Categoria: Política i administració pública

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 20, “Citizen Experience” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service dedicat a l’experiència ciutadana. Un assumpte d’especial rellevància en un context com l’actual on preval la immediatesa i en què la demanda ciutadana cap a l’Administració és cada cop més gran. Perquè, tal com diu un dels experts al monogràfic, tot i que ens trobem en un context digital, les persones usuàries volen una veu humana que els ajudi i els guiï en lloc de passar d’un operador a un altre on repetidament explicar la seva consulta.

El número 20 de l’EPuM ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana del Departament de la Presidència. En total, inclou sis articles divulgatius a càrrec de persones expertes des d’Ucraïna, França, Itàlia, Xile o Catalunya. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

L’entrevista en profunditat és amb el consultor sobre administració electrònica, Mike Bracken, cofundador del Government Digital Service del Regne Unit i referent internacional en transformació digital. Segons explica, “en l’àmbit digital al Govern hem de parlar amb una sola veu; és clarament millor per als usuaris i per a les institucions. I les raons per no fer-ho responen només a motius interns dels mateixos governs, sovint per la seva pròpia vanitat institucional”. A parer seu, “les institucions han de reconèixer que la seva lògica interna és sovint una autèntica pèrdua de temps”.

Llegeix més »

Repensar el govern local: perspectives actuals │ Apunt de Tomàs Font i Llovet

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El sistema dels governs locals en tots els països europeus està vivint les profundes transformacions del seu context econòmic, social, demogràfic, territorial i tecnològic que s’estan produint a les darreres dècades. També els efectes de la pandèmia i de les seves crisis, i les noves oportunitats plantejades des de la Unió Europea venen a subratllar la singularitat del moment. I aquest és el moment propici per a analitzar l’adequació dels governs locals a les exigències actuals.

Aquest llibre conté una anàlisi completa i profunda de cada un dels diversos nivells de l’estructura territorial local a Catalunya, des de les unitats bàsiques de màxima descentralització i els municipis rurals, passant per les organitzacions supramunicipals i comarcals, fins a les grans ciutats i les estructures metropolitanes, així com de les necessàries interrelacions entre els uns i els altres nivells i del seu respectiu finançament.

Llegeix més »

Actes del Consell de la Generalitat de Catalunya. Any 1931 (maig-juliol). Volum II │ Apunt de Mercè Morales

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.

Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.

Llegeix més »

Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 36 de la col·lecció Obres Digitals, Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya. Es tracta d’un treball de Meritxell Rota i Claret, analista tècnica en polítiques de desenvolupament sostenible al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i alumna del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi comparada dels models de governança que els països i les regions més avançats en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han anat desplegant i formular recomanacions per a la millora de la governança en la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. La comparació inclou territoris d’una dimensió poblacional similar (Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Eslovènia, Escòcia, País Basc i Catalunya) d’acord amb quatre àmbits: visió estratègica, participació, rendició de comptes i visió a llarg termini.

En paraules de l’autora, “falten només 8 anys per al 2030 i els ODS continuen lluny. Les Nacions Unides situen el moment present en la dècada d’acció, el temps restant per fer un esforç ambiciós i assolir els objectius promesos a tots i cadascun dels països i per a totes les persones. Per assolir-ho, caldrà desplegar les polítiques adequades, però sobretot serà imprescindible reforçar i millorar el disseny i la implementació de models de governança efectiva”. El Grup Independent de Científics de Nacions Unides (2019) considera que “no n’hi ha prou amb l’acció dels governs” i “identifica la governança com una de les quatre palanques necessàries per a l’Agenda 2030, juntament amb l’economia i les finances, l’acció individual i col·lectiva, i la ciència i la tecnologia”.

Llegeix més »

Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació, número 12 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. La publicació descriu les funcions que cal exercir en processos col·laboratius de recerca i innovació encaminats a la transformació i millora de les administracions públiques, identifica deu competències clau per als membres dels equips (i els comportaments associats), i posa les bases per a un futur programa específic de desenvolupament competencial.

El Marc competencial té com a objectiu general contribuir a l’èxit dels projectes dels equips col·laboratius. Els objectius específics són: 1) identificar i conèixer les competències que han de mobilitzar les persones integrants dels equips transdisciplinaris; 2) descriure els comportaments amb què aquestes competències es manifesten; 3) dibuixar un mapa de funcions i competències i establir-hi connexions; 4) posar les bases per elaborar una eina d’autodiagnosi competencial; 5) traçar estratègies per oferir eines i suports formatius, d’aprenentatge i acompanyament als membres dels equips, i 6) disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial adequat per a les persones que han de formar part d’un equip col·laboratiu.

Llegeix més »

El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Arran de la tramitació del Projecte de llei general de comunicació audiovisual al Congrés, que es va votar el desembre de 2021, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha elaborat un informe sobre la qüestió. L’informe ofereix una panoràmica del marc competencial del sector audiovisual i de la regulació vigent en el sector, així com una prospectiva amb relació a la incidència que tindrien el projecte de llei esmentat i l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, incidint específicament en la qüestió de la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals. L’informe parteix de la constatació que el marge de la Generalitat per establir polítiques públiques en el sector en l’àmbit territorial de Catalunya és notable. Ara bé, aquesta possibilitat resta considerablement erosionada en la mesura que bona part dels prestadors de serveis audiovisuals que es difonen a Catalunya tenen l’origen fora del seu àmbit territorial o tenen un abast supraterritorial, cosa que, en última instància, obre la porta a la intervenció de les institucions centrals de l’Estat, la qual acaba essent essencial amb relació a la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals.

Llegeix més »

Avaluació socioeconòmica dels serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 35 de la col·lecció Obres Digitals, Avaluació socioeconòmica dels serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet. Anàlisi ex post cost-benefici i informe qualitatiu. Es tracta d’un treball de Gerard Bocanegra Romero, coordinador de l’Àmbit de Desenvolupament Comunitari a l’Ajuntament de Ripollet (Vallès Occidental) i alumne del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és avaluar els serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet identificant els costos i beneficis socials expressats en valors monetaris i, paral·lelament, complementar-ne l’avaluació amb una anàlisi qualitativa dels beneficis socials intangibles que no poden expressar-se en termes quantitatius. En paraules de l’autor, “aquesta dualitat permet tenir una visió general de l’impacte social que tenen els serveis esportius i crear un relat sobre el paper que juga la instal·lació en la vida del municipi i els beneficis que aporta a la ciutadania el desplegament de la política esportiva de l’Ajuntament”.

El treball orienta l’avaluació d’aquest equipament des d’una perspectiva del benestar social i les aportacions de l’esport a la societat, per la seva transversalitat i l’impacte que genera en àmbits com la salut, l’educació, l’economia, l’ocupació o l’urbanisme. Combina així una anàlisi cost-benefici i un informe qualitatiu que permet conèixer els impactes de les polítiques públiques esportives. L’objectiu final és determinar quin és el valor que obté la ciutadania de Ripollet d’aquests serveis esportius gestionats per l’Ajuntament i si són rendibles econòmicament, tot expressant en termes econòmics aquells beneficis socials que sovint no apareixen en un compte d’explotació. Com a objectiu complementari, l’estudi permet definir una metodologia combinada d’avaluació quantitativa i qualitativa que pot ser útil de cara a altres serveis esportius i extrapolable a altres àrees municipals.

Tal com apunta Gerard Bocanegra, el model esportiu a Catalunya s’ha basat en l’esport liderat pels municipis. Els ajuntaments han assumit la gestió de la pràctica esportiva generalitzada i els poliesportius municipals i altres centres esportius públics s’han convertit en els epicentres de l’activitat esportiva, social i d’oci en el temps lliure per a una gran part de la ciutadania. Tot i així, afegeix, es detecten mancances en l’avaluació de polítiques públiques –i més en el sector esportiu–, sobretot a nivell municipal. També en la necessitat d’incorporar la rendició de comptes de manera obligatòria en totes les intervencions que comptin amb finançament públic. L’estudi vol contribuir en la seva mesura a revertir aquesta tendència.

Llegeix més »

Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El nou volum de la col·lecció “Clàssics del Federalisme”, que edita l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, consisteix en una selecció d’obres de John Locke, Hugo Grotius i Samuel von Pufendorf, sota el títol Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII. L’edició és a cura d’Adriana Luna-Fabritius, que signa també l’estudi introductori.

En els textos que s’hi recullen es poden observar els orígens del pensament polític actual, en el procés d’abandonament de la tradició escolàstica medieval i la incorporació de les noves tendències filosòfiques, això és, tant de l’empirisme com del racionalisme.

El volum inclou el clàssic Assaig sobre el govern civil, de John Locke, on es comencen a manifestar-se els trets del concepte modern de llibertat, que es vincula amb la tradició contractualista emergent, mitjançant la qual es limita l’exercici del poder polític, que es fa reposar en el consentiment dels governats, i es protegeix la seva propietat i la seva llibertat. A partir d’una visió política centrada en l’individu, l’obra representa una fita en el progressiu abandonament de les visions comunitaristes pròpies de la tradició política medieval.

Llegeix més »

Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia│ Apunt de Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Un dels aspectes nuclears de l’Estat de dret que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova és la divisió vertical del poder, això és, la distribució territorial del poder polític. No en va, l’opció precoç per l’estat d’alarma i per l’exercici de funcions de coordinació en sentit fort per part del Govern de l’Estat, en un àmbit de compartició competencial com el que caracteritza la sanitat i la salut pública, en què les comunitats autònomes detenen competències de gestió ordinària, ha suposat no només la concentració del poder de presa de decisions en els titulars de l’excepció, sinó també una “flexibilització” del sistema de distribució competencial.

No obstant això, la gestió de la crisi sanitària ha oscil·lat entre la primerenca centralització del poder a favor del Govern central i la posterior cogovernança, una mena de modalitat de gestió inèdita, més respectuosa amb el repartiment de competències, mitjançant un enfocament divers de la coordinació que, per altra banda, ha significat un esforç notable en l’àmbit de les relacions intergovernamentals.

En aquest context, però, la forma com va instrumentar-se la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes ha posat en relleu en molts casos la manca de greixatge i d’institucionalització dels mecanismes instrumentats tant per a la cooperació i l’intercanvi d’informació com per a la coordinació en sentit estricte, en què l’Estat s’ha reservat un notable poder de direcció.

Llegeix més »

Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 34 de la col·lecció Obres Digitals, Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic. Es tracta del treball de fi de postgrau dels alumnes Anna Maria Busto (Ajuntament de Lliçà de Vall), Joan Carles Garcia (Ajuntament de Berga), Àlex Gombau (Consell Comarcal del Tarragonès) i Montserrat Hidalgo (Consorci Administració Oberta de Catalunya) en la tercera edició del Postgrau en Administració Electrònica i Govern Obert al Món Local (curs 2020-2021) de la Fundació Universitat de Girona.

L’estudi se centra en el sistema de gestió documental electrònic (SGDE) per facilitar la comprensió i la implantació de la gestió documental electrònica a les administracions públiques, especialment als ens locals. Els autors constaten que l’SGDE “representa els fonaments d’un edifici sobre els quals es desenvoluparan altres elements que aniran configurant el desplegament integral de l’Administració electrònica”.

La implantació d’un SGDE es fonamenta en la millora de l’eficiència dels processos organitzatius mitjançant l’adopció de criteris normalitzats i bones pràctiques. Proporciona una visió integral dels diferents àmbits de la gestió documental, afavoreix la conservació i la disponibilitat dels documents i estableix les eines o instruments necessaris per facilitar-ne la utilització.

Llegeix més »