Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans │ Apunt de Jordi Monner Faura

S’ha detectat que moltes persones grans LGBTI, en fer ús d’algun centre assistencial (residències per a les persones grans, centres de dia, centres sociosanitaris, etc.) amaguen la seva identitat i/o orientació sexual per por al rebuig d’altres persones residents o usuàries del servei, i per estalviar-se així situacions de LGBTI-fòbia i menyspreu, herència d’una cultura eminentment LGBTI-fòbica com la que imperava en les dècades de 1940-1950 al nostre país, quan aquestes persones eren joves i van conformar la seva personalitat i creences.

Per ajudar a fer que això no passi i que les residències per a persones grans i altres centres assistencials incloguin la perspectiva LGBTI en els seus protocols i maneres de funcionar, assegurant que ningú pateixi discriminació, s’ha creat aquesta Guia Pràctica, que té com a objectiu proveir als equips professionals dels centres assistencials eines per tal de facilitar l’estada als seus centres de les persones grans LGBTI, i evitar (i gestionar en el cas que es produeixin) possibles casos de LGBTI-fòbia.

Cal tenir present que en l’actualitat, molts protocols i guies d’actuació dels centres assistencials prescindeixen de les necessitats afectivosexuals i d’expressió i identitat de gènere de les persones usuàries, pel que cal readaptar-los. I és fonamental que els equips de professionals d’aquests centres tinguin coneixement de la realitat de les persones LGBTI, entenguin les seves necessitats, mancances i pors, i incloguin la perspectiva LGTBI a la seva feina diària per tal d’atendre correctament a les persones residents d’aquest col·lectiu.

Llegeix més »

Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19, que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut a partir de l’explotació estadística de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 (2020) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).

Entre les conclusions de l’estudi destaca el fet que les persones joves que ja eren vulnerables dins el col·lectiu, amb les mesures associades per combatre la pandèmia de la COVID-19 han patit una major afectació i s’ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.

Els problemes econòmics, segons l’informe, tenen implicacions directes en la salut física i mental del col·lectiu jove, que ha viscut el confinament amb més angoixa, incertesa i dificultats en general i, alhora, és el que menys capaç es veia d’afrontar-lo satisfactòriament.

Llegeix més »

Integració de l’atenció social i sanitària │ Apunt de Xavier Riudor

Integració de l'atenció social i sanitàriaLa integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.

La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002:3), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). Llavors, el principal objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.

En l’informe hem pogut constatar la necessitat d’apostar per l’atenció integrada. Només cal observar l’increment de la complexitat social i sanitària, vinculada en part al procés d’envelliment de la població catalana i que potencia un increment de la multicronicitat, la polimedicació, la dependència o la fragilitat de les persones.Llegeix més »

De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro l Post de Laura Francès

Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.

El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.Llegeix més »