El número d’enguany de #SomINEFC celebra la vitalitat d’un institut que no només forma professionals de l’activitat física i l’esport sinó que també impulsa recerca, projectes socials i iniciatives que connecten el moviment amb la transformació del país. Ens ofereix una finestra a tot allò que passa als centres de Barcelona i Lleida, i apunta, amb una entrevista al conseller d’Esports, a com serà el nou centre INEFC Pirineus, a la Seu d’Urgell.
La biografia de Pepeta Planas representa una exploració significativa de la intersecció entre la història personal i col·lectiva del Pirineu, així com del desenvolupament de l’esport femení a Catalunya. Nascuda a Ripoll i amb arrels profundament enraigades a La Molina, Planas va viure en una època en què l’esquí era considerat un privilegi d’una minoria i no una activitat accessible per a tothom. La seva trajectòria es configura com un testimoniatge dels canvis socials i culturals que han marcat el pas del temps, alhora que il·lustra la capacitat de les dones per obrir-se camí en àmbits tradicionalment dominats per homes.
L’any 2024 es van organitzar les I Jornades Internacionals “Memòria, història pública, turisme. Reptes i oportunitats”. Les sessions acadèmiques, que van tenir lloc a Tortosa i a la Terra Alta, van aplegar ponències i taules rodones amb especialistes d’universitats, centres de recerca i equipaments museístics d’àmbit internacional i amb l’expertesa d’agents locals, operadors privats i emprenedors del sector associatiu-memorialístic.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu no és només paisatge i muntanyes. També és terra de pagesia, d’artesania alimentària i de persones que mantenen viva una tradició que combina sostenibilitat i innovació. El nou Catàleg de Productors i Productores del Parc Natural de l’Alt Pirineu n’és la prova: una guia que recull la diversitat agroalimentària d’un territori que abraça 18 municipis i que forma part de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Aquest territori destaca per la seva riquesa cultural, ambiental i gastronòmica, elements clau per a la promoció d’un turisme sostenible i responsable.
El mes d’abril de 2014 va aparèixer el primer número de SENdÈRIA, un butlletí mensual dedicat íntegrament al món dels camins. Amb un nom creatiu que podia evocar tant la passió per caminar com l’aplicació de seny en la gestió del territori, SENdÈRIA va ser, probablement, la primera publicació periòdica centrada exclusivament en aquest àmbit. Al llarg de nou anys i un total de 100 números, el butlletí va consolidar una comunitat de més d’un miler de lectors que seguien amb interès els continguts mensuals.
Turisme de la Generalitat ha presentat Dones i turisme. Compromeses amb el sector, el tercer volum d’una trilogia destinada a donar visibilitat a dones que, amb el seu esforç, innovació i compromís, han marcat la diferència dins del món del turisme.
Catalunya és un territori ric en cultura, paisatges, gastronomia i tradicions que el converteixen en una destinació ideal per a tots els gustos i edats. L’Agència Catalana de Turisme ofereix una sèrie de publicacions i recursos únics per descobrir i gaudir de cada racó del nostre territori.
L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha publicat Un nou turisme per a un nou escenari, on s’explora com el patrimoni cultural i històric, la riquesa paisatgística, l’arquitectura reconeguda mundialment, el clima mediterrani i la competitivitat en matèria hotelera i de restauració han posicionat Catalunya com un pol d’atracció turístic de primer ordre.
L’objectiu del treball “Estratègies per l’ensenyament de competències de vida mitjançant l’esport en joves en risc d’exclusió social” publicat a “Apunts. Educació Física i Esports núm. 112” (30 de juny de 2013, 63-71) és investigar quines són les estratègies utilitzades per entrenadors de futbol per a l’ensenyament de competències de vida a joves que viuen en zones de risc d’exclusió social i prové de la investigació desenvolupada per Maurício Marques, Catarina Sousa i Jaume Cruz (UAB). Per a això vam entrevistar cinc entrenadors de futbol (quatre homes i una dona) amb edats entre 19 i 40 anys. Es va indagar sobre com gestionaven els entrenaments dels seus equips, quina era la seva filosofia d’entrenament i els seus mètodes de treball.
L’anàlisi de contingut de les entrevistes es va fer basant-se en les dimensions anomenades estratègies efectives d’entrenament i estratègies de desenvolupament de joves creades en l’estudi de Gould, Collins, Lauer i Chung (2007). S’han identificat dues categories noves dins la primera dimensió: comunicació i actuació. Les estratègies de desenvolupament de joves es van agrupar en les categories “estratègies de millora de participació” i “ensenyament de competències de vida”, igual que en el treball original de Gould et al. (2007). També s’ha esbrinat i agrupat les competències de vida facilitades o desenvolupades per la pràctica esportiva, les quals es poden traslladar a altres àmbits com el familiar, l’educatiu o el professional.
Els resultats de la recerca posen l’accent en la importància de la formació de l’entrenador en el procés de desenvolupament del programa com a conductor d’un equip de persones amb risc, on l’esport és una potent excusa per la integració mitjançant valors –implícits en l’esport– de col·lectius marginats.
Dr. Javier Olivera Betrán
Director de la revista Apunts. Educació Física i Esports
Fitxa de compra a la llibreria en línia (català)
Fitxa de compra a la llibreria en línia (castellà)
Altres números d’Apunts. Educació Física i Esports
Aquest llibre, fruit de la meva tesi doctoral, pretén avaluar si les finances locals representen un problema per a l’activitat turística i quines serien les possibles solucions, un problema antic i reivindicat de forma persistent per les poblacions turístiques i que mai no ha trobat una resposta adequada.
El sistema de finançament municipal ignora el fenomen turístic i les necessitats de despesa que la prestació de serveis turístics comporta per a aquestes poblacions. Davant la major demanda de serveis i, per tant, de despesa que tenen els municipis amb alts nivells de població turística, el vigent sistema de finançament local, generalment insuficient, no ha previst instruments per compensar econòmicament aquestes necessitats.
Aquesta situació porta els municipis turístics a distribuir internament la despesa en perjudici de la dirigida a àrees amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident. És a dir, si els municipis turístics destinessin els mateixos recursos per capita a aquesta tipologia de despesa s’empobriria el producte turístic, atès que rebria una menor atenció pressupostària. Aquest desequilibri podria derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques, fet que desencadenaria en la pèrdua de competitivitat de la destinació.
