La recentralización de competencias en materia de protección del medio ambiente │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaAquesta obra té un doble objectiu: constatar el procés de recentralització competencial que s’ha produït en matèria ambiental entre 2008 i 2016, fent evident que la matèria ambiental no ha romàs aliena al procés de recentralització competencial i de transformació de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes a què ha portat la crisi econòmica; i reflexionar sobre les conseqüències que se’n deriven en aquest àmbit.

El llibre s’estructura a cinc capítols. El primer, de caràcter més general i introductori, analitza el context en què se situa aquest treball, fortament condicionat per dos factors: la crisi econòmica i el procés de recentralització de l’Estat de les autonomies. El capítol segon fa una anàlisi exhaustiva de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en matèria de protecció del medi ambient. Els capítols tercer, quart i cinquè, amb la finalitat d’identificar els principals elements recentralitzadors, escometen, respectivament, un examen minuciós, en clau competencial, Read More »

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

Revista Silvicultura, núm. 68. La situació de la fusta serrada amb destinació a ús estructural | Post d’Elisabeth Fernández

Històricament, les societats han construït l’arquitectura amb els materials que tenien a l’abast. A partir d’aquests materials, els artesans van desenvolupar elaborades formes de construir. Moltes de les obres d’arquitectura més admirades han estat construïdes seguint aquest patró. La terra, la pedra i la fusta són els materials més antics de construcció que han resistit el pas dels anys i que encara es conserven.

Tot i que en molts països del món la fusta és el principal material constructiu, a Catalunya l’ús del totxo, l’acer i el formigó és generalitzat i actualment són minoritàries les construccions amb fusta i puntuals les construccions amb fusta del país. La major part de la fusta serrada es destina a la fabricació de palets i embalatges. Ara bé, la fusta dels boscos catalans presenta molts avantatges respecte a altres materials constructius que cal recuperar i posar en valor.

Aquest número de la revista Silvicultura explica quines són les particularitats i les oportunitats de la fusta de les espècies forestal pròpies de Catalunya, presenta exemples d’utilització de la fusta catalana com a material de construcció, i també posa de relleu quin és el comportament del foc i quines són les propietats tèrmiques contra incendis en edificis de fusta.

Elizabeth Fernández
Responsable de Difusió i Comunicació
Centre de la Propietat Forestal

Revista de Silvicultura núm. 68

Altres títols del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Publicacions de la Generalitat

De les grans idees a les petites accions | Post de Joan M. Romaní

títol alternatiu

El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus. Davant d’un repte, d’un problema, sovint pensem que els canvis els han d’impulsar els altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres països, pobles, ciutats i barris, i en conseqüència, del conjunt del planeta, un lloc més habitable per a les generacions futures. I la major part de les vegades, no ens cal fer grans esforços ni actes heroics.

En aquesta línia d’acció, i per difondre la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va impulsar el projecte Petites idees per a un gran futur, un recull de 40 idees, propostes o accions diferents que es poden emprendre sense gaire complicacions ni gaire esforç. Aquest recull es va publicar el 2010.

La publicació que comentem ara aprofundeix en aquest difondre la cultura de la sostenibilitat amb un segon recull de 40 idees concretades en petites accions. S’ha elaborat comptant amb el suport de més d’una trentena d’entitats que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient a Catalunya. Posades a l’abast del públic general en diversos suports electrònics, aquestes 40 accions/idees es difonen ara mitjançant el paper, ja que les dues tecnologies són perfectament complementàries. Read More »

La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI | Post de Jaume Busquets i Júlia Rubert

Són suficients les lleis per canviar l’actitud de les persones respecte al medi ambient, i en particular respecte al paisatge? El llibre La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI proporciona elements de reflexió per respondre aquesta pregunta i aporta recursos per fomentar l’estima de la ciutadania envers el paisatge.

Durant els darrers cinquanta anys la majoria de països del nostre àmbit cultural han experimentat un desenvolupament important que ha millorat les condicions de vida de la població. Tanmateix, en línies generals, aquest progrés ha tingut lloc sense valorar els impactes en el medi i en el paisatge, i tant l’un com l’altre han patit efectes importants associats als processos d’industrialització, d’expansió urbana i d’hegemonia de l’automòbil, entre altres.

Per tal de revertir l’actitud negligent de la societat envers l’entorn, les organitzacions no governamentals i els organismes europeus han impulsat diversos tractats internacionals, entre els quals el Conveni europeu del paisatge, signat a Florència l’any 2000. Aquest Conveni pretén frenar la uniformització i la degradació dels paisatges europeus i estimula els països a reconèixer jurídicament el paisatge, a desenvolupar polítiques nacionals per a la seva protecció, gestió i ordenació, i a promoure la sensibilització de la ciutadania envers el paisatge.Read More »

Quaderns de la Mediterrània, núm. 16. Ecologia i cultura | Post de Blanca Gago

Quins són els principals reptes mediambientals que hi ha actualment a la regió mediterrània? D’aquesta qüestió s’ocupa el número 16 de la revista Quaderns de la Mediterrània, que porta com a títol Ecologia i cultura. Les societats dels països d’aquesta regió s’han d’enfrontar a gran reptes democràtics en els quals l’economia, la cultura i l’ecologia són decisives en el present i encara ho seran més en el futur. L’accés a l’aigua, la contaminació de l’aire, l’empobriment dels recursos marins, la gestió de les aigües residuals, la urbanització incontrolada del litoral, la conseqüent desaparició de la fauna i la flora, i l’augment de l’ús dels mitjans de transport per mar i per terra s’hauran de gestionar per evitar un col·lapse de les capacitats i encaminar-se cap a la consecució de l’eficiència energètica i d’un desenvolupament sostenible.  Cal que els diversos actors que hi ha a tots els nivells d’aquestes societats cerquin solucions per assolir aquests objectius i evitar els problemes per a la present generació i també per a les futures generacions.

En aquest marc, el dossier Ecologia i cultura constitueix una reflexió de caràcter interdisciplinar portada a terme per pensadors, escriptors i experts en diverses disciplines tècniques i mediambientals per tal d’abordar els reptes territorials, polítics i culturals, i també s’hi ofereixen alguns exemples de bones pràctiques. Es tracta, en definitiva, de buscar l’adequació necessària entre ciència i consciència ecològiques.Read More »

Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat | Post de Jordi Pigem

Recuperar el bé comú 

Avui, als països del Nord del món, el creixement material no es tradueix ja en més qualitat de vida. La nostra plenitud personal i el bé comú de la societat estan molt més lligats a valors intangibles —com les relacions personals, l’alegria de viure, el temps lliure i la creativitat— que als béns materials. El veritable benestar no depèn d’acumular possessions materials, sinó de desenvolupar una vida plena de sentit en un context social cooperatiu i en harmonia amb un entorn natural que mantingui la seva integritat.

La nostra societat utilitza molts més recursos dels que hagi usat mai cap altra cultura, i tanmateix no aconsegueix un nivell de satisfacció i plenitud clarament superior. Read More »