Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Eugeni d’Ors. Potència i resistència l Post de Míriam Romeu

La Institució de les Lletres Catalanes publica el llibre Eugeni d’Ors. Potència i resistència.

L’edició del llibre és a cura del Xavier Pla (Girona, 1966), professor, crític literari i especialista Eugeni d’Ors. El llibre, de 244 pàgines, inclou més d’una trentena de textos de tesi de d’autors de diferents àmbits com Joan-Ramon Resina, Mary Ann Newman, Jordi Gràcia o José-Carlos Mainer amb la voluntat de donar una visió polièdrica de la figura d’Eugeni d’Ors, des de diferents vessants i vinculacions polítiques, estètiques i intel·lectuals.

El llibre es completa amb dos blocs il·lustrats amb més d’un centenar d’imatges, moltes d’elles inèdites, procedents en part del fons Eugeni d’Ors de l’Arxiu Nacional de Catalunya.  La selecció imatges són fruit d’una llarga feina de documentació i recerca, s’ha fet una selecció a partir d’un gran gruix de material, molts d’ells sorprenents, a través del qual es pot seguir l’evolució vital d’Eugeni d’Ors, el desenvolupament de la defenestració d’Eugeni d’Ors seguint els documents oficials de la Mancomunitat o veure la gran quantitat de correspondència que Ors va intercanviar amb personalitats tan diferents i importants del segle XX com Andreu Nin, Mircea Eliade o  Salvador Dalí.

Eugeni d’Ors és una figura complexa, amb llums i ombres, el llibre no amaga aquesta dualitat del personatge i pretén fer-ne una relectura sense els condicionants previs que l’han mantingut tan de temps com un autor en el purgatori. Com cita Xavier Pla en el seu text introductori: «Joan Fuster va recordar encertadament que de cap manera “admirar” un autor significa “identificar-se” amb la seva posició vital, la seva actitud ideològica o el seu ideari estètic».

El llibre el repartim gratuïtament des de la ILC, si esteu interessats en aconseguir-lo si us plau contacteu amb mromeuc@gencat.cat

Míriam Romeu
Tècnica de programes

Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlita, Moldàvia i Suïssa l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquesta obra ha estat concebuda amb l’objectiu d’oferir al lector una aproximació a diferents models de gestió del plurilingüisme i, per extensió, diferents maneres d’entendre, garantir i promoure els drets lingüístics. Per fer-ho possible, s’han seleccionat sis estudis de cas diferents —Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa— que han estat estudiats críticament per destacats experts en dret lingüístic. La selecció d’aquests models respon a la voluntat d’oferir al lector una visió transversal de com pot gestionar-se el reconeixement i la protecció de la diversitat lingüística a d’altres Estats plurilingües del nostre entorn. Val a dir que alguns dels casos estudiats s’han consolidat, amb el temps, com exemples paradigmàtics on pot ser útil emmirallar-se des d’una perspectiva comparada perquè compten en els seus respectius ordenaments jurídics amb instruments especialment eficients de garantia dels usos lingüístics dels seus ciutadans. Com apreciarà el lector, més enllà de l’anàlisi d’aquests instruments garants, els autors estudien també, indefugiblement, l’escenari polític i sociològic on aquestes garanties s’implementen. Qüestions com ara el marc constitucional de tutela de la diversitat; el model d’organització politicoadministrativa del respectiu Estat; el reconeixement, protecció i encaix de les respectives minories; les tensions identitàries o els marcs de repartiment competencial i la interpretació que en donen els respectius òrgans jurisdiccionals, són algunes de les qüestions que, en major o menor mesura, són analitzades als diferents capítols d’aquesta obra i serveixen als autors per explicar l’origen, evolució, contingut i abast dels mecanismes garants dels drets lingüístics dels ciutadans.

Llibre en format digital:  pdf l epub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

Diccionari de dret administratiu l Post d’Anna Cervera

El Diccionari de dret administratiu, elaborat pel Departament de Justícia conjuntament amb el Termcat, és el tercer volum de la col·lecció «Termes Jurídics», una col·lecció que té com a objectiu publicar diccionaris exhaustius per a cadascuna de les branques del dret.

El diccionari aplega 1.297 termes, que contenen la categoria gramatical corresponent, les equivalències en castellà, la definició en català i les relacions de sinonímia entre els termes catalans quan n’hi ha. A més, gairebé un terç dels articles del diccionari contenen notes de tipus conceptual, la majoria de les quals amplien la informació de la definició. Cal dir que tant pel que fa a la redacció de les definicions i de les notes com pel que fa a la selecció de la terminologia, s’ha comptat amb l’assessorament imprescindible de professors de diferents universitats catalanes.

El diccionari inclou la terminologia del dret administratiu de la manera més exhaustiva que ha estat possible, però, atès que calia delimitar-ne l’abast, no inclou la terminologia específica de determinats aspectes de l’activitat administrativa, com el dret del medi ambient, perquè per la seva especificitat mereixen un tractament a part. No obstant això, sí que s’ha inclòs la terminologia de l’urbanisme.Read More »

Lletres i vins de Catalunya: bibliografia i tasts de llengua l Post del Servei de Biblioteques

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dóna suport a la nova edició del projecte “Biblioteques amb DO 2014” amb l’elaboració d’una sèrie de recursos bibliogràfics. El projecte pretén aparellar les lletres i els vins al servei de la promoció de la lectura i té com a eix de treball les 12 denominacions d’origen dels vins catalans.

Per reforçar aquest objectiu, el Servei de Biblioteques ha publicat l’obra Lletres i vins de Catalunya: bibliografia i tasts de llengua, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística. El document té com a objectiu facilitar el treball bibliogràfic de les biblioteques i donar a conèixer la terminologia bàsica sobre la matèria; per això el seu contingut és doble: una bibliografia bàsica sobre la cultura del vi a Catalunya i un tast de llengua sobre aquest àmbit temàtic.

Read More »

Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

En aquest llibre s’examina l’itinerari legal del model de conjunció lingüística en l’ensenyament en la modalitat que ha estat vigent a Catalunya a partir dels anys noranta, i també el de les Illes Balears; models, l’un i l’altre, que han estat objecte d’estudi pels sociolingüistes i els experts en la pedagogia de les llengües, els quals els han valorat positivament, i que han obtingut l’aval dels tribunals. Tanmateix, la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, en resoldre el recurs interposat pel Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, introdueix alguns matisos en la seva doctrina anterior i això ha portat noves interpretacions respecte del model català per part del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que qüestionen la manera de protegir els drets lingüístics individuals. D’altra banda, a les Illes Balears s’ha modificat recentment el model lingüístic de l’ensenyament en uns termes que també tenen conseqüències per a la protecció dels drets lingüístics. A aquests canvis s’hi refereixen amb deteniment els treballs publicats en el llibre.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat

El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Post d’Oriol Camps

Llibre d'estil de la CCMAEs pot fer aparèixer un menor en un mitjà de comunicació sense permís dels seus pares o tutors? És lícit que un mitjà públic s’aprofiti del dolor de les víctimes de qualsevol accident, atemptat o catàstrofe per fer créixer la seva audiència? En quina llengua s’expressen els mitjans públics de Catalunya? Qui és responsable de la qualitat, no solament de la llengua, sinó també del so, de la imatge i dels continguts dels mitjans públics? Quina és la perspectiva geogràfica i nacional des de la qual emeten els mitjans de la Generalitat de Catalunya?

Aquestes preguntes i moltes més troben resposta en el Llibre d’estil de la CCMA.

L’equip de redacció és nombrós, compost per professionals, periodistes i lingüistes, dels canals de TV3, les emissores de Catalunya Ràdio i els mitjans interactius dependents de la CCMA: Imma Amadeo, Eduard Boet, Lluís Caelles, Teresa Maria Castanyer, Ferran Clavell, Joan Carreras, Marga Hervàs, Susanna Morcillo, Elisa Omedes, Marià Pou i Núria Torra.

La redacció, que va durar més de tres anys, va tenir dues fases, amb dues aproximacions diferents a aquest objecte complex que són els mitjans públics de comunicació de masses. La primera va donar com a fruit la Guia editorial, que recull en un seguit de normes institucionals la manera d’actuar dels mitjans de la CCMA i en defineix els principis, les pràctiques professionals i les condicions per a la presència de publicitat i patrocinis.Read More »

Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster

Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals  en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.

Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?Read More »

Diccionari d’educació | Post de Joan Mallart

Crida a la utilització i al suggeriment de noves propostes de termes

El Diccionari d’educació (TERMCAT, 2011) ha estat presentat públicament a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 8 d’octubre passat i també a Andorra el 8 de novembre, en presència de les autoritats educatives que l’han fet seu. Esdevé així un instrument útil i pràcticament oficial, quasi un diccionari normatiu en el camp de l’educació. Però si no es converteixen en usuals les propostes que s’hi recullen no hauran servit prou els esforços de normalització que s’han promogut en la seva realització. Són els especialistes i el professorat els qui tenen la possibilitat de convertir els termes en usuals fent-los servir en la seva pràctica quotidiana. També la premsa i els mitjans de comunicació haurien d’emprar els termes que s’hi contenen. Habitualment ja es fa així.

En un moment de la nostra història recent, hem aconseguit bandejar barbarismes flagrants com *bussón i *sello i han esdevingut normals les formes genuïnes correctes de bústia i segell. Semblava difícil… Ara hauríem de seguir en una línia semblant fent ús sempre que sigui possible de:
-patenta o quintada, en lloc de *novatada
-assetjament escolar, en lloc de *bullyingRead More »

El diccionari terminològic | Post de Joan Rebagliato

El diccionari terminològic proposa un viatge en tres etapes per les entranyes dels diccionaris: primer, per cada part de l’estructura general; després, per cada camp d’informació d’un terme, i, finalment, pel procés que permet d’elaborar-ne un.

Qualsevol viatge, però, implica seleccionar un itinerari i uns punts concrets on aturar-se. En el viatge proposat, es poden citar com a punts principals d’aturada la reformulació de les categories lèxiques (amb paràmetres nous en lexicologia i terminologia catalanes), el bandejament de determinats usos en la definició i l’ordre d’un camp tan poc subjecte a l’ordre com són les notes.Read More »