Categoria: Llengua catalana

Diccionari de sociologia i ciències socials | Apunt del Centre de Terminologia TERMCAT

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Recentment el Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat la versió en paper del Diccionari de sociologia i ciències socials, un recull terminològic que també està disponible en línia al seu web. El diccionari és fruit d’un complex, laboriós i rigorós treball en equip de més de deu anys, en què han intervingut una cinquantena d’experts de diferents branques o subàrees de la sociologia i d’altres disciplines germanes com ara la història, l‘economia, les ciències polítiques, la psicologia o la filosofia.

Llegeix més »

Viure a Catalunya. Aprenem català des de… | Apunt de la Secretaria de Política Lingüística

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aprenem català des de… va néixer de la necessitat de facilitar un primer contacte amb la llengua catalana a les persones migrades que arribaven a Catalunya amb ganes d’instal·lar-s’hi. L’objectiu de la col·lecció era permetre a aquestes persones entendre i utilitzar el català en les comunicacions quotidianes i les relacions diàries a partir de la pràctica de frases i vocabulari bàsics.

Llegeix més »

Les publicacions de la Generalitat a la Setmana del Llibre en Català 2023

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquest any les publicacions de la Generalitat tornaran a tenir un estand propi a la Setmana del Llibre en Català, que arrencarà divendres que ve al Moll de la Fusta de Barcelona.

Com l’any passat, serem a l’estand número 50 difonent i venent les publicacions de la Generalitat cada dia, del 8 al 17 de setembre. L’accés al recinte de la Setmana de Llibre en Català és lliure i l’horari d’obertura és:

Divendres 8, de 16.30 h a 20.30 h.
De dissabte 9 fins dissabte 16, d’11 h a 20.30 h.
Diumenge 17, d’11 h a 14 h.

Llegeix més »

Les publicacions de la Generalitat a la Setmana del Llibre en Català

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Enguany les publicacions de la Generalitat tindran un estand propi a la Setmana del Llibre en Català, que s’inaugura avui 9 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona.

Del 9 al 18 de setembre, serem a l’estand núm. 50, difonent i venent les publicacions de la Generalitat.

L’accés al recinte de la Setmana de Llibre en Català és lliure i l’horari d’obertura és:

Divendres 9, de 16.30 a 21.00 h.
De dissabte 10 fins dissabte 17, de 11.00 a 21.00 h.
Diumenge 18, de 11.00 h a 14.00 h.

A més, dissabte dia 17, a les 18 h, hi presentarem el llibre Correspondència entre Pau Casals i Josep Tarradellas, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol i Adrià Gual (escenari 2). Comptarà amb la participació de Joan Manuel Tresserras i Anna Dalmau i Anna Mora, curadores del llibre.

L’agenda de la Setmana és plena d’activitats.

Memòria de l’Any Pompeu Fabra │Apunt de la Direcció General de Política Lingüística

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El 2018 es va celebrar l’Any Pompeu Fabra, un any dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català i dels 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’objectiu: fer conèixer la figura de Fabra i la seva obra a tota la ciutadania i també incentivar la creativitat i la participació ciutadana en la celebració de l’Any.

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura es va impulsar l’Any Pompeu Fabra amb actes arreu del territori en memòria i reconeixement del Mestre. Amb Jordi Ginebra i Mir com a comissari de l’efemèride, es va convidar les institucions, les entitats i el conjunt de la societat civil del país a compartir col·lectivament la celebració de l’Any Fabra amb actes i iniciatives que reconeguessin la persona i la seva obra.

Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Llegeix més »

Actes del Simposi Internacional Josep Palau i Fabre. L’Alquimista │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

alquimistaJosep Palau i Fabre (1917-2008), poeta, dramaturg, assagista, traductor, crític, i un dels principals experts mundials en Picasso, és un dels més grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX.

Autor, entre d’altres, de Poemes de l’Alquimista, Quaderns de l’Alquimista, o la magna biografia de Picasso en quatre volums, Picasso vivent (1881-1907), Picasso: cubisme (1907-1917), Picasso. Dels ballets al drama (1917-1926) i Picasso. Del minotaure al Gernika (1927-1939), va obtenir un gran nombre de premis i reconeixements, entre d’altres, el Premi Nacional de Literatura, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.

El dia 3 de gener de 2017 es va signar l’acord del govern de la Generalitat de Catalunya en el qual es va incloure la celebració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre com a commemoració oficial.

En el marc de l’Any Palau i Fabre, el Simposi Internacional Josep Palau i Fabre (1917-2008). L’Alquimista, va contribuir a estudiar i donar a conèixer l’obra múltiple d’un dels grans escriptors catalans de la segona meitat del segle XX.Llegeix més »

Actes del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis │ Apunt de la Institució de les Lletres Catalanes

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

okbertranaEl 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar com a commemoracions oficials el cent-cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent-vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana.

Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 -Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 – Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que es van explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

El Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana. Entre dos silencis es va convertir en el corol·lari científic de les desenes d’actes que durant tot l’Any Bertrana van tenir lloc arreu del país. Celebrat el 23 de març de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, va ser l’acte de cloenda d’aquesta doble commemoració. El Simposi va aplegar una dotzena d’experts en l’obra de pare i filla, que van abordar la seva trajectòria des de diferents perspectives, com ara l’escriptura autobiogràfica, el feminisme, la literatura de viatges, el periodisme o la relació entre realitat i ficció. El simposi va ser organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta publicació s’inclou dins de la col·lecció Lletres Catalanes que recull també la biografia Prudenci Bertrana, entre la realitat i la ficció publicada el 2017.

Fitxa de compra a la Llibreria en Línia

Altres publicacions de la col·lecció Lletres Catalanes

Diccionari de relacions internacionals │Apunt d’Elisabeth Casademont

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

okdiccionariLes relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.

És per aquest motiu que el TERMCAT va considerar convenient elaborar un diccionari que recollís la terminologia catalana d’aquest àmbit. L’obra aplega més de 1.300 termes, relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Per a cada terme es proporciona la denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició i, quan s’ha cregut convenient, notes explicatives o exemplificadores que complementen la definició.

L’obra recull termes referits al marc teòric de les relacions internacionals (per exemple, polaritat), als actors internacionals (moviment d’alliberament nacional), al dret internacional públic (costum internacional), al dret de la Unió Europea (principi de solidaritat), així com a diversos àmbits de cooperació o conflicte en les relacions internacionals, com el manteniment de la pau i la seguretat internacionals (conflicte armat), els drets humans (dret a l’autodeterminació) o l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (emergència complexa).Llegeix més »

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

9788439397519Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.

La primera secció té tres parts (L’adéu al soldat, El front  i La mort del soldat) i aplega vint-i-un poemes, la major part escrits per combatents. La segona conté sobretot poemes d’autors consagrats (Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Janés i Olivé) i ens parla del clima de la rereguarda, dels bombardeigs o dels refugiats. La tercera és un homenatge d’un historiador (Ferran Soldevila) i un combatent del Front de l’Est (Joaquim Grífol) als brigadistes, que van ser acomiadats a Barcelona a la tardor del 1938.Llegeix més »