Els conflictes de sobirania al segle XXI. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.

Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.

Read More »

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Read More »

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Read More »

Guia de transversalitat de gènere en els processos participatius │ Apunt de Jordi Pacheco

Millorar la democràcia requereix escoltar la ciutadania i ser sensibles a la seva opinió abans de decidir. Es tracta que els càrrecs electes i el Govern siguin veritablement representatius del demos, però la ciutadania no és homogènia ja que cada persona és un món de circumstàncies personals, socials i culturals.

Ens costa incorporar aquesta diversitat en les polítiques públiques perquè hi projectem el nostre estil de vida, com si fos el de tota la població. La conseqüència són serveis i prestacions esbiaixats, que perpetuen les desigualtats i les discriminacions. Una forma de gestionar aquesta diversitat és preguntar a la ciutadania quines expectatives tenen i integrar els diferents estils de vida, visions del bé comú i interessos a través del diàleg. Ajuntar persones que pensen diferent per posar-les d’acord o, almenys, ser conscients de les seves necessitats i inquietuds a l’hora de decidir, permet polítiques equilibrades, que millorin el benestar de tothom, sense excepcions.

Però les desigualtats socials estructurals també travessen la participació. Ni tothom ve a les sessions, ni s’hi troben igual de còmodes, el que contradiu el mandat de situar totes les veus en igualtat. Entres les desigualtats, destaquen les derivades del gènere i, si no les corregim, fan que els processos deliberatius influeixin en les polítiques i serveis públics de tal forma que incentiven continuar amb els paràmetres del patriarcat.

Read More »

Regeneració urbana i Llei de barris a la vegueria del Penedès | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la col·lecció Obres Digitals, Segregació socioresidencial i polítiques de regeneració urbana al Penedès. Una avaluació de la Llei de barris. Es tracta d’un estudi del secretari interventor de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Ivan Montejo. En concret, és un treball final del Màster oficial en Gestió Pública (EACP-UAB-UPF-UB) en la seva edició 2017-2018.

L’estudi parteix de preguntes com: ‘Quina és l’estructura de la segregació socioresidencial al Penedès?’ ‘Quines particularitats presenta?’ O ‘La Llei de barris ha finançat projectes en les zones més vulnerables del Penedès?’ Per respondre-les, Montejo dibuixa una tipologia bàsica d’àrees residencials, determina el seu nivell de segregació i identifica zones d’especial vulnerabilitat o exclusió. Un cop definit l’escenari, contrasta aquestes dades amb els projectes finançats a l’empara de la Llei de barris i n’avalua l’adequació dels criteris de selecció.

Montejo defineix la Llei de barris com l’instrument de política urbana més important que s’ha impulsat a Catalunya en els últims quinze anys i constata com la zona de residència, més enllà de ser un receptacle d’agregació d’individus, pot constituir-se en un important condicionant de les oportunitats vitals dels seus residents. És el que alguns científics socials han definit com l’efecte barri.

Read More »

Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

La publicació Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere permet a les lectores i els lectors prendre la temperatura al concepte d’igualtat de gènere, amb una visió actual, coral i crítica sobre la influència real de les noves tecnologies a les nostres societats, i en particular a les polítiques que incorporen la perspectiva de gènere.

L’equip de dones periodistes de Storydata coordina un volum d’entrevistes fetes a deu dones amb experiència i coneixements profunds sobre dos elements clau per al futur: la constatació de la importància i el potencial de les dades obertes, per una banda, i la mancança encara, per l’altra, de polítiques públiques fetes a partir de dades representatives de tota la societat i no tan sols del 50%.

Hi trobareu les entrevistes realitzades a Ángeles Álvarez Álvarez, Lidia Arroyo Prieto, Renata Avila Pinto, Estel Crusellas Tura, María de la Fuente Vázquez, Laura Martínez Portell, Mireia Mata i Solsona, Thais Ruiz de Alda, Marta Ruiz Costa-Jussà i Carme Torras Genís.

Aquest volum 7 de la col·lecció “Govern Obert” pretén, en definitiva, convidar-nos al debat i a la reflexió sobre com les dades obertes són també clau en la lluita contra la discriminació de gènere.

Text complet versió pdf: català | castellà | anglès

Vegeu el vídeo de la presentació del llibre

Altres títols de la col·lecció de Govern Obert

Gestió dels recursos humans als serveis centrals de la Generalitat | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 26 de la col·lecció Obres Digitals, Reptes en la gestió de les persones en el context de la transformació digital: una proposta de metodologia de dimensionament dels serveis centrals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, un estudi d’Anna Díaz, cap de l’Àrea d’Organització del Departament de la Presidència i alumna de tercer cicle a l’EAPC. Es tracta d’un treball final del Màster en Direcció Pública impartit per l’Escola i la UOC en la seva primera edició 2017-2019.

La publicació respon a diverses preguntes: la nostra estructura és la més eficient per dur a terme les funcions que tenim encomanades? Tenim el nombre de persones necessàries, al lloc adequat, amb els perfils adients i treballant en allò que cal fer? L’autora parteix d’una anàlisi de l’estructura i repassa anteriors projectes de dimensionament dels recursos humans a la mateixa administració catalana, a partir també d’experiències en altres administracions públiques i entrevistes amb persones expertes.

L’estudi permet una reflexió sobre l’actual configuració dels serveis centrals dels departaments i dissenya una metodologia que permetria establir el nombre de dotacions de les unitats directives d’aquests serveis. Es constata com el disseny de l’estructura i la distribució de competències dins de les secretaries generals s’ha fet al llarg del temps de manera desigual en cada departament.

Read More »

Integració de serveis ocupacionals i socials davant el mercat de treball del futur a Catalunya: propostes de full de ruta | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 25 de la col·lecció Obres Digitals, Integració de serveis ocupacionals i socials davant el mercat de treball del futur a Catalunya: propostes de full de ruta, un estudi del responsable de suport tècnic a les Polítiques Actives d’Ocupació del SOC Miquel Carrión Molina. Es tracta d’un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’Escola.

L’objectiu de la publicació és definir un full de ruta per avançar en la coordinació de serveis ocupacionals i serveis socials en el marc d’un model que garanteixi uns ingressos mínims, de manera que es doni una resposta integral a les persones davant el futur del mercat laboral. En paraules de l’autor, “es tracta d’avançar cap a un model ja consolidat en altres països, com Dinamarca, i que en l’argot de l’ocupació s’ha arribat a anomenar el triangle d’or: una gran flexibilitat laboral que es compensa amb un sistema de protecció social potent i amb polítiques actives de mercat de treball de qualitat i eficaces”.

Carrión recorda les línies estratègiques que recull l’actual Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit social i ocupacional: personalitzar i individualitzar l’atenció a les persones; avançar en la concertació territorial de les polítiques actives; universalitzar els serveis socials; coordinar serveis socials i d’ocupació; i apoderar i coresponsabilitzar la ciutadania.

Read More »

Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

diccionari eapc

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya, que és la segona edició, revisada i ampliada, del primer volum de la col·lecció Eines per als Recursos Humans, publicat el 2009 amb el títol Diccionari de competències dels càrrecs de comandament de la Generalitat de Catalunya. La reedició d’aquesta obra ha estat impulsada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat.

Amb la publicació de la primera edició, l’Administració de la Generalitat va iniciar el camí cap a una política de selecció dels càrrecs de comandament –cap de secció, cap de servei i subdirector o subdirectora– basada en les competències professionals, d’acord amb un model que permet establir predictors del comportament de la persona dins de l’organització i facilitar-ne el desenvolupament professional. Aquesta nova edició del Diccionari s’amplia als responsables d’unitats i àrees amb un nivell de qualificació equivalent i incorpora noves competències i comportaments associats, adaptats als canvis socials i tecnològics que vivim.Read More »

Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques, número 11 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. Es tracta d’un manual pràctic que identifica i descriu vuit capacitats bàsiques necessàries per afrontar la innovació en el sector públic: autoorganització, aprenentatge autònom, creativitat, comunicació, treball en equip, fer xarxa, captar tendències i gestionar riscos. L’han elaborat conjuntament l’EAPC i la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, a través d’Innogent, amb la col·laboració de Tecnocampus. El treball s’ha basat en la recerca comparada amb experiències internacionals i en les aportacions d’una àmplia mostra de professionals de les administracions públiques, acadèmics i altres agents socials.

Quina és la millor manera d’aplicar i difondre les actituds i capacitats amb un enfocament trencador i una cultura que augmentin la capacitat dels governs per innovar? Què reforçarà la capacitat d’innovació dels governs i permetrà un millor ús dels recursos per afrontar amb més eficàcia els reptes socials actuals i futurs?

Per respondre aquestes preguntes, el projecte s’ha proposat identificar i conèixer quins trets manifesten les persones que destaquen com a innovadores en les administracions públiques i com es comporten; traçar estratègies que en un futur permetin desenvolupar eines i suports formatius i d’acompanyament per desenvolupar aquestes competències; i disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial de les persones innovadores que, amb el corresponent desenvolupament, permetin incorporar la seva valoració a efectes de reconeixement professional.Read More »