Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

diccionari eapc

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya, que és la segona edició, revisada i ampliada, del primer volum de la col·lecció Eines per als Recursos Humans, publicat el 2009 amb el títol Diccionari de competències dels càrrecs de comandament de la Generalitat de Catalunya. La reedició d’aquesta obra ha estat impulsada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat.

Amb la publicació de la primera edició, l’Administració de la Generalitat va iniciar el camí cap a una política de selecció dels càrrecs de comandament –cap de secció, cap de servei i subdirector o subdirectora– basada en les competències professionals, d’acord amb un model que permet establir predictors del comportament de la persona dins de l’organització i facilitar-ne el desenvolupament professional. Aquesta nova edició del Diccionari s’amplia als responsables d’unitats i àrees amb un nivell de qualificació equivalent i incorpora noves competències i comportaments associats, adaptats als canvis socials i tecnològics que vivim.Read More »

Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques, número 11 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. Es tracta d’un manual pràctic que identifica i descriu vuit capacitats bàsiques necessàries per afrontar la innovació en el sector públic: autoorganització, aprenentatge autònom, creativitat, comunicació, treball en equip, fer xarxa, captar tendències i gestionar riscos. L’han elaborat conjuntament l’EAPC i la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, a través d’Innogent, amb la col·laboració de Tecnocampus. El treball s’ha basat en la recerca comparada amb experiències internacionals i en les aportacions d’una àmplia mostra de professionals de les administracions públiques, acadèmics i altres agents socials.

Quina és la millor manera d’aplicar i difondre les actituds i capacitats amb un enfocament trencador i una cultura que augmentin la capacitat dels governs per innovar? Què reforçarà la capacitat d’innovació dels governs i permetrà un millor ús dels recursos per afrontar amb més eficàcia els reptes socials actuals i futurs?

Per respondre aquestes preguntes, el projecte s’ha proposat identificar i conèixer quins trets manifesten les persones que destaquen com a innovadores en les administracions públiques i com es comporten; traçar estratègies que en un futur permetin desenvolupar eines i suports formatius i d’acompanyament per desenvolupar aquestes competències; i disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial de les persones innovadores que, amb el corresponent desenvolupament, permetin incorporar la seva valoració a efectes de reconeixement professional.Read More »

Bon govern i integritat pública contra la corrupció │ Apunt de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

governobertBon govern i integritat pública contra la corrupció és una publicació que recull nou articles d’experts i acadèmics sobre la relació de la corrupció amb diferents àrees de la governabilitat, com ara la contractació, la direcció pública, o la qualitat institucional, entre d’altres. Els articulistes destaquen els punts més complexos a l’hora de fomentar la integritat pública i estableixen també algunes recomanacions. En resum, es tracta d’una publicació que ofereix diferents perspectives útils per a l’Administració a l’hora d’establir mesures de foment de la integritat. L’edició d’aquest llibre s’emmarca en el procés d’elaboració de l’Estratègia de lluita contra la corrupció i per al foment de la integritat pública, aprovada pel govern el gener de 2020.

La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot al contrari, és un fre per a la qualitat de la democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social.Read More »

Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.

Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.

La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata  −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.

Read More »

Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional│Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaLa investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.

La recerca accedeix de manera sistematitzada al discurs periodístic sobre el denominat Procés català que fan els principals mitjans de referència del món. L’estudi analitza les dues capçaleres de la premsa dels països que conformen el G-8, incloent-hi Brasil però no Japó: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França, Rússia, Canadà i Brasil.

Els resultats de la recerca avancen que el contenciós entre l’Administració catalana i l’espanyola ha estat de confrontació; és a dir, els mitjans el presenten com un xoc entre els governs d’Espanya i de Catalunya centrat en les figures dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura destinen al Procés català durant els cinc anys analitzats. Read More »

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Nou veus reflexionen al voltant del govern obert │ Apunt de Jordi Rovira

govern obertEl cinquè número de la col·lecció Govern Obert, que porta per títol ‘Nou veus reflexionen al voltant del govern obert’, consta de nou entrevistes a persones expertes en temes de transparència i govern obert que, a través de les seves respostes, aporten una sèrie de qüestions que conviden al debat.

Els entrevistats són Raül Romeva –exconseller d’Afers i Relacions Exteriors, Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, que va respondre les preguntes per carta des de la presó de Lledoners–, Gemma Calvet –ponent de la Llei de transparència i actualment directora de l’Agència de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona–, Carlos Guadián –expert en govern obert i participació–, Karma Peiró –periodista–, Carles Ramió –expert en gestió i institucions públiques–, Iolanda Fresnillo –sociòloga–, David Fernández –ponent de la Llei de transparència, periodista i activista social–, Begoña Román –doctora en Filosofia– i Simona Levi –activista–.

En les entrevistes es tracten diferents aspectes que són analitzats des d’òptiques professionals ben diferents, ja que les nou persones entrevistades provenen d’àmbits professionals diversos, l’acadèmic, el polític, el periodístic i el de l’activisme.Read More »

Polítiques de suport a les famílies │ Apunt de Xavier Riudor

familiesÉs una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.

Són diversos els factors que permeten explicar la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia: La progressiva incorporació de les dones al mercat de treball, les dificultats d’emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere, que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones, l’envelliment de la població i de la dependència o l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en les famílies.

Tots aquests canvis, de tota manera, no són contradictoris amb la percepció que la institució familiar està ben consolidada. Primer de tot, la gran majoria de la població catalana, un 87,7% el 2011, viu dins d’una estructura familiar. A més, el gran gruix de la població catalana segueix considerant la família com una institució fonamental en les seves vides.

Davant d’aquest context, el CTESC ha volgut aproximar-se a una de les institucions que vertebren de manera més significativa la societat i, a partir de conèixer la seva transformació, valorar i fer propostes en relació amb les polítiques de suport a les famílies que es desenvolupen al nostre país.Read More »

Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

 

La recentralización de competencias en materia de protección del medio ambiente │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaAquesta obra té un doble objectiu: constatar el procés de recentralització competencial que s’ha produït en matèria ambiental entre 2008 i 2016, fent evident que la matèria ambiental no ha romàs aliena al procés de recentralització competencial i de transformació de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes a què ha portat la crisi econòmica; i reflexionar sobre les conseqüències que se’n deriven en aquest àmbit.

El llibre s’estructura a cinc capítols. El primer, de caràcter més general i introductori, analitza el context en què se situa aquest treball, fortament condicionat per dos factors: la crisi econòmica i el procés de recentralització de l’Estat de les autonomies. El capítol segon fa una anàlisi exhaustiva de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en matèria de protecció del medi ambient. Els capítols tercer, quart i cinquè, amb la finalitat d’identificar els principals elements recentralitzadors, escometen, respectivament, un examen minuciós, en clau competencial, Read More »