Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

De la tolerància al reconeixement │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

El filòsof Michel Seymour aborda aquí la qüestió de l’Estat plurinacional com a model d’organització política. Inscrivint-se directament en la línia dels treballs de Charles Taylor, Will Kymlicka i John Rawls, es marca l’objectiu de formular una teoria original dels drets col·lectius.

Tracta en particular de les minories nacionals al si de l’Estat nació, així com dels pobles inscrits en organitzacions supranacionals. També reflexiona sobre les condicions que podrien garantir la viabilitat de tota forma d’arranjament «plurinacional», terme que inclou tant els Estats nació que reuneixen minories nacionals diverses com els Estats plurinacionals i les organitzacions supranacionals que inclouen diferents Estats sobirans.

Seymour desenvolupa la idea del «reconeixement polític» dels pobles, que es pot presentar com una condició sine qua non per garantir la viabilitat de qualsevol forma d’arranjament plurinacional però que també pot ser admès per raons morals. En aquest sentit, examina els recents arguments favorables o contraris a la concessió de drets col·lectius a grups nacionals al si d’una sola entitat política. Si els drets col·lectius li interessen és perquè, com argumenta, cal apel·lar a aquests drets perquè el reconeixement polític dels pobles pugui prendre forma.

Llegeix més »

Les competències de direcció i comandament a l’Administració local. El cas de l’Ajuntament de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 33 de la col·lecció Obres Digitals, Les competències del rol de direcció i/o comandament a l’Ajuntament de Ripollet: un instrument d’avaluació amb una mirada de 360 graus i basat en la tècnica de la ludificació. Es tracta d’un estudi de tres empleats de l’Ajuntament de Ripollet i alumnes de Tercer Cicle a l’EAPC, Albert Obrero Cusidó, Antonio Quesada Puertas i Araceli Sánchez Rivas. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró, 2018-2019.

La construcció d’un model d’Administració oberta, orientada a la millora continuada i que ofereixi uns serveis de qualitat a la ciutadania és un propòsit a perseguir per part de les administracions locals. L’estudi identifica els aspectes no incorporats a la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Ripollet sobre els quals cal treballar: el predomini de compartiments estancs, la manca de consciència institucional, una estructura de comandament dèbil, l’absència d’eines de comunicació interna o la poca experiència en el treball per projectes i en equip són punts que cal millorar i transformar.

En aquest sentit, els autors consideren que el focus amb què s’ha de treballar per assolir aquesta reorientació de la gestió pública se centra en els empleats i les empleades municipals. I que, per construir aquest nou model d’Administració, es requereix un lideratge clar i accions orientades a millorar les capacitats dels servidors públics del consistori. És en aquest entorn i amb aquestes necessitats que es fa imprescindible un canvi de paradigma i de cultura organitzativa: el model de gestió i direcció de persones per competències.

Llegeix més »

Dialogar con terroristas: cómo acabar con los conflictos armados │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Jonathan Powell, com a cap de gabinet de Tony Blair, va ser el principal negociador del primer ministre a Irlanda del Nord. En aquesta funció, va jugar un paper clau en la negociació i, posteriorment, en la consecució de l’Acord de Divendres Sant.

El llibre es basa en les seves àmplies experiències de resolució de conflictes per tal d’argumentar que el terrorisme quasi sempre acaba en negociació i que moltes vides i diners públics es perden per no reconèixer la necessitat de parlar amb els terroristes en les primeres etapes dels conflictes. Il·lustra els seus arguments amb una sèrie d’exemples de Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà però, sobretot, amb dades mai no explicades sobre les recents negociacions entre ETA i el govern espanyol.

Powell, amb el seu peculiar estil planer, ha escrit un llibre plaent sobre un tema horrorós, que no només abasta grups terroristes, sinó també insurgents i milícies no estatals que utilitzen el terror contra civils. El seu estudi conclou que el terrorisme gairebé mai no és derrotat només amb accions militars o policíaques, sinó que requereix un període de negociació.

Llegeix més »

Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

Els conflictes de sobirania al segle XXI. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.

Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.

Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Llegeix més »

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Llegeix més »