Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia│ Apunt de Institut d’Estudis de l’Autogovern

Un dels aspectes nuclears de l’Estat de dret que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova és la divisió vertical del poder, això és, la distribució territorial del poder polític. No en va, l’opció precoç per l’estat d’alarma i per l’exercici de funcions de coordinació en sentit fort per part del Govern de l’Estat, en un àmbit de compartició competencial com el que caracteritza la sanitat i la salut pública, en què les comunitats autònomes detenen competències de gestió ordinària, ha suposat no només la concentració del poder de presa de decisions en els titulars de l’excepció, sinó també una “flexibilització” del sistema de distribució competencial.

No obstant això, la gestió de la crisi sanitària ha oscil·lat entre la primerenca centralització del poder a favor del Govern central i la posterior cogovernança, una mena de modalitat de gestió inèdita, més respectuosa amb el repartiment de competències, mitjançant un enfocament divers de la coordinació que, per altra banda, ha significat un esforç notable en l’àmbit de les relacions intergovernamentals.

En aquest context, però, la forma com va instrumentar-se la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes ha posat en relleu en molts casos la manca de greixatge i d’institucionalització dels mecanismes instrumentats tant per a la cooperació i l’intercanvi d’informació com per a la coordinació en sentit estricte, en què l’Estat s’ha reservat un notable poder de direcció.

Llegeix més »

Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 34 de la col·lecció Obres Digitals, Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic. Es tracta del treball de fi de postgrau dels alumnes Anna Maria Busto (Ajuntament de Lliçà de Vall), Joan Carles Garcia (Ajuntament de Berga), Àlex Gombau (Consell Comarcal del Tarragonès) i Montserrat Hidalgo (Consorci Administració Oberta de Catalunya) en la tercera edició del Postgrau en Administració Electrònica i Govern Obert al Món Local (curs 2020-2021) de la Fundació Universitat de Girona.

L’estudi se centra en el sistema de gestió documental electrònic (SGDE) per facilitar la comprensió i la implantació de la gestió documental electrònica a les administracions públiques, especialment als ens locals. Els autors constaten que l’SGDE “representa els fonaments d’un edifici sobre els quals es desenvoluparan altres elements que aniran configurant el desplegament integral de l’Administració electrònica”.

La implantació d’un SGDE es fonamenta en la millora de l’eficiència dels processos organitzatius mitjançant l’adopció de criteris normalitzats i bones pràctiques. Proporciona una visió integral dels diferents àmbits de la gestió documental, afavoreix la conservació i la disponibilitat dels documents i estableix les eines o instruments necessaris per facilitar-ne la utilització.

Llegeix més »

El valor de les dades obertes i casos d’ús │ Apunt de la Secretaria de Govern Obert

La nova publicació de la col·lecció de Govern Obert, vol mostrar el valor del govern obert, i en particular de les dades obertes, però sobretot la seva aplicació per contribuir a resoldre els grans reptes als quals fa front la societat.

El govern obert és una manera de governar basada en tres principis: transparència, participació i col·laboració. Certament, un govern transparent, participatiu i col·laboratiu ens obre un camí cap a una democràcia de millor qualitat, en què la presa de decisions és més eficaç i fiable. Però no es pot oblidar que les dades s’han expandit de tal manera per tota la nostra societat que han esdevingut omnipresents pràcticament en tot el que fem i en tots els aspectes de la nostra vida i el nostre entorn. No ens ha de sorprendre, doncs, que les dades també estiguin plenament incorporades en el govern obert. Sense anar més lluny, les dades obertes en particular, i el coneixement compartit en general, han estat les eines clau que durant la pandèmia han permès coordinar-se a gran escala i velocitat des de molts àmbits de la societat.

El volum 8 El valor de les dades obertes i casos d’ús mostra més exemples de quin és l’impacte d’obrir dades, compartir-les i posar-les a disposició del bé comú. Hi trobareu, entre d’altres, exemples sobre la supervivència i promoció del petit comerç a Nova York, la millora de l’educació a Mèxic, la gestió de desastres naturals al Nepal, la violència de gènere a Colòmbia i Veneçuela, o com fer front a la fam a diversos països del continent africà. Exemples que mostren que compartir dades en el marc del govern obert posa les bases d’un canvi cultural i institucional pel que fa a la manera de fer front a reptes complexos i compartits.

Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

De la tolerància al reconeixement │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

El filòsof Michel Seymour aborda aquí la qüestió de l’Estat plurinacional com a model d’organització política. Inscrivint-se directament en la línia dels treballs de Charles Taylor, Will Kymlicka i John Rawls, es marca l’objectiu de formular una teoria original dels drets col·lectius.

Tracta en particular de les minories nacionals al si de l’Estat nació, així com dels pobles inscrits en organitzacions supranacionals. També reflexiona sobre les condicions que podrien garantir la viabilitat de tota forma d’arranjament «plurinacional», terme que inclou tant els Estats nació que reuneixen minories nacionals diverses com els Estats plurinacionals i les organitzacions supranacionals que inclouen diferents Estats sobirans.

Seymour desenvolupa la idea del «reconeixement polític» dels pobles, que es pot presentar com una condició sine qua non per garantir la viabilitat de qualsevol forma d’arranjament plurinacional però que també pot ser admès per raons morals. En aquest sentit, examina els recents arguments favorables o contraris a la concessió de drets col·lectius a grups nacionals al si d’una sola entitat política. Si els drets col·lectius li interessen és perquè, com argumenta, cal apel·lar a aquests drets perquè el reconeixement polític dels pobles pugui prendre forma.

Llegeix més »

Les competències de direcció i comandament a l’Administració local. El cas de l’Ajuntament de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 33 de la col·lecció Obres Digitals, Les competències del rol de direcció i/o comandament a l’Ajuntament de Ripollet: un instrument d’avaluació amb una mirada de 360 graus i basat en la tècnica de la ludificació. Es tracta d’un estudi de tres empleats de l’Ajuntament de Ripollet i alumnes de Tercer Cicle a l’EAPC, Albert Obrero Cusidó, Antonio Quesada Puertas i Araceli Sánchez Rivas. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró, 2018-2019.

La construcció d’un model d’Administració oberta, orientada a la millora continuada i que ofereixi uns serveis de qualitat a la ciutadania és un propòsit a perseguir per part de les administracions locals. L’estudi identifica els aspectes no incorporats a la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Ripollet sobre els quals cal treballar: el predomini de compartiments estancs, la manca de consciència institucional, una estructura de comandament dèbil, l’absència d’eines de comunicació interna o la poca experiència en el treball per projectes i en equip són punts que cal millorar i transformar.

En aquest sentit, els autors consideren que el focus amb què s’ha de treballar per assolir aquesta reorientació de la gestió pública se centra en els empleats i les empleades municipals. I que, per construir aquest nou model d’Administració, es requereix un lideratge clar i accions orientades a millorar les capacitats dels servidors públics del consistori. És en aquest entorn i amb aquestes necessitats que es fa imprescindible un canvi de paradigma i de cultura organitzativa: el model de gestió i direcció de persones per competències.

Llegeix més »

Dialogar con terroristas: cómo acabar con los conflictos armados │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Jonathan Powell, com a cap de gabinet de Tony Blair, va ser el principal negociador del primer ministre a Irlanda del Nord. En aquesta funció, va jugar un paper clau en la negociació i, posteriorment, en la consecució de l’Acord de Divendres Sant.

El llibre es basa en les seves àmplies experiències de resolució de conflictes per tal d’argumentar que el terrorisme quasi sempre acaba en negociació i que moltes vides i diners públics es perden per no reconèixer la necessitat de parlar amb els terroristes en les primeres etapes dels conflictes. Il·lustra els seus arguments amb una sèrie d’exemples de Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà però, sobretot, amb dades mai no explicades sobre les recents negociacions entre ETA i el govern espanyol.

Powell, amb el seu peculiar estil planer, ha escrit un llibre plaent sobre un tema horrorós, que no només abasta grups terroristes, sinó també insurgents i milícies no estatals que utilitzen el terror contra civils. El seu estudi conclou que el terrorisme gairebé mai no és derrotat només amb accions militars o policíaques, sinó que requereix un període de negociació.

Llegeix més »

Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »