En compliment de la seva finalitat, reconeguda a l’article 72.2 de l’Estat d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha elaborat, a iniciativa pròpia, un informe sobre el sector salut.
L’informe evidencia que el sector salut és estratègic, tant des del punt de vista econòmic com en matèria de cohesió social.
Llegeix més »
S’ha detectat que moltes persones grans LGBTI, en fer ús d’algun centre assistencial (residències per a les persones grans, centres de dia, centres sociosanitaris, etc.) amaguen la seva identitat i/o orientació sexual per por al rebuig d’altres persones residents o usuàries del servei, i per estalviar-se així situacions de LGBTI-fòbia i menyspreu, herència d’una cultura eminentment LGBTI-fòbica com la que imperava en les dècades de 1940-1950 al nostre país, quan aquestes persones eren joves i van conformar la seva personalitat i creences.
Per ajudar a fer que això no passi i que les residències per a persones grans i altres centres assistencials incloguin la perspectiva LGBTI en els seus protocols i maneres de funcionar, assegurant que ningú pateixi discriminació, s’ha creat aquesta Guia Pràctica, que té com a objectiu proveir als equips professionals dels centres assistencials eines per tal de facilitar l’estada als seus centres de les persones grans LGBTI, i evitar (i gestionar en el cas que es produeixin) possibles casos de LGBTI-fòbia.
Cal tenir present que en l’actualitat, molts protocols i guies d’actuació dels centres assistencials prescindeixen de les necessitats afectivosexuals i d’expressió i identitat de gènere de les persones usuàries, pel que cal readaptar-los. I és fonamental que els equips de professionals d’aquests centres tinguin coneixement de la realitat de les persones LGBTI, entenguin les seves necessitats, mancances i pors, i incloguin la perspectiva LGTBI a la seva feina diària per tal d’atendre correctament a les persones residents d’aquest col·lectiu.
Llegeix més »
La integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.
La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002:3), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). Llavors, el principal objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.
En l’informe hem pogut constatar la necessitat d’apostar per l’atenció integrada. Només cal observar l’increment de la complexitat social i sanitària, vinculada en part al procés d’envelliment de la població catalana i que potencia un increment de la multicronicitat, la polimedicació, la dependència o la fragilitat de les persones.Llegeix més »
El 17 d’octubre de 2018, en el marc de la XIII Jornada de Treball Social del Departament de Justícia: Creixem en el treball amb les famílies, celebrada al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) es va presentar el document “Programa Marc d’Intervenció Grupal amb Famílies”. Aquest disseny i producte neix a partir de l’encàrrec de posar en marxa el desplegament dels subprogrames del PMOC (Programa Marc d’Orientació Curricular) en relació a l’Àrea de Treball Social Grupal en el Medi Comunitari.
Aquesta missió ha estat desenvolupada per una Comunitat de Pràctiques (CoP) anomenada Intervenció Grupal amb Famílies, formada per un grup de treballadores socials de diversos centres penitenciaris de Catalunya, treballant en xarxa i creant un debat enriquidor que fa créixer la professió i el coneixement. Aquest és un dels objectius principals que persegueixen les CoP que són impulsades i existeixen gràcies a l’esforç del CEJFE ja que és una fórmula d’aprenentatge compartit, horitzontal que en ocasions compta amb algun professional o expert extern a la pròpia institució que aporta un valor afegir.Llegeix més »
El Projecte de formació per a la prevenció d’abusos sexuals entre iguals en adolescents, elaborat per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, aborda específicament la violència sexual entre els nois i les noies adolescents, una de les formes de violència més preocupants i també més recurrents en les primeres relacions amoroses. El contingut promou actituds i habilitats per establir relacions interpersonals positives; facilita eines i coneixements per identificar situacions de risc d’abús sexual; fomenta actituds i comportaments igualitaris a partir de la reflexió sobre els models i rols de gènere actuals, i ofereix eines per a l’autoprotecció i la recerca d’ajuda.
Projecte de formació per a la prevenció d’abusos sexuals entre iguals en adolescents
El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya impulsa el Programa per al desenvolupament de plans locals per a la Inclusió Social, d’acord amb els plans d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya.
Aquest Programa té per objectiu dissenyar i articular l’estratègia per a la inclusió social als àmbits local i comarcal, de forma consensuada amb els agents dels territoris, i basada en les diagnosis i els recursos existents.
Per mitjà del Programa es dóna suport econòmic i tècnic per implementar plans locals d’inclusió social (PLIS) en municipis i comarques de Catalunya.
El Pla per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2006-2009 assenta els principis i les bases de l’acció per a la inclusió social al Principat. Proposa un model innovador d’intervenció dels poders públics que actuï enfront del fenomen de l’exclusió social, així com sobre els factors o les causes que el produeixen i/o el reprodueixen en els territoris. El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social 2010-2013 manté la continuïtat dels principis del pla anterior.
De forma complementària, el Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya, de l’any 2012, identifica les estratègies transversals i territorials com a peça clau per optimitzar esforços i recursos, públics i privats.Llegeix més »
Als Estats compostos la cooperació vertical respon a l’exigència de fer compatible el principi d’autonomia amb els principis d’unitat i igualtat: especialment a les polítiques públiques dirigides a garantir el gaudiment dels drets socials, té la funció d’assegurar la coherència en l’acció dels poders públics i homogeneïtat, i el seu desenvolupament es pot considerar, en bona mesura, com un efecte de la tendència a l’expansió del poder central; però, alhora, té una funció de compensació a favor les autonomies.
L’assumpte de les relacions de cooperació existents a Itàlia i Espanya entre l’Estat i les entitats subestatals que en principi poden elaborar polítiques pròpies en nombrosos àmbits materials (regions i comunitats autònomes) es tracta aquí amb referència específica al sector de l’assistència social, nominalment de competència exclusiva d’aquestes darreres. L’estudi resulta especialment apte per detectar, en cada un dels dos sistemes, tendències que caracteritzen la cooperació vertical en el conjunt de sectors reconduïbles a l’Estat social, entendre’n el sentit i valorar-ne l’ efectivitat, a través d’una comparació que evidencia analogies i una evolució paral·lela en diversos aspectes. Als dos països, en les darreres dècades les polítiques d’assistència social han adquirit rellevància i s’ha manifestat la tendència a la intervenció estatal, que ha anat acompanyada del desenvolupament de la cooperació intergovernamental, així mateix, la crisi econòmica ha tingut repercusions evidents en la pràctica legislativa, en la cooperació i en la jurisprudència constitucional. En aquest llibre es descriuen les formes d’intervenció estatal que afecten l’autonomia del sector i les corresponents formes de cooperació: la participació de les entitats subestatals en l’exercici de les competències legislatives estatals dirigides a garantir la uniformitat en el gaudiment dels drets, fins hi tot el dret a l’assistència social; i la cooperació financiera vertical, originada per l’exercici de la potestat subvencional de l’Estat. La comparació posa en relleu problemes fonamentals comuns (antics i agreujats per la crisi) i porta a suggerir possibles solucions.
Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.
El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.Llegeix més »
Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.
Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?Llegeix més »
La invisibilitat social de la infància és una realitat altament significativa, però encara ho és més la d’aquella infància que pateix una situació de separació familiar, independentment dels motius que la generin. Aquest col·lectiu, de més de 2.600 infants i adolescents a Catalunya, viuen actualment de forma temporal en centres residencials o d’acollida.
Es coneix prou què són els centres del sistema de protecció a la infància i l’adolescència catalans i com s’hi treballa? La resposta —més que probable— és que no.
Dins el Sistema dels serveis socials, ocupa un lloc preferent l’atenció a la infància en situació d’especial vulnerabilitat a causa de situacions familiars desestructurades, amb mancances i amb dificultats per oferir als infants i adolescents respostes educatives i atencions bàsiques que garanteixin l’atenció de les seves necessitats i l’acompliment dels seus drets. Això fa necessari que, per a molts d’ells, sigui l’Administració pública qui substitueixi, temporalment, les responsabilitats parentals. Ho fa mitjançant els equips de professionals dels centres, que atenen els nens i nenes durant el període de la seva vida que ho necessiten. L’Administració ha de garantir una atenció i educació amb alts nivells de qualitat.Llegeix més »
