre, el mecenatge cultural, el teatre medieval…, a més de la seva destacada aportació a la dansa tradicional catalana al llarg dels segles XX i XXI, on encara hi ha camí per recórrer en l’estudi i divulgació de la seva obra.

La Miscel·lània està organitzada en cinc apartats i, al darrer capítol, Manuel Cubeles pren la paraula en les entrevistes i converses. L’obra es clou amb les Corrandes de Jaume Arnella dedicades a Manuel Cubeles. Gairebé la totalitat dels textos s’han publicat en el seu idioma original. En la majoria, s’hi han inclòs notes addicionals per tal de facilitar-ne la contextualització.

Llegeix més »