Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 32 de la col·lecció Obres Digitals, Sensibilització social i compromís públic envers la rehabilitació dels habitatges. Anàlisi del paper de la Diputació de Barcelona a partir de l’estudi del cas de Mataró. Es tracta d’un estudi de la responsable tècnica de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona i alumna de Tercer Cicle a l’EAPC, Anna M. Font Morera. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

La rehabilitació dels habitatges és una assignatura pendent del sector públic. Amb l’esclat de la pandèmia provocada per la COVID-19, que ens ha obligat a passar hores de confinament als domicilis, s’ha reprès el debat sobre la necessitat d’adequar els habitatges: la manca d’espai exterior, de llum natural o de condicionament dels espais són alguns dels problemes detectats. Però la problemàtica ja s’arrossega des de fa temps i conviu amb altres factors també urgents, com el canvi climàtic i els compromisos internacionals subscrits per reduir el consum energètic. Tot plegat posa de manifest la necessitat d’impulsar des del sector públic la rehabilitació energètica i la millora de la qualitat dels habitatges.

Llegeix més »

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 19 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una recerca dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, que ha treballat amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico, i ha comptat amb la col·laboració de Mario Alguacil Sanz, Laia Casanellas Rufas, Sandra González Aguilera i M. Ascensión Moro Cordero. És fruit de la convocatòria 2018 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

És possible aconseguir una Administració amb una gestió pública eficaç i eficient? La resposta la trobem en aquesta guia que explica com fer-ho factible gràcies a la personalització, adaptació i anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i va més enllà, de manera que pot arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva, perseguint avançar la prestació dels serveis a la sol·licitud que puguin fer les persones interessades.

Llegeix més »

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, El desenvolupament econòmic i territorial. Un enfocament alternatiu davant els reptes i les oportunitats en nous contextos. Es tracta d’un estudi del director d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Àngel Remacha Grimal. En concret, és un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, en la seva edició de Mataró 2018-2019.

L’autor planteja que les estratègies de desenvolupament territorial, fins ara centrades estrictament en el creixement econòmic, s’articulin des d’un nou enfocament que vagi més enllà, amb la valoració d’aspectes com la cooperació, la innovació social, el talent i la creativitat col·lectiva.

El treball presenta el “desenvolupament territorial” com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. A partir d’aquesta base, el desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó amb més progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

Llegeix més »

Els conflictes de sobirania al segle XXI. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de fa molts segles i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Es tracta, doncs, d’un debat que posa en qüestió els marcs de sobirania dels estats membres de la UE i que convé interpretar en el marc de la redefinició de la governança a escala europea i també global.

Els nous continguts que presentem en aquest monogràfic especial de la revista IDEES dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya són fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis amb el projecte liderat per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar un codi de bones pràctiques que faciliti la resolució democràtica dels conflictes territorials de sobirania a Europa.

Llegeix més »

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Llegeix més »

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Llegeix més »

Guia de transversalitat de gènere en els processos participatius │ Apunt de Jordi Pacheco

Millorar la democràcia requereix escoltar la ciutadania i ser sensibles a la seva opinió abans de decidir. Es tracta que els càrrecs electes i el Govern siguin veritablement representatius del demos, però la ciutadania no és homogènia ja que cada persona és un món de circumstàncies personals, socials i culturals.

Ens costa incorporar aquesta diversitat en les polítiques públiques perquè hi projectem el nostre estil de vida, com si fos el de tota la població. La conseqüència són serveis i prestacions esbiaixats, que perpetuen les desigualtats i les discriminacions. Una forma de gestionar aquesta diversitat és preguntar a la ciutadania quines expectatives tenen i integrar els diferents estils de vida, visions del bé comú i interessos a través del diàleg. Ajuntar persones que pensen diferent per posar-les d’acord o, almenys, ser conscients de les seves necessitats i inquietuds a l’hora de decidir, permet polítiques equilibrades, que millorin el benestar de tothom, sense excepcions.

Però les desigualtats socials estructurals també travessen la participació. Ni tothom ve a les sessions, ni s’hi troben igual de còmodes, el que contradiu el mandat de situar totes les veus en igualtat. Entres les desigualtats, destaquen les derivades del gènere i, si no les corregim, fan que els processos deliberatius influeixin en les polítiques i serveis públics de tal forma que incentiven continuar amb els paràmetres del patriarcat.

Llegeix més »

Regeneració urbana i Llei de barris a la vegueria del Penedès | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la col·lecció Obres Digitals, Segregació socioresidencial i polítiques de regeneració urbana al Penedès. Una avaluació de la Llei de barris. Es tracta d’un estudi del secretari interventor de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Ivan Montejo. En concret, és un treball final del Màster oficial en Gestió Pública (EACP-UAB-UPF-UB) en la seva edició 2017-2018.

L’estudi parteix de preguntes com: ‘Quina és l’estructura de la segregació socioresidencial al Penedès?’ ‘Quines particularitats presenta?’ O ‘La Llei de barris ha finançat projectes en les zones més vulnerables del Penedès?’ Per respondre-les, Montejo dibuixa una tipologia bàsica d’àrees residencials, determina el seu nivell de segregació i identifica zones d’especial vulnerabilitat o exclusió. Un cop definit l’escenari, contrasta aquestes dades amb els projectes finançats a l’empara de la Llei de barris i n’avalua l’adequació dels criteris de selecció.

Montejo defineix la Llei de barris com l’instrument de política urbana més important que s’ha impulsat a Catalunya en els últims quinze anys i constata com la zona de residència, més enllà de ser un receptacle d’agregació d’individus, pot constituir-se en un important condicionant de les oportunitats vitals dels seus residents. És el que alguns científics socials han definit com l’efecte barri.

Llegeix més »

Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

La publicació Les dades obertes i la intel·ligència artificial, eines per a la igualtat de gènere permet a les lectores i els lectors prendre la temperatura al concepte d’igualtat de gènere, amb una visió actual, coral i crítica sobre la influència real de les noves tecnologies a les nostres societats, i en particular a les polítiques que incorporen la perspectiva de gènere.

L’equip de dones periodistes de Storydata coordina un volum d’entrevistes fetes a deu dones amb experiència i coneixements profunds sobre dos elements clau per al futur: la constatació de la importància i el potencial de les dades obertes, per una banda, i la mancança encara, per l’altra, de polítiques públiques fetes a partir de dades representatives de tota la societat i no tan sols del 50%.

Hi trobareu les entrevistes realitzades a Ángeles Álvarez Álvarez, Lidia Arroyo Prieto, Renata Avila Pinto, Estel Crusellas Tura, María de la Fuente Vázquez, Laura Martínez Portell, Mireia Mata i Solsona, Thais Ruiz de Alda, Marta Ruiz Costa-Jussà i Carme Torras Genís.

Aquest volum 7 de la col·lecció “Govern Obert” pretén, en definitiva, convidar-nos al debat i a la reflexió sobre com les dades obertes són també clau en la lluita contra la discriminació de gènere.

Text complet versió pdf: català | castellà | anglès

Vegeu el vídeo de la presentació del llibre

Altres títols de la col·lecció de Govern Obert

Gestió dels recursos humans als serveis centrals de la Generalitat | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 26 de la col·lecció Obres Digitals, Reptes en la gestió de les persones en el context de la transformació digital: una proposta de metodologia de dimensionament dels serveis centrals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, un estudi d’Anna Díaz, cap de l’Àrea d’Organització del Departament de la Presidència i alumna de tercer cicle a l’EAPC. Es tracta d’un treball final del Màster en Direcció Pública impartit per l’Escola i la UOC en la seva primera edició 2017-2019.

La publicació respon a diverses preguntes: la nostra estructura és la més eficient per dur a terme les funcions que tenim encomanades? Tenim el nombre de persones necessàries, al lloc adequat, amb els perfils adients i treballant en allò que cal fer? L’autora parteix d’una anàlisi de l’estructura i repassa anteriors projectes de dimensionament dels recursos humans a la mateixa administració catalana, a partir també d’experiències en altres administracions públiques i entrevistes amb persones expertes.

L’estudi permet una reflexió sobre l’actual configuració dels serveis centrals dels departaments i dissenya una metodologia que permetria establir el nombre de dotacions de les unitats directives d’aquests serveis. Es constata com el disseny de l’estructura i la distribució de competències dins de les secretaries generals s’ha fet al llarg del temps de manera desigual en cada departament.

Llegeix més »