Mes: maig de 2022

La mirada del biblista. Instants d’eternitat │ Apunt de Joan Eusebi García

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El catàleg de l’exposició La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach ofereix una panoràmica del treball fotogràfic dut a terme entre 1922 i 1951 a Xipre, Egipte, Síria, Turquia, Iraq, Iran i, de manera especialment intensa, al que llavors eren els mandats britànics de Palestina i Transjordània per part de Bonaventura Ubach (1879-1960) i els seus col·laboradors.

En aquesta mostra, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, s’hi exhibeixen 76 imatges que no son sinó un petit tast de les més de 6.000 fotografies capturades per tal de complementar gràficament la Bíblia Grossa de Montserrat, de la qual es publicaren 25 volums de traducció i tres d’il·lustració entre 1926 i 1982.

El catàleg, a més de reproduir a tota plana cadascuna de les imatges de la mostra, contextualitza l’evolució política de la zona durant el període d’entreguerres a partir de sengles articles deguts al diplomàtic Rafael Dezcallar i l’historiador Jorge Ramos Tolosa. Alhora, el pare Pius-Ramon Tragan, el darrer d’aquells monjos de Jerusalem que traduïren i il·lustraren la Bíblia Grossa, fa una semblança del pare Ubach en tant que biblista i fotògraf, mentre que el comissari de la mostra, Joan E. García, situa la producció dels monjos montserratins en el context de la fotografia del Pròxim Orient.

Llegeix més »

Museu del Ferrocarril a Móra la Nova │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El Museu del Ferrocarril a Móra la Nova ocupa diversos edificis de l’antic complex ferroviari i d’altres de nova construcció. L’objectiu del Museu és difondre la cultura ferroviària i donar a conèixer la història de Móra la Nova com un enclavament ferroviari d’importància estratègica en ser l’estació de relleu de la línia de trens directes entre Barcelona i Madrid. A l’andana principal de l’estació, es troba el punt d’acollida de visitants; la primera planta ens endinsa a la història de l’estació i, des de la planta superior, es gaudeix d’unes vistes excepcionals al conjunt de les instal·lacions i al mecanisme de l’enclavament des d’on es controlaven els moviments de les locomotores i els vagons. També es veu el pont giratori que permet a les locomotores realitzar maniobres d’inversió de la marxa, així com un taller original dedicat al manteniment de dues locomotores utilitzades per a les activitats del Museu.

L’estació de Móra la Nova va tenir una gran importància tant tècnica com històrica i social, però no va ser capaç de progressar fet que la va portar a la decadència. La seva preservació i valorització es deu a la intuïció i la dedicació d’un grup d’aficionats al ferrocarril que l’any 2001 van crear l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) amb l’objectiu de recuperar part de les instal·lacions de l’estació i convertir-les en un centre visitable.

Llegeix més »

L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra │ Apunt de Maria Ojuel

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

“L’àlbum de la Ruth” recull els fruits de la recerca de la historiadora i docent Maria Ojuel Solsona, iniciada anys enrere i que va fer eclosió a l’exposició del mateix nom al Memorial Democràtic de Catalunya. El fil conductor és l’àlbum de fotografies que va pertànyer a la mestra i activista suïssa Ruth von Wild (1912-1983), nascuda a Barcelona en el si d’una família suïssa, que va treballar a Catalunya com a voluntària a la plataforma d’ONG coneguda com a “Ajuda Suïssa” durant la Guerra Civil. Ruth von Wild va viure en carn pròpia la Retirada i va continuar la seva tasca en territori francès per atendre, primer, els infants espanyols refugiats i, després, per ocupar-se dels infants víctimes de la Segona Guerra Mundial. Companya de la també suïssa Elisabeth Eidenbenz (directora de la Maternitat d’Elna), von Wild va dirigir diverses colònies infantils, on va adoptar estratègies d’ajut humanitari emprades durant la Guerra Civil d’Espanya en el context de la Segona Guerra Mundial i va salvar infants jueus de la deportació. La publicació conté nombroses fotografies de l’àlbum original, que documenten cronològicament la tasca de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant el darrer any de la guerra, però també l’exili (gener-febrer 1939) i la tasca posterior en el sud de França (1939-1940), més concretament a la colònia d’infants refugiats de Sijan.

Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »