Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Nou veus reflexionen al voltant del govern obert │ Apunt de Jordi Rovira

govern obertEl cinquè número de la col·lecció Govern Obert, que porta per títol ‘Nou veus reflexionen al voltant del govern obert’, consta de nou entrevistes a persones expertes en temes de transparència i govern obert que, a través de les seves respostes, aporten una sèrie de qüestions que conviden al debat.

Els entrevistats són Raül Romeva –exconseller d’Afers i Relacions Exteriors, Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, que va respondre les preguntes per carta des de la presó de Lledoners–, Gemma Calvet –ponent de la Llei de transparència i actualment directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona–, Carlos Guadián –expert en govern obert i participació–, Karma Peiró –periodista–, Carles Ramió –expert en gestió i institucions públiques–, Iolanda Fresnillo –sociòloga–, David Fernández –ponent de la Llei de transparència, periodista i activista social–, Begoña Román –doctora en Filosofia– i Simona Levi –activista–.

En les entrevistes es tracten diferents aspectes que són analitzats des d’òptiques professionals ben diferents, ja que les nou persones entrevistades provenen d’àmbits professionals diversos, l’acadèmic, el polític, el periodístic i el de l’activisme.Read More »

Polítiques de suport a les famílies │ Apunt de Xavier Riudor

familiesÉs una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.

Són diversos els factors que permeten explicar la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia: La progressiva incorporació de les dones al mercat de treball, les dificultats d’emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere, que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones, l’envelliment de la població i de la dependència o l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en les famílies.

Tots aquests canvis, de tota manera, no són contradictoris amb la percepció que la institució familiar està ben consolidada. Primer de tot, la gran majoria de la població catalana, un 87,7% el 2011, viu dins d’una estructura familiar. A més, el gran gruix de la població catalana segueix considerant la família com una institució fonamental en les seves vides.

Davant d’aquest context, el CTESC ha volgut aproximar-se a una de les institucions que vertebren de manera més significativa la societat i, a partir de conèixer la seva transformació, valorar i fer propostes en relació amb les polítiques de suport a les famílies que es desenvolupen al nostre país.Read More »

Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

 

La recentralización de competencias en materia de protección del medio ambiente │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaAquesta obra té un doble objectiu: constatar el procés de recentralització competencial que s’ha produït en matèria ambiental entre 2008 i 2016, fent evident que la matèria ambiental no ha romàs aliena al procés de recentralització competencial i de transformació de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes a què ha portat la crisi econòmica; i reflexionar sobre les conseqüències que se’n deriven en aquest àmbit.

El llibre s’estructura a cinc capítols. El primer, de caràcter més general i introductori, analitza el context en què se situa aquest treball, fortament condicionat per dos factors: la crisi econòmica i el procés de recentralització de l’Estat de les autonomies. El capítol segon fa una anàlisi exhaustiva de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en matèria de protecció del medi ambient. Els capítols tercer, quart i cinquè, amb la finalitat d’identificar els principals elements recentralitzadors, escometen, respectivament, un examen minuciós, en clau competencial, Read More »

Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda

idees44okEn els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.

La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors  que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.Read More »

Guia de visualització de dades ǀ Post de la Direcció General d’Atenció Ciutadana

guia de visualització de dadesCada vegada estem més ofegats en dades i coneixement. Necessitem eines que ens permetin transformar tota aquesta informació de manera senzilla, gràfica i eficient en contingut clar i comprensible per a tothom.

La publicació de la Guia de visualització de dades ve a resoldre aquesta necessitat. I és el resultat de l’esforç coordinat de la Direcció General d’Atenció Ciutadana amb dos experts en la matèria i amb el suport de la Direcció General de Difusió, que ha aportat les pautes de disseny corporatiu.

La Guia ens dona estratègies per tal de poder ordenar les dades i comunicar-les de manera entenedora i senzilla, mitjançant gràfics i taules. Si necessitem explicar la relació que existeix entre tendències socials, econòmiques o demogràfiques, fer-ho amb un mapa de dades, ens ajudarà a comprendre-les millor, si volem creuar dades de diverses procedències, endevinar tendències futures i extreure’n conclusions, serem més directes, més eficaços, si ho fem mitjançant gràfics.Read More »

Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en transports │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

transportspngL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies o diferenciades en l’àmbit del transport. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en la matèria transports, l’exercici de les quals acaba predeterminant l’exercici de les competències estatal i autonòmica.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen les esmentades normes als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, s’analitza el marc normatiu que regula les principals submatèries de transports en les quals la Generalitat té competències en virtut de l’article 169 EAC, concretament, el transport per carretera –de mercaderies i de viatgers–, el transport per cable, el transport per ferrocarril, i el transport marítim i fluvial. Pel que fa al transport aeri, s’hi exposen les actuacions que ha dut a terme la Generalitat per tal d’incidir indirectament en l’esmentada matèria, en la qual no té una competència expressament atribuïda, a través d’altres títols competencials com el d’infraestructures del transport, medi ambient, i turisme. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment en la matèria transports.Read More »

‘Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat’ | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

23eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 23 de la col·lecció Obres Digitals amb el títol Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat, de Francesc Giménez i Martín. Es tracta d’un treball final de la setena edició del Postgrau en gestió de documents electrònics organitzat per l’EAPC, l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB i diversos agents i empreses del sector.

L’autor s’ha basat en l’experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que impulsa des de 2011 una millora del sistema de gestió documental (SGD) amb l’aplicació dels requisits normatius de la ISO 30301:2011. Entre d’altres, Giménez constata com l’SGD és transversal i afecta, en major o menor mesura, totes les unitats administratives de l’Ajuntament.

L’objectiu de la publicació és esdevenir una guia per a futurs projectes similars en l’àmbit municipal, ja que l’experiència i el mètode teoricopràctic emprats a Sant Cugat poden ser aplicables a altres administracions públiques.Read More »

L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

articulació geograficaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 18 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball dirigit per Joan Tort i Ramon Galindo, professors de geografia i de dret administratiu, respectivament, de la Universitat de Barcelona. La publicació és fruit de la convocatòria 2015 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

L’estudi aborda amb caràcter global la frontera interautonòmica entre Catalunya, Aragó i el País Valencià amb voluntat d’analitzar la problemàtica territorial intrínseca des d’una dimensió geogràfica i juridicoadministrativa. Els autors constaten com els municipis que viuen a la frontera entre aquestes tres comunitats -frontera essencialment fluvial- comparteixen unes mateixes dinàmiques culturals i socioeconòmiques. Una unitat territorial que xoca amb l’ordenament jurídic particular de cada legislador autonòmic, sovint motivat per reforçar el sentit d’oposició a la comunitat veïna.

La recerca analitza el fenomen de les fronteres interiors com a conseqüència de la descentralització territorial de l’Estat espanyol. S’assenyala la importància del context en l’aplicació de les normes, ja que moltes obvien l’entorn en què s’han d’aplicar. Els autors identifiquen molts elements separadors però també alguns d’integradors -de vegades explorats amb cert èxit- com les mancomunitats, els consorcis, els convenis o les societats mercantils interadministratives.Read More »