L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 40 de la col·lecció Obres digitals, L’atenció centrada en la persona als centres residencials. Facilitadors i limitadors de les relacions amb les famílies. Es tracta d’un treball de Regina Cairol Berengueres, responsable del sector social als Serveis Territorials de Lleida del Departament de Drets Socials i Inclusió i exalumna del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC (curs 2022-2023). L’objectiu de l’estudi és analitzar i comprendre els factors que influeixen positivament o negativament en les relacions interpersonals als centres residencials de la demarcació de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, per tal de millorar la qualitat de l’atenció i el benestar de les persones residents. L’abast inclou dotze equipaments per a gent gran i per a persones amb discapacitat, en els àmbits urbà, rural i de muntanya.
L’autora es pregunta quins elements promouen o limiten les relacions interpersonals amb els familiars, amb èmfasi en les visites, i es planteja si l’entorn geogràfic i socioeconòmic pot afavorir o perjudicar aquestes visites als centres residencials. Tal com recull la bibliografia seleccionada, Cairol constata la importància de mantenir els vincles de les persones residents amb les seves famílies, i l’impacte que això té sobre la seva qualitat de vida i el seu benestar emocional, psicològic i físic.
Fruit de la recerca, l’autora assenyala diversos reptes del sistema per aconseguir un increment de les visites familiars als centres residencials i la qualitat de vida dels residents: més accessibilitat (molts centres són lluny del nucli de població), més espais d’intimitat (disseny arquitectònic), persones de referència dins dels centres que facin de mediadores entre residents i familiars, més transport públic o transport a demanda, augment de la xarxa social i comunitària, més col·laboració entre departaments i entre administracions, noves tecnologies per permetre videotrucades, més participació i implicació ciutadana, i més perspectiva de gènere en les polítiques públiques de cura.
Elements facilitadors i limitadors
Cairol també ha identificat elements que promouen o limiten les interaccions familiars, com ara la proximitat física dels familiars i els centres, les facilitats de desplaçament, la flexibilitat en els horaris laborals per part dels familiars, així com la presència o l’absència de xarxes de suport comunitari. L’estudi fa palès que en l’àmbit de la gent gran, la variable de l’entorn geogràfic té un paper determinant en les relacions interpersonals i en les visites als centres. També assenyala que el sentiment de soledat és més acusat entre les persones que viuen en residències de gent gran que entre els usuaris que viuen en residències per a persones amb discapacitat.
En paraules de l’autora, “s’ha destacat la importància del seguiment i l’acompanyament dels centres residencials per part del Departament de Drets Socials i Inclusió, òrgan competent, per tal de millorar la qualitat dels serveis i garantir la transparència en les seves operacions, no solament des de l’àmbit de la inspecció, sinó des d’un àmbit més col·laboratiu”. Una supervisió, afegeix, que “resulta més facilitadora quan la gestió del centre és pública o publicoprivada”.
Sobre la relació entre les variables de l’entorn geogràfic i socioeconòmic, s’ha posat de manifest que la situació financera de les famílies té un paper fonamental en la seva capacitat per fer visites amb regularitat als centres residencials. Aquesta constatació recorda que les dinàmiques de les visites no es poden explicar únicament a través dels indicadors econòmics de les regions, sinó que cal tenir en compte les circumstàncies particulars de cada família.
Entre les conclusions de l’estudi, l’autora destaca la importància fonamental de tractar els residents i, per tant, les visites rebudes, amb tota la dignitat i el respecte. Unes visites que esdevenen terapèutiques en molts casos i en què cal abandonar qualsevol mena de perspectiva paternalista. Cairol també ha identificat altres desafiaments, com la rigidesa de les normatives i els reglaments interns dels centres, o la necessitat d’adaptar la cartera de serveis per donar cobertura a totes les millores plantejades. Finalment, destaca que les propostes d’aquest treball no solament poden millorar la dimensió relacional a les residències del territori de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, sinó que podrien ser extrapolables a altres indrets de Catalunya.
El Postgrau en Direcció i Gestió Públiques és una iniciativa de l’EAPC que neix l’any 2018. Aposta per un enfocament multidisciplinari i aborda temàtiques com l’entorn polític i social, els models de gestió pública i de governança, les polítiques públiques i el desenvolupament d’habilitats directives des d’un punt de vista ètic i basat en el comportament responsable dels comandaments públics. Aquesta formació vol contribuir a aconseguir administracions públiques que donin resposta a les exigències de la ciutadania en l’actual entorn complex i canviant, i a potenciar lideratges que contribueixin al fet de fer-ho possible. El programa i el professorat volen donar resposta a les necessitats reals dels comandaments públics.
L’atenció centrada en la persona als centres residencials. Facilitadors i limitadors de les relacions amb les famílies (pdf) (epub)