Revista Eix núm. 9, juny 2020 │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el seu Sistema Territorial han publicat el novè número de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica.

Aquest número 9 d’Eix dedica el dossier central a les “indústries del rentar”: del safareig a la rentadora, i fa un recorregut per la història d’indústries relaciones amb el rentat, algunes de les quals van tenir un fort arrelament al nostre país. Inclou, a més, una visita guiada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia de la mà del xef del restaurant Via Veneto, David Andrés, i articles dedicats als forns de La Rajoleta, com a referent de la ceràmica industrial del modernisme, i a la Berguedana i l’espionatge industrial.

També, destaquen l’entrevista a la historiadora i geògrafa Mercè Tatjer, sobre la història de Barcelona, dins la vessant de la defensa del patrimoni industrial, i una ruta per Vilanova i la Geltrú per conèixer la seva tradició marinera i el desenvolupament industrial que va comportar-hi l’arribada del ferrocarril.

Read More »

Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià │ Apunt de Miguel Doñate i Raúl Márquez

Aquesta obra aporta un altre punt de vista sobre les transformacions que es produïren al Pla de Barcelona a conseqüència de l’expansió urbanística de la ciutat des del darrer quart del segle XIX. Un punt de vista que no situa Barcelona com a eix de l’anàlisi sinó Sarrià –el darrer dels pobles del Pla annexionats per Barcelona– i la seva gent. És aquest un estudi sobre la pervivència i la recreació d’una identitat i un estil de vida diferencials atribuïts a Sarrià pels seus veïns i veïnes (els autorepresentats com “de tota la vida”), sobre els fets de la història més remota i l’imaginari que gira al seu voltant, sobre la història viscuda i els trets de la vida social que configuren, fins al present, la idiosincràsia de Sarrià (particular però no excepcional ni aliena a d’altres barris i viles).

Combinant l’estudi històric i documental amb l’etnografia, es detallen elements com l’impacte en la longue durée que va produir l’annexió a Barcelona (impacte físic però sobretot social i cultural), i també la vivència que ha tingut una part del veïnat dels canvis més contemporanis patits pel barri: canvis urbanístics, econòmics, demogràfics, socials, culturals… Essent el llibre una mena d’història oral o microhistòria d’etapes com ara la guerra civil, la postguerra i la dictadura o les darreres dècades del segle XX. Una història teixida de manera coral, a partir de les històries viscudes individualment i col·lectiva per moltes sarrianenques i sarrianencs –nascuts entre la dècada dels anys 20 i 50 del segle passat, principalment–, amb qui es realitzaren tallers de memòria; o sigui, de reconstrucció i enfortiment d’un determinat imaginari i realitat històrica. El llibre, per últim, és també l’estudi d’un seguit de fenòmens comuns a les grans ciutats en el darrer segle, com són els nous models de ciutat que s’instauren (expansió, urbanisme rectilini, eixamples…), nous motors de desenvolupament econòmic, noves formes de socialització i d’organització de la ciutat (divisió en districtes, segregació de les zones residencials o industrials), desenvolupament econòmic i mercantilització de l’espai, entre d’altres.

Miguel Doñate Sastre i Raúl Márquez Porras
Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Read More »

Regeneració urbana i Llei de barris a la vegueria del Penedès | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la col·lecció Obres Digitals, Segregació socioresidencial i polítiques de regeneració urbana al Penedès. Una avaluació de la Llei de barris. Es tracta d’un estudi del secretari interventor de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Ivan Montejo. En concret, és un treball final del Màster oficial en Gestió Pública (EACP-UAB-UPF-UB) en la seva edició 2017-2018.

L’estudi parteix de preguntes com: ‘Quina és l’estructura de la segregació socioresidencial al Penedès?’ ‘Quines particularitats presenta?’ O ‘La Llei de barris ha finançat projectes en les zones més vulnerables del Penedès?’ Per respondre-les, Montejo dibuixa una tipologia bàsica d’àrees residencials, determina el seu nivell de segregació i identifica zones d’especial vulnerabilitat o exclusió. Un cop definit l’escenari, contrasta aquestes dades amb els projectes finançats a l’empara de la Llei de barris i n’avalua l’adequació dels criteris de selecció.

Montejo defineix la Llei de barris com l’instrument de política urbana més important que s’ha impulsat a Catalunya en els últims quinze anys i constata com la zona de residència, més enllà de ser un receptacle d’agregació d’individus, pot constituir-se en un important condicionant de les oportunitats vitals dels seus residents. És el que alguns científics socials han definit com l’efecte barri.

Read More »

La Sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

La Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 (causa especial 20907/2017) sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya constitueix una resolució judicial d’una gran rellevància. Es tracta de la causa seguida contra exmembres del Govern de Catalunya, l’expresidenta del Parlament de Catalunya, el president d’Òmnium Cultural i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per actuacions presumptament vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.

La importància d’aquesta Sentència no es limita a l’àmbit estrictament penal i a l’afectació dels drets de les persones encausades i condemnades, sinó que també incideix en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya. Cal destacar especialment el fet que les persones processades i acusades de delictes greus que podien comportar altes penes de presó fossin elegides com a representants polítics pels ciutadans catalans en tots el àmbits territorials: català, estatal, europeu i municipal (Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Senat, Parlament Europeu i Ajuntament de Barcelona). Aquestes decisions del cos electoral, que suposen l’elecció de persones per exercir funcions representatives, vinculades de manera directa o indirecta a l’autogovern de Catalunya, van acabar restant ineficaces com a conseqüència del desenvolupament del procés penal i la sentència que l’ha culminat provisionalment. Addicionalment, es tracta d’una sentència que probablement incidirà en un futur proper en la interpretació jurídica i en el desenvolupament pràctic de la democràcia espanyola.

Read More »

Homenatge a Pau Casals (1876-1973) │Apunt de Josep Maria Figueres

A la col·lecció «Catalans Il·lustres», al costat de Pompeu Fabra, Enric Prat de la Riba, Jacint Verdaguer… acaba d’aparèixer un volum dedicat al vendrellenc músic universal, potser el català més conegut al món, com a homenatge en el centenari d’una de les seves realitzacions: l’Orquestra Pau Casals. Aquest volum ofereix una visió farcida de novetats sobre el violoncel·lista universal amb dades sobre la seva bibliografia i la seva vida. El llibre, amb un apartat gràfic remarcable, consta de tres parts: una antologia poètica, una guia bibliogràfica i una cronologia de premis, reconeixements i honors. L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, president de la Fundació Pau Casals, prologa l’obra destacant els alt mèrits del músic lloat arreu i, per tant, l’oportunitat de l’edició.

A la primera part de l’obra, hi figura així l’antologia poètica, amb un terç del total de l’espai. S’hi apleguen poemes d’autors coneguts a Catalunya com Josep M. de Sagarra, Ventura Gassol, Marià Manent, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Olga Xirinacs, Jaume Vidal i Alcover, Rosa Fabregat, amb altres de Catalunya del Nord, Puerto Rico, Sudamèrica… acostant la paraula més bella, la poesia, a qui tota la vida servà els sons com a objectiu. Els 53 poemes d’una textura ben diversa configuren una singular visió de la personalitat de Casals a través dels sentiments de qui s’emociona amb aportacions com les interpretacions de les Suites de Bach, les audicions d’El Pessebre o el compositor sensible de peces tan emblemàtiques com el Cant dels ocells.

Read More »

Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

La publicació Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere permet a les lectores i els lectors prendre la temperatura al concepte d’igualtat de gènere, amb una visió actual, coral i crítica sobre la influència real de les noves tecnologies a les nostres societats, i en particular a les polítiques que incorporen la perspectiva de gènere.

L’equip de dones periodistes de Storydata coordina un volum d’entrevistes fetes a deu dones amb experiència i coneixements profunds sobre dos elements clau per al futur: la constatació de la importància i el potencial de les dades obertes, per una banda, i la mancança encara, per l’altra, de polítiques públiques fetes a partir de dades representatives de tota la societat i no tan sols del 50%.

Hi trobareu les entrevistes realitzades a Ángeles Álvarez Álvarez, Lidia Arroyo Prieto, Renata Avila Pinto, Estel Crusellas Tura, María de la Fuente Vázquez, Laura Martínez Portell, Mireia Mata i Solsona, Thais Ruiz de Alda, Marta Ruiz Costa-Jussà i Carme Torras Genís.

Aquest volum 7 de la col·lecció “Govern Obert” pretén, en definitiva, convidar-nos al debat i a la reflexió sobre com les dades obertes són també clau en la lluita contra la discriminació de gènere.

Text complet versió pdf: català | castellà | anglès

Vegeu el vídeo de la presentació del llibre

Altres títols de la col·lecció de Govern Obert

Gestió dels recursos humans als serveis centrals de la Generalitat | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 26 de la col·lecció Obres Digitals, Reptes en la gestió de les persones en el context de la transformació digital: una proposta de metodologia de dimensionament dels serveis centrals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, un estudi d’Anna Díaz, cap de l’Àrea d’Organització del Departament de la Presidència i alumna de tercer cicle a l’EAPC. Es tracta d’un treball final del Màster en Direcció Pública impartit per l’Escola i la UOC en la seva primera edició 2017-2019.

La publicació respon a diverses preguntes: la nostra estructura és la més eficient per dur a terme les funcions que tenim encomanades? Tenim el nombre de persones necessàries, al lloc adequat, amb els perfils adients i treballant en allò que cal fer? L’autora parteix d’una anàlisi de l’estructura i repassa anteriors projectes de dimensionament dels recursos humans a la mateixa administració catalana, a partir també d’experiències en altres administracions públiques i entrevistes amb persones expertes.

L’estudi permet una reflexió sobre l’actual configuració dels serveis centrals dels departaments i dissenya una metodologia que permetria establir el nombre de dotacions de les unitats directives d’aquests serveis. Es constata com el disseny de l’estructura i la distribució de competències dins de les secretaries generals s’ha fet al llarg del temps de manera desigual en cada departament.

Read More »

Catàleg de paisatge. Comarques Centrals │ Apunt de Gemma Bretcha

  

Un catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic creat per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les Comarques Centrals, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és una eina fonamental per al coneixement del territori.  

La publicació, coordinada per l’Observatori del Paisatge i el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l’Observatori. El document identifica un total de 27 unitats de paisatge, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134.  

El llibre, de 693 pàgines, 317 fotografies i 55 mapes (aquests últims, realitzats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als aspectes generals del paisatge de les Comarques Centrals (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística, valors del paisatge, així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge de les Comarques Centrals a partir de les seves singularitats. Per altra banda, s’analitzen els paisatges d’atenció especial de l’àmbit (mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès, colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter i l’Eix Transversal), es formulen els objectius de qualitat paisatgística i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. El bloc 6 és el que tracta una per una les 27 unitats de paisatge de les Comarques Centrals. L’últim bloc recull la documentació de referència. 

Read More »