Diccionari d’educació | Post de Joan Mallart

Crida a la utilització i al suggeriment de noves propostes de termes

El Diccionari d’educació (TERMCAT, 2011) ha estat presentat públicament a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 8 d’octubre passat i també a Andorra el 8 de novembre, en presència de les autoritats educatives que l’han fet seu. Esdevé així un instrument útil i pràcticament oficial, quasi un diccionari normatiu en el camp de l’educació. Però si no es converteixen en usuals les propostes que s’hi recullen no hauran servit prou els esforços de normalització que s’han promogut en la seva realització. Són els especialistes i el professorat els qui tenen la possibilitat de convertir els termes en usuals fent-los servir en la seva pràctica quotidiana. També la premsa i els mitjans de comunicació haurien d’emprar els termes que s’hi contenen. Habitualment ja es fa així.

En un moment de la nostra història recent, hem aconseguit bandejar barbarismes flagrants com *bussón i *sello i han esdevingut normals les formes genuïnes correctes de bústia i segell. Semblava difícil… Ara hauríem de seguir en una línia semblant fent ús sempre que sigui possible de:
-patenta o quintada, en lloc de *novatada
-assetjament escolar, en lloc de *bullyingRead More »

El diccionari terminològic | Post de Joan Rebagliato

El diccionari terminològic proposa un viatge en tres etapes per les entranyes dels diccionaris: primer, per cada part de l’estructura general; després, per cada camp d’informació d’un terme, i, finalment, pel procés que permet d’elaborar-ne un.

Qualsevol viatge, però, implica seleccionar un itinerari i uns punts concrets on aturar-se. En el viatge proposat, es poden citar com a punts principals d’aturada la reformulació de les categories lèxiques (amb paràmetres nous en lexicologia i terminologia catalanes), el bandejament de determinats usos en la definició i l’ordre d’un camp tan poc subjecte a l’ordre com són les notes.Read More »