Aquest any les publicacions de la Generalitat tornaran a tenir un estand propi a la Setmana del Llibre en Català, que arrencarà divendres que ve al Moll de la Fusta de Barcelona.
Com l’any passat, serem a l’estand número 50 difonent i venent les publicacions de la Generalitat cada dia, del 8 al 17 de setembre. L’accés al recinte de la Setmana de Llibre en Català és lliure i l’horari d’obertura és:
Divendres 8, de 16.30 h a 20.30 h.
De dissabte 9 fins dissabte 16, d’11 h a 20.30 h.
Diumenge 17, d’11 h a 14 h.
Josep Palau i Fabre (1917-2008), poeta, dramaturg, assagista, traductor, crític, i un dels principals experts mundials en Picasso, és un dels més grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX.
El 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar com a commemoracions oficials el cent-cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana.
Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.
Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.
En l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.
Les teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar