Debat sobre la utilitat de l’esport de competició i el paper de l’entrenador en programes d’integració social en zones marginades l Post de Javier Olivera

Apunts. Educació Física i Esports, núm. 112

L’objectiu del treball “Estratègies per l’ensenyament de competències de vida mitjançant l’esport en joves en risc d’exclusió social” publicat a “Apunts. Educació Física i Esports núm. 112” (30 de juny de 2013, 63-71) és investigar quines són les estratègies utilitzades per entrenadors de futbol per a l’ensenyament de competències de vida a joves que viuen en zones de risc d’exclusió social i prové de la investigació desenvolupada per Maurício Marques, Catarina Sousa i Jaume Cruz (UAB). Per a això vam entrevistar cinc entrenadors de futbol (quatre homes i una dona) amb edats entre 19 i 40 anys. Es va indagar sobre com gestionaven els entrenaments dels seus equips, quina era la seva filosofia d’entrenament i els seus mètodes de treball.

L’anàlisi de contingut de les entrevistes es va fer basant-se en les dimensions anomenades estratègies efectives d’entrenament i estratègies de desenvolupament de joves creades en l’estudi de Gould, Collins, Lauer i Chung (2007). S’han identificat dues categories noves dins la primera dimensió: comunicació i actuació. Les estratègies de desenvolupament de joves es van agrupar en les categories “estratègies de millora de participació” i “ensenyament de competències de vida”, igual que en el treball original de Gould et al. (2007). També s’ha esbrinat i agrupat les competències de vida facilitades o desenvolupades per la pràctica esportiva, les quals es poden traslladar a altres àmbits com el familiar, l’educatiu o el professional.

Els resultats de la recerca posen l’accent en la importància de la formació de l’entrenador en el procés de desenvolupament del programa com a conductor d’un equip de persones amb risc, on l’esport és una potent excusa per la integració mitjançant valors implícits en l’esportde col·lectius marginats.

Dr. Javier Olivera Betrán
Director de la revista Apunts. Educació Física i Esports

Fitxa de compra a la llibreria en línia (català)

Fitxa de compra a la llibreria en línia (castellà)

Altres números d’Apunts. Educació Física i Esports

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans | Post d’Ernest Ruiz

Aquest llibre, fruit de la meva tesi doctoral, pretén avaluar si les finances locals representen un problema per a l’activitat turística i quines serien les possibles solucions, un problema antic i reivindicat de forma persistent per les poblacions turístiques i que mai no ha trobat una resposta adequada.

El sistema de finançament municipal ignora el fenomen turístic i les necessitats de despesa que la prestació de serveis turístics comporta per a aquestes poblacions. Davant la major demanda de serveis i, per tant, de despesa que tenen els municipis amb alts nivells de població turística, el vigent sistema de finançament local, generalment insuficient, no ha previst instruments per compensar econòmicament aquestes necessitats.

Aquesta situació porta els municipis turístics a distribuir internament la despesa en perjudici de la dirigida a àrees amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident. És a dir, si els municipis turístics destinessin els mateixos recursos per capita a aquesta tipologia de despesa s’empobriria el producte turístic, atès que rebria una menor atenció pressupostària. Aquest desequilibri podria derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques, fet que desencadenaria en la pèrdua de competitivitat de la destinació.

Llegeix més »

Guia dels arxius històrics de Catalunya, 9. Arxius històric i fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | Post de Nuria Téllez i Susanna Muriel

La novena edició de la  Guia d’arxius històrics de Catalunya es dedica als arxius històric i fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). L’arxiu documental d’aquesta institució privada centenària no havia estat a l’abast de tothom d’una forma sistematitzada i normalitzada fins a l’any 2009. És una fita per a l’entitat poder presentar conjuntament els fons dels dos arxius que actualment tenim a disposició dels associats i del públic en general perquè es puguin consultar.

Volem destacar que el Centre ha fet un esforç remarcable els últims anys, mitjançant l’àrea documental, amb la finalitat de disposar d’un control i una gestió eficients de tots els seus fons patrimonials: el fons fotogràfic, el fons documental, el fons cartogràfic, el fons bibliogràfic i el fons d’art.

A més, amb aquestes línies volem presentar com a tema recurrent de debat la implantació d’un arxiu documental dins d’una institució privada. Les institucions amb més de 100 anys, com és el cas del CEC, que sobreviuen amb l’aportació dels seus afiliats i de determinades institucions públiques, en algun moment de la seva història s’han de plantejar que cal encarregar-se de la gestió, la conservació i la difusió del seu patrimoni documental i portar a terme aquests objectius. Presentem aquí una manera de fer que tindrà una gran utilitat per a d’altres entitats.Llegeix més »

Això és Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic | Post d’Antoni Navarro

El patrimoni arquitectònic de Catalunya ha estat poc divulgat entre el públic generalista. En calia una aproximació entenedora, fàcil i a l’abast del visitant, tant forà com local, sense perdre el necessari rigor científic i cultural que ha d’acompanyar tot tipus d’obra. Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta guia.

Per això, no es tracta d’un llibre per a experts i erudits, sinó per a visitants i viatgers interessats en el nostre país i la seva cultura, especialment en el seu patrimoni arquitectònic. És una guia que pretén acompanyar el visitant i assenyalar-li els edificis, conjunts, restes arqueològiques, etc. que, a criteri dels autors, són interessants. Alhora, s’intenta relacionar les obres amb el corrent històric i cultural que li ha donat i li segueix donant suport i justificació.

En aquesta segona edició, superant una primera limitació, el contingut ha estat notablement ampliat. S’ha posat l’accent en el coneixement i la descripció del patrimoni arquitectònic dels darrers temps, en concret des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Sense oblidar, i fins i tot augmentant, les referències a tota l’arquitectura dels segles anteriors.Llegeix més »